L Istitut Cultural de Fodom-Col-Ampez giata forma, an met adum l comité de gestion
de Lorenzo Soratroi
L Consei dl comun da Col à fat l prum vare per mete en pé l comité de costituzion dl Istitut "Ciasa dla Cultura Ladina. Coche fat fora tla Consulta, organism che abina adum raprejentanc dles unions ladines y dles aministrazions di trei comuns de Col, Ampez y Fodom, fajarà pert de chest comité n raprejentant per vigni union, un per vigni aministrazion, l secreter comunal de Col y i diretours di Istituc Culturai " Majon dei Fascegn" y "Micurà de Rü". La Jonta dl Capocomun Paolo Frena à spo dezidù che al sarà l assesour nuef a la cultura, la joena Sandra Agostini, a porté la ousc de sia aministrazion tl comité sun troi de costituzion. Medema delibera vegniràl fat tost ence da les autres does aministrazions comunales de Fodom y Ampez, per permete che l laour peie defata via. Sun emendament dl aconsiadour de mendranza, Leopoldo Lezuo, ne él nia sté l consei de comun à nominé n espert che laorarà adum al comité, ma al sarà l medem comité a l cerne. Demé na formalité, che jiarà empò a confermé l dot. Luca Agostini, fi de Maria Sief da Col, che à dé cotant de sostegn a la cultura ladina con scric y poesies.
"Ie son capazia de fè pert de chesta comiscion - à dit Sandra Agostini - y i me daré da fè percie che ie creie te chest istitut, truep volù y che sen onse finalmenter giaté. Ie pense che la "Ciasa dla Cultura Ladina"- à continué la assessoura - deure truepes poscibeltés de svilup per nosta comunité te deplù ciamps y che ala deventarà ence motivazion de ester capazesc per nos duc".
Valch discuscion à porté l referiment dla delibera al sostegn finanziar dl Istitut. Per l capogrup de mendranza, Lezuo, la strutura messarà deventé l plu debota che al é meso autonoma, con poscibelté de curì les speises zenza jì a toché l bilanz bele schers dl comun da Col. Na nezescité che à vedù a una ence i autri aconsiadours, sciche Chiara Sommavilla. Per ela, te chest prum moment, saràl da speté de verifiché l cost efetif de duta la strutura dant de tò dezijions che vae spo a enteressé l bilanz dl comun. Sun troi formal se ova bele duc i trei comuns empegné con prejenté les domandes de finanziament sun la lege 482/99, a finanzié en picera pert i projec che l Istitut nuef essa da porté inant. Na condizion, danter l auter, damanada da la medema lege. Y chel di finanziamenc podessa deventé na ert nia da puech per la "Ciasa dla Cultura Ladina", ence per chel auter Istitut metù su da la provinzia de Belun. Chestes strutures defat, enscí coche evidenzié ence te consei de comun da Col, ne à nia l medem "status" di doi Istituc Ladins tla Region Trentin- Adesc Aut, metudes su tres lege provinziala "ad hoc". Vigni ann messarà l comité scientifich prejenté projec da finanzié, segurs bele dantpruma, che dut ne vignarà nia paié da Roma. En plu saràl da pensé a les speises "vives" de gestion, sciche personal y massaries. Y majera che la strutura sarà, majeres sarà spo ence les speises da sostegnì.