La bandiera ladina bandida te Südtirol
La gran domanda: I Ladins, ései o ne ései nia tiroleisc? - La bandiera ladina vegn bandida te Südtirol da vigni ocajion ofiziala
Ti ultims meisc él plu iadesc vegnù critiché che la bandiera ladina (verda-blancia-blea) vegn completamenter ignoreda te ocajions ofiziales y che al vegn demé plu tout la bandiera de Tirol blancia-cuecena, dantaldut per gauja de un n partì, la Svp ladina. Enscila suzedù a la enaudazion dl Museum Ladin y te tantes d'autres gaujions. Tant deplù che la Svp ladina ti ciala al Tirol, sourantol bandiera y veid i ladins liés ai todesc, tant deplù se ouj demez n'autra pert di ladins da chesta idealisazion y politica. I reporton chilò dessot n comentar sun la chestion dl redadour de Gherdeina dla Usc di Ladins, David Lardschneider. Demé una na cossa pér segura: i Ladins viv te chisc raions da vedlamenter y à samben svilupé na sia cultura de vita. Condutes les somianzes y interferenzes con l raion tiroleis todesch, é i ladins empò restés valch d'auter, ai à n sie lingaz y chel ne é nia todesch, "Tiroler" a la todescia, tiroleis a la ladina, al resta la ambivalenza. La bandiera ladina vegn entratant bandida da vigni ocajion ofiziala tla provinzia da Bulsan, recordan n temp che an minova che fossa vegnú superé.
David Lardschneider tl comentar sun pruma plata dla Usc 14.06.2003: "Grana é la desponibelté politica y personala da pert di ladins de dut chel che é tiroleisc. Chesta desponibelté é da vedei sibe te provinzia de Bulsan che te chela de Trent y endò - o for ciamò - tla provinzia de Belun. Chest atejament vegn raté in, sciche al toca. Dut chel che ne à nia na desponibelté al 100 per cent devers dl tiroleis vegn raté coche desfidenza devers dl raion y dla jent. "Nos son tiroleisc! Sonse o ne sonse nia tiroleisc?" végnel dit. Y chiche ne svaia nia empera é n soversif, n revoluzionar y n gran talian.
Prum: l pensier desmostra na grandiscima desconescenza dla storia de nost raion che à for abù da mostré su n raport natural strent di ladins con l element tiroleis, n raport strent che ne é mai sté de despartizion ma de integrazion, te na convivenza coche dit naturala y nia ideologiseda.
Secont: chest atejament de esclujion de un n element dal auter vegn smaché ite for endò coche mascima soziala y ideologica culturala y de identité. Ma nia dinrer someiel demé de ester n meso de propaganda partitica.
Terz, y i son endò olache i son piés via: che i ladins é tiroleisc y che trueps tiroleisc é ladins chel é zeche che é, zenza messei perchel tò ite na fazion de esclujion dl tiroleisc dal ladin, miné coche caraterisazion dl talian che ne vuel nia ester tiroleis.
Ultim: bel fòssel sce i nes enfidassan duc adum a tò posizion te na maniera plu sterscia, con plu convinzion devers de chel che é nost ester plu sot: l ester ladins, con na storia y na cultura. Y i speron ence con n davegnì.
De chest vers tocassa da ester do nost entene la desponibelté personala y politica en ocajion dles lites de chest ann, ma dapò dantaldut y ciamò deplù ence dedò, fajan deventé realté empromiscions."