Plu rie da giaté scioldi da Bruxelles per i lingac de mendranza
La Comiscion europea, Direzion Generala Educazion & Cultura (DG E&C), é tl laoré fora n Plan de azion che dess abiné adum te n medem program does ativités che fina sen vegniva tratedes te doi programs desvalifs :
- emparé lingac (program Leonardo)
multilinguism (programs MLIS y eContent ; tla formulazion atuala: lingaz dla oma + doi lingac per vignun.
La Comiscion fova vegnuda envieda tamben dal Parlament che dal Consei a mete adum na tel azion linguistica a la fin dl program "Ann europeich di lingac". Te chest constest àla organisé na consultazion publica per abiné adum minonghes sun chisc trei ponc :
- crié n ambient filolinguistic " language friendly "
- mioré la cualité dl ensegnament di lingac
- slargé fora i benefizes dla conescenza di lingac.
Da cie che an à podù audì dessa l Plan de azion sfruté tant che ala va les resurses esistentes y chest en cooperazion strenta con les autorités nazionales a cheles che al ti vegnirà ence sourandé en gran pert la esecuzion dl Plan d'azion.
Last but not least, l aiut ai lingac de mendranza é sparì dai programs dla DG E&A. A chesta moda vegniràl a mancé na fontana de finanziament emportanta ence per i ladins. Truepes ativités culturales ladines é vegnudes co-finanziedes fina sen fora da la linia de budget dedicheda ai lingac de mendranza, manajeda da la DG E&A; i recordon chilò n valgunes manifestazions scolastiches, TALES (tools linguistics, desche l coretour ortografich per l ladin crié dal istitut "Majion di Fascegn") y dantaldut l projet interladin SPELL/TermLes (l program de normazion dl lingaz ladin che s'à concretisé con la publicazion dla gramatica y dl dizionar dl ladin standard). L aiut ne fova samben nia demé finanziar ma ence politich; la Union Europea à dagnora sostegnù l ladin con plu de convinzion che, per ejempl, les autorités dla provinzia de Bulsan.
Co jiràla pa inant? En teoria él ence d'autres fontanes europees da podei mouje per la promozion dles cultures de mendranza (fonds struturai, regionai, colaborazion interegionala, etc.) ma en pratica saràl rie da abiné finanziamenc aposta per la comunité ladina. Chesta messarà cialé de tò pert a programs regionai y/o scientifics plu ampli, donca de colaboré te costesc' culturai, scientifics y politics plu ampli olà che la concorenza é grana. Ma olà che ala podarà ence, sce ala se dà da fé, rompe sie isolament y slargé fora sie orizont se confrontan con la realté plu ampla di popui y dles cultures de duta l' Europa.
Erwin Valentini