benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Na delegazion basca ruveda adalerch
scrit ai 06 November 2002 da les 11:46:39 da noeles

Cultura ghest scriv "

 

Na delegazion de politics bascs en vijita ai ladins

Na delegazion basca é ruveda en mertesc domesdì ai 22 de otober 2002, sun Ciastel de Tor a San Martin per vijité l Museum Ladin. La delegazion con a cef l president dl Parlament basch Juan Maria Atuxta Mendiola, adum ai reprejentanc Gorka Knörr Borràs y Carmelo Barrio Baroja, ai membri dla Jonta Manuel Huertas Vicente y Kontxi Bildbao Cuevas con n valgugn funzionars dl Parlament basch, é chisc dis te nosta provinzia per enrescì les carateristiches dl’autonomia de Südtirol.



Prejenc fova sun Tor l president dl Museum Ladin, Heinrich Huber con l diretour Stefan Planker, l president dl consei regional Franz Pahl y l vizepresident Carlo Willeit. L ombolt de San Martin de Tor, Pepi Dejaco, à te sie descurs splighé adum al president Huber la storia y l'identité dla mendranza plu vedla de Sudtirol. Sotrissé él spo vegnù i problems y l'emportanza che l popul ladin à encuei tl Europa. L diretour Planker é spo ju ite plu avisa sun la storia dl Ciastel de Tor, i laours de restruturazion, l program dles manifestazions y l'istituzion dl Museum. Leander Moroder, diretour dl Istitut Cultural Ladin "Micurà de Rü", à sotrissé l'emportanza d'avei na strutura sciche l'Istitut Ladin ch'à sciche fin primar l stude a livel scientifich dl lingaz, dla storia y cultura di ladins dles Dolomites y la promozion de ativités culturales. L diretour Planker à spo porté la delegazion a fé na raida fora per l Museum. "Da passé tres l Museum Ladin pòn enconté n valgunes zircostanzes particolares fora dla storia y dl temp da sen di Ladins dles Dolomites", é sté l comentar dl president Juan Maria Atuxta Mendiola, che adum a sia delegazion s'à desmostré dassen interessé a la cultura y a la tradizion dla mendranza ladina. Enultima à le president basch abù ence valch paroles de rengraziament per ladin. Plu inant àl recordé che ence la mendranza basca, sciche i ladins, é tres ciamò despartis su te deplù regions y statesc. Les regions basches Araba, Bizkaia, Gipuzkoa y Nafaroa fej encuei pert dla Spagna depierpul che Lapurdi, Zuberoa y Benafarroa é pro la Francia. Empò vuel l popul basch prové costantamenter sciche i ladins, de mantegnì, defene y fé cresce la cultura, les usanzes y les tradizions, l'ert, l cianté y dé forza al mantegniment dl lingaz dla oma scrit y rejoné tres i mesi d'informazion, les publicazions, les manifestazions culturales programedes per auzé en general l livel cultural. Na scincunda ti él vegnù sourandé a la delegazion basca; l liber "I ladins dles Dolomites" entratant che i bascs ti à scinché al diretour dl Museum Ladin l liber soura les mendranzes tl'Europa ozidentala te chel che al é da giaté ence deplù informazions soura la mendranza ladina. "

 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Cultura
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Cultura:
Sotescrivede l Manifest LADINIA 2005!


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 0
Oujes: 0

Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.408 seconc