Planificazion, prestije, corpus linguistich: les trei paroles clef
L Congres vegnirà tegnù a Urtijei dai 12 ai 14 de dezember 2002
"L interes per i lingac y les cultures dles mendranzes é chersciù y chest se respidleia ence tles ativités culturales y legislatives dl’Union Europeica y de trueps autri stac-comembri"(cfr. formular de envit al congres). Te chest contest végnel organisé dai 12 ai 14 de dezember a Urtijei na conferenza internazionala sun l tema "Corpus planning y soziolinguistica".
Con chesta manifestazion scientifica végnel sclut ju l projet "TermLes" (Standardisazion lessicala y terminologia per i lingac ladin y sard), na azion sostegnuda y co-finanzieda da l’UE y da les majeres organisazions culturales ladines, les medemes che sostegn SPELL: l’Union Generela di Ladins, l Istitut cultural ladin "Majon di fascegn", l Istitut cultural "Micurà de Rü" y l Istitut Pedagogich Ladin. L projet "TermLes" à doi obietifs paralei, un local, l auter europeich: (a) la promozion y l svilup dl ladin y dl sard tres la standardisazion linguistica y la creazion de terminologia moderna; (b) l barat de conescenzes y esperienzes (scientifiches, metodologiches y organisatives) anter i lingac de mendranza. L congres de Urtijei se tol dant avisa chest: baraté fora esperienzes tl ciamp dla planificazion linguistica, olà che i ladins à truep da emparé ma ence cotant da ti mostré a les autres mendranzes linguistiches tl’Europa.
De cie se tràtel pa plu avisa? Pian via da na analisa dles ultimes ativités dl corpus planning y dla enrescida soziolinguistica se conzentrarà l congres sun chisc trei temesc prinzipai: corpus planning, soziolinguistica dla planificazion linguistica y status planning. I referac de daurida rejonarà de soziolinguistica sciche pont anter corpus planning y status planning dl lingaz. Ti referac che vegn do vegniràl prejenté projec de standardisazion y de enrescida soziolinguistica y terminologica per i lingac de mendranza.
Tla pruma pert dl congres, dedicheda al corpus planning, ti vegniràl dé lerch a la terminologia y a la lessicografia sciche strumenc de revitalisazion di lingac minoritars tla sozieté moderna. Pro l corpus planning audel anter l’auter l’elaborazion de ressurses linguistiches (gramatiches, dizionars, recoiudes de tesc’, y e.i.) y la creazion de massaries (informatiches) per podei laoré fora y adoré chestes ressources tla pratica. Tla seconda pert vegniràl rejoné dla enrescida sozionlinguistica sciche fondamenta per la planificazion di lingac, y en particolar dla relazion anter standardisazion y variazion soziolinguistica y dl contat anter lingac. La terza pert preveid n valgugn referac y na meisa torona sun l status planning de trueps lingac de mendranza tl’Europa. Con status planning mìnen l renforzament sozial y giuridich de na rejoneda minoritara tres azions politiches y mesures pratiches che deide pro l’adoranza dl lingaz a vigni livel dla comunicazion privata y publica.
Dlongia i referac vegniràl tegnì n per de workshops olà che al vegnirà (des)mostré i resultac de n valgugn project de standardisazion y dantaldut de SPELL. Te chest cheder ti vegniràl ence prejenté al publich l Dizionar dl ladin stardard y l codejel informatif Ladin standard. N lingaz scrit unitar per i ladins dles Dolomites, tramidoi dés fora da les organisazions che sostegn SPELL.
L congres abina adum n gran numer de studiés y esperc de livel internazional y la paleta de rejonedes y de tematiches tratedes é valgamia lergia. I lingac de mendranza raprejentés sarà en pruma de dut l ladin, l rumantsch y l furlan, dapò l sard, l cors, l catalan, l walser tl Piemont y tla Val d’Aosta, l croat dl Molise, l finlandeis tla Svezia, i lingac minoritars y la situazion linguistica tla Moldavia, tl Scotland y tla Ruscia. Donca, na ocajion nia da arjumé per duc chi che se cruzia de lingac de mendranza y dantaldut per i ladins. Informazions plu menudes sun l congres pòn giaté pro la senta de SPELL a Urtijei: tel. 0471/796020, e-mail : spell-secr@ladinia.net
.