Ma nos ne dausson nia nes desmentié les desferentes realtés politiches
de Lorenzo Soratroi
Durnwalder a Cortina à “ressorì” chela consulta souraprovinziala di comuns ladins, morta, o enscì paròvel dant n valgugn agn per les rejons politiches che duc recorda. L “Durni – pensier” é vegnù azeté con gran sodesfazion da pert dla Consulta Ladina di trei comuns storics che con si raprejentanc à speté l president sot les Tofanes. Sen la proposta ne manciarà nia de fé descore, da na pert y da chela autra di joufs.
La pruma roba da abadé é che chesta discuscion ne porte nia na autra divijion anter i ladins dl Sela, plutost che a na ocajion de unificazion. Fè l saut de cualité, coche pensa Durnwalder é fé sci che la colaborazion anter i comuns ladins ne se limiteie nia “demé” a la cultura, sciche tla Generela, ma che ala devente n fat istituzional, é sciche n cortel con la lama dopla. Tant sterscia, ugnola y clera ence dal pont de veduda storich é la streda culturala da na pert, autertant melsegura, percie che lieda al politich y a la politica dl moment é la streda istituzionala y politica da l’autra. Che al sie ben cler, chest ne vuel nia dì che l’idea de Durnwalder sie da paré demez. Dut auter. Che ala vegne da sia bocia, spo per assoziazion de idees da la Svp, chest é n fat politich de gran valuta. Ma nos ne dausson nia nes desmentié les desferentes realtés politiches. Da na pert él i ladins di trei comuns che laora per mantegnì n liam con les autres realtés entourn l Sela, cochemai al sie per ne se fé nia omologhé dai 35 comuns neo – ladins de Belun. Da l’autra él Bulsan con les graugnes anter moviment politich Ladins y Svp y Trent con la Val de Fascia, contenta de chel che ala à otegnù te chisc ultims agn y con puecia vueia, forsc, de tourné a batalies nueves.
L grop dla chestion a la fin é dut chilò: fé a na moda che dutes chestes “animes” sie bones de passé soura a les divijions de sia realté de provinzia, per laoré dl bon adum y fé valch de concret, coche Durnwalder la veid per i Ladins dl Sela. Sce chesta é la volenté, les dificoltés de sort istituzionala pò ester sourapassedes ence saurì. La lege 482/99 perveid la poscibelté de mete en pé n organism de coordinament anter i grops de mendranza che viv despartis sun deplù regions o provinzies. Na porta daverta a na unificazion, che ne podessa nia plu depene da leges costituzionales, ma demé da la dreta volenté di Ladins de laoré adum. Basta che chesta porta ne vegne nia tegnuda sareda dai “ciampanii” de provinzia.