I trei comuns ladins “storics” adum ence sun internet - http://www.ladins.it - Unich fal: demé per talian
de Lorenzo Soratroi
Da n valgugn meisc encà él vegnù daurì n sit a la miscion http://www.ladins.it , olache an pò conesce les tradizions, la storia, i guanc y de autres particolarités dles trei comunités ladines de Col, Fodom y Ampez. Scialdi fineda via é la pert che reverda Fodom, al mancia ciamò da emplenì i sfueis virtuai de Col y Ampez. Bele sun la pruma plata de prejentazion, la homepage, veiden l contegnú de chest sit che deida l vijitadour a giaté scialdi saurì dut chel che pò ti interessé sun la cultura ladina. N valgunes fotografies mostra i luesc plu carateristics dla Val de Fodom che à mantegnù l aspet plu tradizional.
Al ne podova nia mancé na sezion dedicheda a la pruma vera mondiala che à porté truepes desgrazies a la popolazion ladina de Fodom. A curé chesta pert ne podòvel ester nia auter che Luciana Palla, studiousa y storica, reconesciuda dlonch foradecà, per sie savei y sia competenza tl ciamp dla storia di ladins. Interessant ence l liam al sit ofizial dla Palla che permet ai studiousc y ai pascionés de storia de nen savei deplù. Con referiment ai fondadours, sciche Bruno Trebo y a chi che à porté inant l’union per trueps agn, sciche Bruna Grones “Ioscia”, végnel ence conté la storia dl’Union di Ladins de Fodom dal 1968 canche ala vegniva metuda su, enchin ai dis da encuei con l inom de duc chi che fej pert dl consei. Te n’autra sezion dl sit végnel recordé dutes les publicazions dedes fora da l’Union, da soula o en colaborazion con autri enc. A mesa ite pòn giaté ence i referimenc a liejendes, guant da zacan y architetura dles ciases ladines. N capitul a pert messova samben ti vegnì dediché al museum ladin de Fodom, metù su ence dilan ai contribuc dl’Union di Ladins. Da recordé ciamò, per finì via, l liam al sit dla Usc di Ladins. Dut l rest ti lascionse a la curiosité de chi che jirà a dé na odleda a chest sit. (LS:if)