La proposta de n "Consei di 18 ombolc" da soul nia adateda - L faliment dl 1992 l desmostra - Al vuel ester na balanza anter unions y istituzions
de Fabio Chiocchetti
Movimenc tl panorama dla Ladinia: zeche da nuef o demé de gran manovres pre-eletorales? Encontedes anter Ladins da Souramont y Bulsan, envic per na maioura unité ladina, programs de svilup di media. An aud enchinamai rejonan da nuef de n "comprensore ladin", inom che an podessa ti dé al Consei di ombolc di comuns ladins, istituzion che dess raprejenté i interesc dla mendranza ladina. Na funzion de raprejentanza istituzionala ti tocassa al Consei di Ombolc ladins, esprescion de n "Comprensore ladin" y fondament giuridich per la colaborazion interladina. L’ativité concreta per l svilup cultural y linguistich dla mendranza ti tocassa endere a les istituzions culturales esistentes (scola, istituc) y samben a les Unions, esprescion dla sozieté zivila. Te chest cheder dovessa la Generela vegnì reconesciuda da les istituzions te sia funzion de coordinament souralocal, y giaté a chesta moda l prestije che ti mancia y ence i mesi per laoré inant con plena autonomia: avisa sciche la Lia Rumantscha ti Grijons.
De n "comprensore linguistich ladin", istituzion lisiera y funzionala ai debujegns culturai y identitars dla comunanza ladina, ova rejoné bele dl 1979 l costituzionalist y teorich di derc dles mendranzes Alessandro Pizzorusso, prejentan ai 13 de aost te n convegn a Moena sies propostes y valutazions con n intervent de auta dotrina giuridica ciamò de plena atualité ("Moena Ladina IV", 1980). Deplù tentatifs de chest vers é entratant bele jus en nia. N coordinament istituzional anter i Presidenc y i Assessours provinziai y regionai a la cultura, metù su do l 1985, n’é mai vegnù metù tles condizions de laoré. La Radunanza di ombolc ladins di agn ’90 s’à abiné n valgugn iadesc y tost é tomeda per mancianza de obietifs concrec y de basa giuridica. Sen pérel che l debujegn de valch sort de conliament soura-provinzial che posse tò ite dutes les valedes ladines dl Sela (zenza perchel evoché les temes de na "provinzia ladina" autonoma y despartida da Sudtirol) sie ciamò n iade vegnù atual. Al podessa ester n segnal interessant sce... i ne fossan nia tl temp dles lites, temp tradizionalmenter dediché a les emprometudes y a la chirida dl consens.
Tl entervent de Durnwalder (LA USC nr 18) é les novités plu interessantes, do mia minonga, cheles che reverda l’Union Generela di Ladins dles Dolomites: a la organisazion storica dl moviment de defendura y promozion dla mendranza ladina ti vegnìssel reconesciù dal Consei di Ombolc ladins na funzion istituzionala, poester limiteda al ciamp cultural o demé de carater consultif (chilò ne é la cossa ciamò nia tant clera). Na tel proposta à n cert fondament sun l plan teorich. Ala podessa ti dé na soluzion a n problem real per la mendranza ladina, chel dl raport ciamò conflitual anter istituzions y sozieté zivila, na proposta che se merita n puech de reflescion zenza pregiudize da pert de duc. Perchel ne volonse te chesta ocajion nia tò dant l’ipotesa che via do chest projet se ascone l’intenzion de mete sot a control (o ciamò piec: licuidé) la Generela: plu de segur ne portassa n tel projet a deguna soluzion, demé n aument pericolous dla conflitualité che ne ti jovassa a degugn. Donca cialonseti n puech.
Sibe i Comuns che la Generela revendicheia l dert de raprejenté i debujegns dla popolazion ladina sciche mendranza. Chest é veir te tramidoi i caji, almanco en via de prinzip y con n valgunes limitazions. I Comuns é samben esprescion endreta dla jent: demé che ai raprejenteia i enteresc generai dla popolazion, sciche te vigni luech, nia i debujegns spezifics dla mendranza. Al se trata de istituzions che à plucheauter competenzes aministratives y de strent carater local, che ne va nia fora de sie teritore: ai pò samben colaboré con d’autri comuns per chestions de interes souralocal (stredes, infrastrutures, economia) ma ai n’à nia truep da dì, per ejempl, n cont de didatica o de politica culturala. L’Union di Ladins interpreteia al contrar (da prest cent agn!) i debujegns particolars di ladins sciche popolazion de mendranza, sies esigenzes n cont de identité, lingaz, cultura, y chest nia sun n plan local, ma ben sourafora i confins aministratifs. Ala manejeia strutures de enteres vital per la mendranza, sciche per ejempl l soul organ de stampa interladin. Al é samben na assoziazion de carater privat, che porta inant purampò na funzion de enteres publich. Ala à samben na basa democratica bendebot lergia, ma ciamò degun fondament istituzional.
I ne creie nia che l Consei di Ombolc ladins posse deventé n strument operatif per mené inant valch sort de politica per la mendranza ladina te sia totalité: i on pu vedù l faliment dla pruma esperienza (chilò à Pepi Dejaco dret rejon), y i vedon pu ciamò les dificoltés che nosc comuns à de se cruzié de cosses culturales a livel local (a livel souralocal nience da se imaginé: te Fascia à i comuns en pert deleghé la cossa al "Comprenjorie", y tres ciamò él problems de operativité). Da l’autra pert ne podarà la Generela mai stabilisé sia funzion soura-locala y svilupé inant si strumenc de promozion linguistica y si projec interladins zenza na bona colaborazion con l livel istituzional (comuns, provinzies y regions): la situazion ria che la Generela padesc aldidancuei é ben ence l frut dla conflitualité y dla mancianza de n veir reconesciment istituzional, y con chesta debleza va la colaborazion interladina do ju dì per dì, y medem ence l sentiment de unité anter i ladins ("I ladins mess ester plu unis" à dit Brugger...) N raport ecuilibré y dinamich anter istituzions de auto-govern y organisazions de auto-sconanza dla sozieté zivila é per vigni mendranza assolutamenter vital: al é l fondament per vigni politica linguistica produtiva. La concorenza é chilò demé de dann, ala endeblesc la vitalité dla mendranza, ala deida pro sia despartizion y ala desdruj sia tenjion a l’unité.
La dreta soluzion fossa ben chela de na cornisc istituzionala "à la Pizzorusso", olache an posse definì les condizions per na bona colaborazion anter livel istituzional y livel dla militanza a na moda "paritara", na colaborazion baseda sun l reconesciment reziproch y sun na despartizion de competenzes clera y azeteda. Na funzion de raprejentanza istituzionala ti tocassa avisa al Consei di Ombolc ladins, esprescion de n "Comprensore ladin" y fondament giuridich per la colaborazion interladina. L’ativité concreta per l svilup cultural y linguistich dla mendranza ti tocassa endere a les istituzions culturales esistentes (scola, istituc) y samben a les Unions, esprescion dla sozieté zivila. Te chest cheder dovessa la Generela vegnì reconesciuda da les istituzions te sia funzion de coordinament souralocal, y giaté a chesta moda l prestije che ti mancia y ence i mesi per laoré inant con plena autonomia: avisa sciche la Lia Rumantscha ti Grijons. Per chest vuelel ester almanco una na condizion: degun projet egemonich dla politica sun la cultura. Zenza, toma dut tl’ega, y ence la mendranza ladina jirà bel plan sot ega. Per l moment savonse pu che dant les lites ne saràl nia de gran poscibeltés de confront, ajache i partis de Sudtirol é en competizion avisa per l’egemonia. Almanco é les posizions dla SVP ladina y dla Lista Ladins bel conesciudes. "Ampez, Col y Fodom cherda Bulsan", chest ence savonse. Ciuna é pa endere la posizion dla UAL? À pa ciamò la UAL linies de politica interladina, o de politica culturala ladina, o é pa dut oramai orienté sun chestions locales (Jumela) o eletorales?
(Fascia, 20.05.03 / fch)

-
Ladinia: enconteda di ombolc ai 27 de messel 206
-
Comentar sun n referendum y la lege 482/99
L ombolt de Col Santa Lizia peia via
La lege 482/99 - Contegnus
La posizion de Bepe Detomas sun la lege 482/99 *** letura dret aconsieda
Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent
Letra daverta dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan
Comunicat stampa dl ofize stampa de Bulsan: conferenza di ombolc
Union Generela di Ladins dles Dolomites saluda con plajei i ombolc
La GJ dla SVP de Urtijei tol posizion
Enconteda di ombolc ladins y di sourastanc dles provinzies
Lites de comun 2005: i ombolc mess declaré sies intenzions
Lege 482/99 - La Generala se muev
Union Generela: stop a Bulsan con test integral dla lege 482/99
Generela: enconteda con les autorités provinziales de Belun
Abineda di ombolc ladins d'otober 2004
La lege 482: an s'entardiveia
Pensiers soura l'assemblea dla Generela
Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
Comité interregional ladin - n comentar
Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
I ombolc de Cianacei y de Moena respon
-
-
La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan
Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites
-
La tripartizion, l'arpejon de Benito Mussolini: Bulsan, la lege 482/99 y l organism de coordinament
Lege 482/99 - I ombolc ne se á mai tout la bria
Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala
Lege 482/99 - Trent meina do - Bulsan arfera
L consei di ombolc - enfin a sen deguna convocazion ciamò
Comité interregional ladin - n comentar - *** letura dret aconsieda
Lege 482/99 - I ombolc ne se á mai tout la bria
Intervista a Pepi Dejaco: n organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica
Di dla Unité Ladina: unité combatuda
Cianacei: Di dla Unité Ladina - La fana é sun l fuech
Di dla Unité Ladina: les prumes imprescions
La relazion de Bepe Detomas
Durnwalder á enconté dantenier l president De Bona de Belun
-