Deplu presenza di ladins tl’Université de Persenon
scrit ai 09 April 2003 da les 13:35:43 da noeles |
|
Degun istitut de ladinistica - La lista LADINS, l assessorat ne dess nia ascone via chi che á arjont chest
La sezion ladina giatarà na sia lerch tl frabicat nuef dla Facolté de Scienzes dla Formazion dl'Université de Persenon. La raprejentanza ladina tla jonta dl’Université vegnirà garantida tres na mudazion proponuda ciamò en chest meis al Consei d’aministrazion. I diploms de laurea ence per ladin. Colaborazion dejidreda con scoles y istituzions culturales ladines. La LL veid con plajei che sie engajament y plu avisa dantaldut chel dl vizepresident dl Consei, dot. Carlo Willeit á condut a chest svilup. Willeit, enscí recorda la LL te n sie comunicat, á tres endò sburlé do pro les istanzes y i organs dl'université a na moda che i ladins vegne touc en consciderazion tles strutures universitares. Mussner, l assessour competent, ne dess sen nia ascone via, enscí la LL, che al é propi sté Willeit che á arjont che n raprejentant ladin sie tl Consei de aministrazion.
Chest à l assessour Florian Mussner fat fora enier (9-4-2003) te na enduneda con l president dla Université Friedrich Schmidl, l degan dla facolté Gerwald Wallnöfer y l responsabel dla sezion universitara ladina Theodor Rifesser.
Te chesta enconteda che à lascé lerch assé per traté dutes les chestions di ladins ti raporc con l’université él souradut da sotlinié l bon clima y la disponibelté a sostegnì la plu picera mendranza de Sudtirol tla formazion de si ensegnanc dla scolina y dla scola elementara da pert dla majera istituzion de formazion dla Provinzia.
Do avei splighé l funzionament dl'istituzion con sies 3 sezions per vigni sistem scolastich, él vegnù clarì che l'istituzion de n istitut de ladinistica ne vegnirà nia realisé per l fat che l’université te sie statut se tegn al ordinament nazional nuef che preveid demé plu dipartimenc per l’enrescida, facoltés per l’ensegnament y zentri de formazion y enrescida, zenza capazité giuridica. Tl’université de Bulsan y Persenon n’él plu perchel degun istituc, ence sce valch université taliana à lascè jì inant i vedli che funzionova bele.
La sezion ladina giatarà na sia lerch tl frabicat nuef dl’université, sciche al s’é vegnù damanè dal rapresentant ladin tl Consei d’aministrazion. Nia despartida ne vegnirà la biblioteca che dess ester deberieda per duc.
L’université ne vuel nia laoré con l despartì i grups linguistics, ma ala vuel ester n zenter olache i grups s’enconta y se barata fora esperienzes. Enscì à les studentes y i studenc ladins la poscibelté da tò pert a les lezions talianes y todesces y à emplù ciamò ensegnamenc de ladin y per s’arjigné al ensegnament plurilinguistich. I diploms universitars vegnirà fac te 3 lingac, ence per ladin, à contè Theodor Rifesser a una cun i responsabli plu auc dl’université.
Te chest moment él 18 studentes ladines che frecuenteia la facolté de scienzes dla formazion primara a Persenon, valgunes de chestes ruvarà si studes ciamò en chest ann.
La rapresentanza di ladins vegnirà ence garantida tla jonta dl’université, sce le/la rapresentant/a ladin/a ne vegn nia lité o liteda sciche vizepresident/a. Chest se damana na mudazion a n articul dl statut che vegnirà proponuda tla proscima senteda ciamò en chest meis. Dedò à l Ministere la poscibelté da tò posizion anter 180 dis.
Rejoné él ence vegnù dla enrescida per l’ambit ladin y dla poscibelté de tò su n professour ordinar ladin. Al ne basta nia che chest sie n espert linguistich, ma al messessa ence ester n espert tl ciamp dla pedagogia, végnel pu te chesta facolté enjigné ca i ensegnanc dl davegnì. La prozedura universitara de chest vers n’é nia scempla y i ladins n’à de chest vers nia na sia independenza dal sistem nazional. An vuel fé dut l poscibel per podei dè na enciaria de dotorat con n stipendium a n/a ladin/a, ence eventualmenter en colaborazion con na université foresta. La chestion sce i mesi finanziars dess vegnì partis su per grups linguistics o per projec n’é nia ciamò scluta ju.
L assessour Mussner à prospeté che ence l Assessorat ladin podessa dé enciaries de enrescida al’université, souradut tl ciamp dl’enrescida scolastica.
N auter tema traté é stedes les scoles de spezialisazion per i ensegnanc dles scoles mesanes y autes scrites dant per lege. Chilò él enchina a sen demé vegnù ativé la sezion taliana. Da pert dles Intendenzes él ciamò da clarì n valgunes chestions per i proscims concursc. Nia cler n’él ciamò canche al piarà via la sezion todescia.
En general mess l’université vive con de gran malsegurezes sun l davegnì y sun l’atuazion dla reforma che veid dantfora 3 agn de basa y 2 de spezialisazion; valch problems él ciamò con l reconesciment di titui de stude. Ence i contrac per l personal aministratif é dutaorela en tratativa.
L’université s’aoda na bona integrazion con l teritore y na bona colaborazion cun les intendenzes y istituzions culturales, con cheles ch’ala ne vuel daldut nia jì en rivalité. Al é vegnù sotlinié la bona colaborazion con l’Istitut Cultural “Micurà de Rü”, con chel ch’al é bele vegnù fat deplù projec deberieda sciche l Coloquium Retoromanistich y la presentazion de libri. Tl davegnì él ence preodù n seminar sun i ladins.
Dut adum à l’université te chest curt temp fat de gragn varesc inant y chest é vegnù desmostré ence al di dla porta daverta che à podù ospité trueps interessés de Sudtirol y da defora. (if)
|