"La fam de informazion y dantaldut la curiosité scientifica di joegn gherdeines mess ester fora de mesura grana sce ai se tol la bria de envié n «spezialist» dl ladin standard desche Edmund Dellago"
N comentar de Erwin Valentini
Les lites provinziales d’auton é tres plu damprò y i partic aguza les ermes. Una dles tematiches nueves de chesta proa litala é l ladin standard che tol oramai ite na posizion zentrala tla discuscion politica-culturala tla Ladina. Tles ultimes lites fova chest tema vegnù schivé dai partic «ladins» per ne slargé nia l fossel ideologich y politich tla sozieté; chesta outa ne pò plu degugn sburlé sun na pert la chestion dl ladin standard. I media, no demé chi ladins, ti fej da cassa de ressonanza y en pert atiza ence les polemiches. Dut chest fossa normal y dret positif sce la discuscion daidassa fé capì de cie che al se trata, ma l plu gonot végnel demé mené vera da posizions ideologiches stares y prefabrichedes; vera de religion, « Grabenkämpfe ».
L’oposizion dla SVP «ladina» al ladin unifiché é vedla ma la vera é vegnuda endò ciauda do la famouja delibera dla jonta provinziala sun l’adoranza dl ladin, delibera che ti sera praticamenter la porta al LS. La delibera fova tl’aria da n pez, cie che à scandalisé é sté la maniera coche an é ruvés a chesta dezijion, y dantaldut l arat positif dé ju a l’unanimité dal consei dl istitut cultural «Micurà de Rü». La mancianza de trasparenza é steda totala: dut é vegnù fat adascousc y tamben la jent che i colaboradours de SPELL é vegnus a l savei dedò, a « fatti compiuti ». Per chi che ne l savesse nia volessi ti recordé n valgunes dates. Ai 27 de setember 2002, tratant l Colloquium Retoromanicum, se ova i raprejentanc di enc che sostegn l projet SPELL abiné tla senta de Micurà de Rü per rejoné dl program nuef. La convenzion SPELL ruvova a la fin y perchel jìvel debujegn. de pensé sce y co jì inant. Ie enstes ova prejenté n sboz de program, ma rejoné fòvel vegnù dantaldut dla organisazion dl projet y dles responsabeltés nueves di enc te SPELL. No l president no l diretour dl istitut se ova tout la bria de informé les autres istituzions y l diretour de SPELL che l istitut ova bele dé ju n arat contra l’adoranza dl ladin standard tles comunicazion publiches ladines dla provinzia de BZ. L’assurdité de n tel comportament é tant plu grana sce an conscidra che l’ adoranza sperimentala y plu tert ence ofiziala dl ladin standard fova na componenta emportanta tl sboz de program che i ova enjigné ca per i agn 2000-2005. Ie à spo audì dl arat de Micurà de Rü cotant dedò da la stampa. La discuscion anter i enc é juda inant «a giatorba» y degugn ne sé cie che al é vegnù fat fora.
Nos savon che l consei dl istitut Micuarà de Rü à n colour politich dret marscé ma empò se féjen demarevueia che omi y femenes de cultura (p.ej i raprejentanc dles scoles «ladines» tl consei d’istitut) ti ae dé zenza pesimé l placet a la delibera antiladina dl assessour Mussner. Y ciamò demanco capéscen che l istitut vae contra n projet che el enstes a cofinanzié per diesc agn, adum con d’autres istituzions y adum con la Union europea. Ma d’autra pert pòn endò n iade constaté che l louf muda l polam ma ne perd nia l vize. La situazion da encuei someia a chela dl 1992/93 canche l president da enlaouta - tres l medem - ova tout la dezijion de mete l LS te casseta. Ence enlaouta fòvel temps de lites y ence enlaouta en fòvel de chi che tempestova contra l ladin dolomitan, anter auter n cert E. Dellago y la « Regula ladina ».
Te chisc ultims meisc se dà ence la ‘Generazion Joena’ (perdonede amisc gherdeines sce chesta esprescion sona tl lingaz « artifizial, mez talian y bastardé » feter unfat sciche tla rujneda gherdeina) dla SVP «ladina» dret da fé entourn l LS. Tla enconteda a Badia de fauré se ova dantaldut i joegn gherdeines lascé audì ghiran che chesta «Kunstsprache weder in den ladinischen Schulen noch in öffentlichen Ämtern verwendet werden sollte » (perdonede endò, ma i comunicac dla SVP «ladina» vegn scric per todesch). L enteres de chisc joegn é tant gran che sen organiseiei na seconda enconteda te Gherdeina per ascuté su les rejons per y contra l standard de n «spezialist». Canche i é liet l test dla convocazion sun l AA me sonsi dit: finalmenter méten man de rejoné, de ti cialé a la sostanza dl problem, ma spo canche i é vedù l inom dl « spezialist » fossi prest tomé sun l cul. La fam de informazion y dantaldut la curiosité scientifica di joegn gherdeines mess ester fora de mesura grana sce ai se tol la bria de envié n «spezialist» dl ladin standard desche Edmund Dellago. No l Colloquium Retoromanicum organisé dal istitut cultural ladin no l Congres soziolinguistich organisé da SPELL a Urtijei, che à abiné adum ladinisc’, soziolinguisc’ y spezialisc’ de lingac de mendranza da l’America fina la Siberia, ti à basté a la junge Generation (degugn ne à araté utl de se lasce vedei al congres) ; sen vuelei audì l dret spezialist, chel che se bat da agn contra l lingaz unitar, l LS. La junge Generation é joena ma ence ala messessa conesce la valuta dles pseudo-argomentazions scientifiches de Dellago & Co; sce al é empò vegnù envié méssel ester che al ae argomenc scentifics nuefs da porté dant, o magari la soluzion finala per l LS. Che al se enjigne a sourantò la catedra de ladinistica a l’université de Bulsan?
Desche ex diretour de SPELL fossi samben ence ie corious de audì chest spezialist de ladin. Ie ne é mai abù l plajei de l enconté y i messe confessé che sce i l esse ascuté cialassa fora sen l ladin standard dut autramenter, al fossa sparì da mond. L scagn de diretour de SPELL é sen vuet y perchel volessi ti fé na proposta ai presidenc y diretours dles istituzions culturales ladines: jide a ti l pité a E. Dellago. Dapò arà duc tria da chest bao empesté che desturba la pesc te Gherdeina.