benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

N comentar tout da la Usc di Ladins
scrit ai 17 June 2003 da les 18:38:55 da noeles

Politica

 

La bandiera ladina bandida te Südtirol

La gran domanda: I Ladins, ései o ne ései nia tiroleisc? - La bandiera ladina vegn bandida te Südtirol da vigni ocajion ofiziala

Ti ultims meisc él plu iadesc vegnù critiché che la bandiera ladina (verda-blancia-blea) vegn completamenter ignoreda te ocajions ofiziales y che al vegn demé plu tout la bandiera de Tirol blancia-cuecena, dantaldut per gauja de un n partì, la Svp ladina. Enscila suzedù a la enaudazion dl Museum Ladin y te tantes d'autres gaujions. Tant deplù che la Svp ladina ti ciala al Tirol, sourantol bandiera y veid i ladins liés ai todesc, tant deplù se ouj demez n'autra pert di ladins da chesta idealisazion y politica. I reporton chilò dessot n comentar sun la chestion dl redadour de Gherdeina dla Usc di Ladins, David Lardschneider.  Demé una na cossa pér segura: i Ladins viv te chisc raions da vedlamenter y à samben svilupé na sia cultura de vita. Condutes les somianzes y interferenzes con l raion tiroleis todesch, é i ladins empò restés valch d'auter, ai à n sie lingaz y chel ne é nia todesch, "Tiroler" a la todescia, tiroleis a la ladina, al resta la ambivalenza. La bandiera ladina vegn entratant bandida da vigni ocajion ofiziala tla provinzia da Bulsan, recordan n temp che an minova che fossa vegnú superé.

David Lardschneider tl comentar sun pruma plata dla Usc 14.06.2003: "Grana é la desponibelté politica y personala da pert di ladins de dut chel che é tiroleisc. Chesta desponibelté é da vedei sibe te provinzia de Bulsan che te chela de Trent y endò - o for ciamò - tla provinzia de Belun. Chest atejament vegn raté in, sciche al toca. Dut chel che ne à nia na desponibelté al 100 per cent devers dl tiroleis vegn raté coche desfidenza devers dl raion y dla jent. "Nos son tiroleisc! Sonse o ne sonse nia tiroleisc?" végnel dit. Y chiche ne svaia nia empera é n soversif, n revoluzionar y n gran talian.



Prum: l pensier desmostra na grandiscima desconescenza dla storia de nost raion che à for abù da mostré su n raport natural strent di ladins con l element tiroleis, n raport strent che ne é mai sté de despartizion ma de integrazion, te na convivenza coche dit naturala y nia ideologiseda.

Secont: chest atejament de esclujion de un n element dal auter vegn smaché ite for endò coche mascima soziala y ideologica culturala y de identité. Ma nia dinrer someiel demé de ester n meso de propaganda partitica.

Terz, y i son endò olache i son piés via: che i ladins é tiroleisc y che trueps tiroleisc é ladins chel é zeche che é, zenza messei perchel tò ite na fazion de esclujion dl tiroleisc dal ladin, miné coche caraterisazion dl talian che ne vuel nia ester tiroleis.

Ultim: bel fòssel sce i nes enfidassan duc adum a tò posizion te na maniera plu sterscia, con plu convinzion devers de chel che é nost ester plu sot: l ester ladins, con na storia y na cultura. Y i speron ence con n davegnì.

De chest vers tocassa da ester do nost entene la desponibelté personala y politica en ocajion dles lites de chest ann, ma dapò dantaldut y ciamò deplù ence dedò, fajan deventé realté empromiscions."


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Politica
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Politica:
Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 4
Oujes: 1


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: N comentar tout da la Usc di Ladins (ponc: 1)
da Janpire ai 17 June 2003 da les 21:25:08
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
I Ladins "Tiroler", pu santa stopa! Tiroler é "OUT" danter i ladins, chest ne vuel nia dí che an ne dess nia vive ben con y dlongia i todesc.
Bele dl 19eisem secul fova "Tirol" OUT, almanco tla Val Badia. L preve Janmatie Declara scriv te sies "Recordanzes ladines" (pl. 14): "cuntra natüra unse les signories todesces .... "
Rengranzion demé Die che i son passés a la Talia, al basta demé pensé a la "Minderheitenhetze" te Kärnten da pert de Haider contra i slovens ....


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.389 seconc