"I funzionars ladins dla Svp adorbés - Ai fej dles dutes per ti fé a scusa ai todesc, ma sotman végnei desprijés"
de Lois Trebo
Oramai sóflel aria de lites provinziales. Al fova vegnù prové da fé na lege litala nueva, ma nience en chest iade ne ti éla garateda a la SVP de la fé do sie cef. Al fova da savei dantfora che i pici partis ne essa nia daidé, davia che ai se vedova soflés demez da na tel lege che essa prevedù che demé chi partis che essa arjont almanco l 4% dles oujes fossa ruvés te consei. Na tel lege ne podessa nia valei per la mendranza ladina, davia che a chela méssen ti lascé l troi davert per podei se mete su na sia lista autonoma.
Chest dert à ence bele la Court Costituzionala garantì, ma Bulsan ne vuel nia cis vedei ite che chest é n dert costituzional de na mendranza. Ester raprejentés tla maioranza ( dai todesc) o da soui ne é giut nia la medema cossa: la maioranza pò rejoné a bocia plena per sia jent, l’autra mess dagnora mete averda a les perdiches da pert di gragn y cheles é gonot ensouzes defront a la mendranza ladina. Demé con ti fé plajentines al gran partí ne ruva i ladins inió, ai vegn sotman plutost desprijés.
La Svp à dant da da valgunes edemes tegnì a Selva sia enduneda de partí; chi da Bulsan é vegnus adalerch con l tamburle batù, con i gragn signours. Chisc conta mefun su vigni outa, tant emportanc che i ladins é per Südtirol y chest ti basta ai funzionars ladins. Chesta é dessegur na bela afermazion, ma do les paroles él n gran vuet. Degugn ne strita ju che al é vegnù arjont valch, ma tres massa puech aldò che an essa abù l’ocajion can che al é vegnù enjigné ca l terz statut de autonomia. Bulsan essa ence ghiré deplù, sce i ladins dla Svp ne fossa nia tant adorbés y abramis entourn les ghiranzes ladines. Al mess ester pesoch per i responsabli ladins tla SVP, sce ai mess se lascé dì da Bulsan, cie politica che ai mess fé, empede che ei portassa dant da na tel senteda n dret program per ti l mostré ai ladins, olache ai vuel ruvé y cie che ei vuel arjonje per nosta mendranza y co che ai vuel daidé nosc fredesc de Souramont che l'à dutaorela pesocia. Durni à dit che ai é benvedus y ie creie che al se feje gran marevueia che i ladins dla SVP scouta scialdi chiec. Bendebot de scasseda jíssel debujegn per mete a pié via l ciar con les ghiranzes ladines lassoura y tantes che al nen fossa! Al é da se damané: cie identité ladina sent pa chisc ladins tla Svp? Chela da làsceme en pesc? Scemia che al é jent ladina ciamò valgamia joena al temon, se féjen demarevueia che ala n'à degun ardiment y bastalam per porté inant na politica ladina de fondamenta, chela che la mendranza ladina à debujegn per se renforzé per ruvé a la per di autri grups. Sce al fossa almanco i joegn che tirassa zacotant de sauc per descedé chi plu ti agn che manacia da ciaurié. Demé se senté sun l ciar che va y se lascé do fora é na politica da mete a anterlum; de tel persones audissa da s'en jì fora. La Svp paussa sun l mudl de scioldi; trueps se lascia compré. Chisc canaies é tant de dann. Ma entant végnel desmazé via temp prezious per i ladins. An mess i mete n crep de cianton a la politica ladina empede chirì vertoles y cialé tl’aria. Al fossa gran ora de se regucé (paré) ite les manies. (LS:if)