|  |
Rumanc Grijon (RG) te scola
scrit ai 14 June 2003 da les 12:23:51 da noeles |
|
L Govern dl Cianton meina do dassen per l Rumanc Grijon te scola - Da nos suzédel l contrar
Dantenier à la televijion rumancia dé la notizia che l Govern dl Cianton di Grijons á fat la declarazion de mascima de volei dé fora dal 2006 inant i libri per les scoles demé plu per Rumanc Grijon (RG). La cossa vegn bele dabatuda da auril inant a livel de Govern, ma ala ne fova nia vegnuda dita a na maniera tant clera desche dantenier. La motivazion prinzipala é chela de sparagné con publicazions doples, piec cuintuples, y de mete man pernanche al é meso con l RG che sarà l lingaz scrit dl davegnì. I esperc dla scola - tres sentedes anter maestri y diretours de scola - se à bele enconté deplù iadesc con reazions desvalives: plulere positives ti raions olache l lingaz rumanc é sterch, plutost negatives olache l todesch à la souraventa. Ma cie che é dassen interessant per nos ladins dles Dolomites é messei constaté che ti Grijons meina do l Govern da l'auta ju depierpul che chilò végnel fat deliberes contrares per archité via dut y an drama ju la basa che sburla do. Sun la foto: n cheder de Chur/Cuera, senta dl Govern Ciantonal.
Valgunes scoles ti Grijons à bele fat projec pilot proponus da la Lia Rumantscha per l'introduzion dl RG te scola. Dant da puech à l circul scolastich dla Val Müstair fat la proposta de jì do, vuel dí de introduje de gré en gré l ensegnament dl RG te scola. Zeche se muev donca ti Grijons olache la politica scolastica depen dai comuns. La Lia Rumantscha enstessa veid la iniziativa dl Govern bona, ma vuel che l Govern enjigne ca denant n conzept cler y feje na bona promozion y laour de convencement. An veid che al é n gran dialogh anter Govern, scola y Lia Rumantscha. Chilò da nos él dut cant zentralisé y al vegn tout dezijions zenza daurì l dialogh denant. Les autorités todesces é cotant plu davertes al Ladin Standard che no la Svp ladina che à sen l temon tles mans.
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 0 Oujes: 0
|
|
| Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel |
|
|
Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant |
|
Re: Rumanc Grijon (RG) te scola (ponc: 1) da Dolasila ai 14 June 2003 da les 13:35:24 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | sci, chilò l contrar. ji cuntra l insegnament dl lingaz de mendranza y cuntra söa sconanza é fascisc & co.. chesc á dagnera insigné la SVP. donca, aplicun i criters dla SVP sala politica SVP. "An den eigenen Ansprüchen messen", dij dagnera l todesch.
|
|
|
Re: Rumanc Grijon (RG) te scola (ponc: 1) da EValentini ai 14 June 2003 da les 14:07:41 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | L problem n'é nia tant i todesc ma i ladins enstesc. Enteressant l paralelism con i Grijions: la maioura oposizion al lingaz unifiché vegn tamben ti Gijions che tla Ladinia dai paisc olà che l ladin é debl y manacia de vegnì fracé dl todesch. Chesta messessa ester perdret "la prova provata", sciche dij i talians, che al n'é nia l ladin standard che manacia i idioms, sciche preten certes persones anter Selva y Urtijei, ma la puecia creta tl ladin desche "lingaz". Y ajache al ne fossa nia "politically correct" te Sudtirol de ester contra l ladin, lingaz de mendranza de mendranza, lauden la rujneda dla oma fora de mesura, arpejun y tradizion veira de nosta jent. Folclor, che an mostra vigni tant da santù o te manifestazions "ladines", avisa sciche an conserveia y met fora n toch de "altertum" te n "salotto" de na ciasa moderna. Per chi ladins che se doda finamai da dé fora comunicac per ladin auda l ladin te museum, per l "geschäft" va pa ben bon l todesch. Donca denant che ti dé la colpa ai autri, meton mo man de scoé dant nosta porta! |
|
|
Re: Rumanc Grijon (RG) te scola (ponc: 1) da Janpire ai 17 June 2003 da les 07:37:49 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | I esponenc Svp ne sa nia co se astilé plü con declarazions de fedelté ai "todesc", demeztru, dan dal'atra pert sö vigni segn de autonomia ladina:
"Wir sind Tiroler" (dit tresfora, al dé dl partí, mo ince zenza) con bandieres tirolejes dlunch;
"Die Ladiner sind ein Ast des deutschen Baumes, der nicht abgetrennt werden soll" (????)
Die enge Einbindung des ladinischen Assessorats in die deutschen Strukturen soll auch in Zukunft so bleiben .... (apresciapüch insciö te "Kulturberichte aus Tirol", i ladins vegn liá ite feter dagnora pro i todesc, mo sambegn ne vegnel inió respeté so lingaz dai todesc a la vedla mainiera sot Tirol) ....
Ciodi chesc atacament a Tirol, olache i ladins ne fo nia reconesciüs, ne él degügn de chisc signurs che spliga .... mo canche jent vegn cherdada dal patrun messi mefo ince se comporté alado.
zitac de Mussner & Poner & Valentin & Co.
Co podésson pa incadré chest: apostui dl'assimilisaziun ....
Deperpo se án spazé a bloché l ladin unifiché. IPL y Istitut Ladin Micurá de Rü bala sambegn impara .... l Museum án bele arjigné atira dessura, bunamenter ne dorarála nia plü di che al sventoleia ince dailò la bandira de Tirol sciöche segn deforaia ....
De bur temps dan nos, sce al passa Mussner!! L lasciun ma sö a Selva, sciöche bancar fol dessigü damí. |
|
|
|