Al podarà ence vegní fat entervenc de nuet
L zenter operatif nuef vegnirà enaudé chesta aisciuda a Pontives
de Mateo Taibon
L’Aiut Alpin Dolomites fajarà defata en gran vare y che müdarà tröp so laûr: Al gnarà inaudé da d’aisciöda le zenter opertif nü a Pontives. Atualmënter à l’elisocurs ladin süa sënta operativa sön Munt de Suc, a zirca 2000 metri. I vantaji de chësta posiziun, a pert la belëza dl paisaje che an à lassö y che dëida fà passé i tëmps d’aspeta, é che le joler é te püc minüc sön le post – parëis, pizes o ince pistes dai schi -, aladô che l’aiüt röia der debota sön le post.
Le zenter operatif nü é al’avanguardia. Sot ite él le hangar y les strotöres por les trupes de socurs (ofizi, salfs por reuniuns, ciasadafüch, en apartamënt por le dotur), y sön tët él na plataforma, olache al po arsì le joler. Cösta plataforma é gnüda fata aladô che jolers abilitês po fà operaziuns de jore ince de nöt. Ara se trata de na ligna de löms de segnalaziun, aladô che le pilot dl joler che röia pormez pois s’orienté ince a scür.
Conzedüdes é por intant les operaziuns de jore de nöt mâ con jolers abilitês, y mâ pro plataformes abilitades. Insciö almanco tla Talia, ti atri stac dl’UE é les normes manco strëntes. I responsabli dl Aiut Alpin Dolomites arata che ince les normes talianes i gnarà adeguades al standard dl’UE. Insciö podaràn ti agn che vëgn ince fa intervënc de nöt – mo chësc ne sarà zënzater nia la regula: An arà la poscibilté te caji de gran prescia, sciöche canche un ess p.e. en infart sön la Ücia Boè, da jí a le dô ince de nöt y salvé insciö vites. Mo sorvisc regular de nöt, sciöche sëgn le sorvisc regular ia por le dé, ne fajarà l’Aiut Alpin Dolomites nia, sciöche ince les atres organisaziuns de elisocurs ne le fej nia. Joré de nöt é ciamò plü ri che jorè ia por le dé.
Orü fa esson por le zenter operatif nü ince n ascensur, che ess porté l’ambulanza intiera talis qualis da plaza sö ala plataforma, aladô che al ne foss nia jü debojëgn da trà ia y cà en amaré por le porté demez con le joler can che al é gran prescia. Mo por chësc fala ciamò i finanziamënc.
Mateo Taibon