15 de otober, dí de festa ofizial ence a Fodom, Col y Ampez
de Lorenzo Soratroi
La Ladinia endò adum tl inom de pater Freinademetz. Al volova propi ester n sant a prové de mete endò a una les comunités ladines dl Sela sot a n soul denominatour. Decà y delà dai joufs s’àl metù en moviment n’organisazion per cialé de fé ruvé plu jent ladina poscibel ai 5 de otober a Roma, canche Pater Freinademetz vegnirà canonisé. Ence i credenc de Fodom Col y Ampez sent l peis de chest aveniment. Les does comunités é dret liedes a la gliejia de Oies, olache al é la ciasa dl fré badiot y plu outes él pié via prozescions propi con chela destinazion. Al ne mancia nia i ritirs, souradut en ocajion dles comunions, canche chi plu joegn vegn portés per prié do aiut.
"Ence i ladins à sie sant", titolova enstadì l "Corriere delle Alpi". Significatif él sté che l Vescul de Belun-Feltre, Mons. Savio, ae decreté sciche dí de festa l l 5 de otober, demé per les trei comunités de Fodom, Col y Ampëz. N segn de gran sensibilité y de respet per la storia. Chel respet che te chisc agn la politica belumata ne à nia desmostré ti confronc di ladins storics.
L’azion dl Vescul pò vegní laudeda ence per l coraje. Trueps de chi plu de temp, recorda ciamò melgen canche les trei comunités fova vegnudes stracedes demez da la diozeja de Persenon, zenza vegní damanedes. Dessegur ne sautaràl nia fora n neo- nostalgism de chest vers y chest testimoniarà ciamò n iade la zivilté de chestes comunités che valgugn a Belum à clamé plu de n iade "cancro ladino storico". Entant i ladins, chi storics daveira, chi con na tradizion a les sciables, chier tres deplù unité.
Al é veira che i sanc ne é de degugn, ma chi podéssel pa ester decontra sce i Ladins sent n pue deplú sie Pater Freinademetz ? Cie podéssei pa spo perié en chel di dla canonisazion ? Ie vedesse trei priorités: la pruma che al nes mantegne tres beles y sanes nostes vals per la contenteza di sciors che vegn adalerch y per l sostegn economich a les popolazions ladines. La seconda de empermete ai Ladins de ne perde nia l sens de sia identité te na sozieté che deventa tres plu globaliseda. Demé n gran atacament a la tera, ensigné da chi plu vedli, metù a una a na sana vueia de progres, à empermetù a chestes vals de se svilupé. La terza de fé sté dalonc da chestes vals y souradut dai joegn, la tentazion de se perde sun stredes melsanes che portassa a la desdruzion de na cultura che viv da cenc y cenc de agn.