benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

La fam y curiosité di joegn gherdeines
scrit ai 24 March 2003 da les 13:34:58 da noeles

Ladin Standard

 

"La fam de informazion y dantaldut la curiosité scientifica di joegn gherdeines mess ester fora de mesura grana sce ai se tol la bria de envié  n «spezialist» dl ladin standard desche Edmund Dellago"

N comentar de Erwin Valentini

Les lites provinziales d’auton é tres plu damprò y i partic aguza les ermes. Una dles tematiches nueves de chesta proa litala é l ladin standard che tol oramai ite na posizion zentrala tla discuscion politica-culturala tla Ladina. Tles ultimes lites fova chest tema vegnù schivé dai partic «ladins» per ne slargé nia l fossel ideologich y politich tla sozieté; chesta outa ne pò plu degugn sburlé sun na pert la chestion dl ladin standard. I media, no demé chi ladins, ti fej da cassa de ressonanza y en pert atiza ence les polemiches. Dut chest fossa normal y dret positif sce la discuscion daidassa fé capì de cie che al se trata, ma l plu gonot végnel demé mené vera da posizions ideologiches stares y prefabrichedes; vera de religion, « Grabenkämpfe ».

 



L’oposizion dla SVP «ladina» al ladin unifiché é vedla ma la vera é vegnuda endò ciauda do la famouja delibera dla jonta provinziala sun l’adoranza dl ladin, delibera che ti sera praticamenter la porta al LS. La delibera fova tl’aria da n pez, cie che à scandalisé é sté la maniera coche an é ruvés a chesta dezijion, y dantaldut l arat positif dé ju a l’unanimité dal consei dl istitut cultural «Micurà de Rü». La mancianza de trasparenza é steda totala: dut é vegnù fat adascousc y tamben la jent che i colaboradours de SPELL é vegnus a l savei dedò, a « fatti compiuti ». Per chi che ne l savesse nia volessi ti recordé n valgunes dates. Ai 27 de setember 2002, tratant l Colloquium Retoromanicum, se ova i raprejentanc di enc che sostegn l projet SPELL abiné tla senta de Micurà de Rü per rejoné dl program nuef. La convenzion SPELL ruvova a la fin y perchel jìvel debujegn. de pensé sce y co jì inant. Ie enstes ova prejenté n sboz de program, ma rejoné fòvel vegnù dantaldut dla organisazion dl projet y dles responsabeltés nueves di enc te SPELL. No l president no l diretour dl istitut se ova tout la bria de informé les autres istituzions y l diretour de SPELL che l istitut ova bele dé ju n arat contra l’adoranza dl ladin standard tles comunicazion publiches ladines dla provinzia de BZ. L’assurdité de n tel comportament é tant plu grana sce an conscidra che l’ adoranza sperimentala y plu tert ence ofiziala dl ladin standard fova na componenta emportanta tl sboz de program che i ova enjigné ca per i agn 2000-2005. Ie à spo audì dl arat de Micurà de Rü cotant dedò da la stampa. La discuscion anter i enc é juda inant «a giatorba» y degugn ne sé cie che al é vegnù fat fora.

Nos savon che l consei dl istitut Micuarà de Rü à n colour politich dret marscé ma empò se féjen demarevueia che omi y femenes de cultura (p.ej i raprejentanc dles scoles «ladines» tl consei d’istitut) ti ae dé zenza pesimé l placet a la delibera antiladina dl assessour Mussner. Y ciamò demanco capéscen che l istitut vae contra n projet che el enstes a cofinanzié per diesc agn, adum con d’autres istituzions y adum con la Union europea. Ma d’autra pert pòn endò n iade constaté che l louf muda l polam ma ne perd nia l vize. La situazion da encuei someia a chela dl 1992/93 canche l president da enlaouta - tres l medem - ova tout la dezijion de mete l LS te casseta. Ence enlaouta fòvel temps de lites y ence enlaouta en fòvel de chi che tempestova contra l ladin dolomitan, anter auter n cert E. Dellago y la « Regula ladina ».

Te chisc ultims meisc se dà ence la ‘Generazion Joena’ (perdonede amisc gherdeines sce chesta esprescion sona tl lingaz « artifizial, mez talian y bastardé » feter unfat sciche tla rujneda gherdeina) dla SVP «ladina» dret da fé entourn l LS. Tla enconteda a Badia de fauré se ova dantaldut i joegn gherdeines lascé audì ghiran che chesta «Kunstsprache weder in den ladinischen Schulen noch in öffentlichen Ämtern verwendet werden sollte » (perdonede endò, ma i comunicac dla SVP «ladina» vegn scric per todesch). L enteres de chisc joegn é tant gran che sen organiseiei na seconda enconteda te Gherdeina per ascuté su les rejons per y contra l standard de n «spezialist». Canche i é liet l test dla convocazion sun l AA me sonsi dit: finalmenter méten man de rejoné, de ti cialé a la sostanza dl problem, ma spo canche i é vedù l inom dl « spezialist » fossi prest tomé sun l cul. La fam de informazion y dantaldut la curiosité scientifica di joegn gherdeines mess ester fora de mesura grana sce ai se tol la bria de envié n «spezialist» dl ladin standard desche Edmund Dellago. No l Colloquium Retoromanicum organisé dal istitut cultural ladin no l Congres soziolinguistich organisé da SPELL a Urtijei, che à abiné adum ladinisc’, soziolinguisc’ y spezialisc’ de lingac de mendranza da l’America fina la Siberia, ti à basté a la junge Generation (degugn ne à araté utl de se lasce vedei al congres) ; sen vuelei audì l dret spezialist, chel che se bat da agn contra l lingaz unitar, l LS. La junge Generation é joena ma ence ala messessa conesce la valuta dles pseudo-argomentazions scientifiches de Dellago & Co; sce al é empò vegnù envié méssel ester che al ae argomenc scentifics nuefs da porté dant, o magari la soluzion finala per l LS. Che al se enjigne a sourantò la catedra de ladinistica a l’université de Bulsan?

Desche ex diretour de SPELL fossi samben ence ie corious de audì chest spezialist de ladin. Ie ne é mai abù l plajei de l enconté y i messe confessé che sce i l esse ascuté cialassa fora sen l ladin standard dut autramenter, al fossa sparì da mond. L scagn de diretour de SPELL é sen vuet y perchel volessi ti fé na proposta ai presidenc y diretours dles istituzions culturales ladines: jide a ti l pité a E. Dellago. Dapò arà duc tria da chest bao empesté che desturba la pesc te Gherdeina.


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Ladin Standard
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Ladin Standard:
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 4.25
Oujes: 12


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: La fam y curiosité di joegn gherdeines (ponc: 1)
da Dolasila ai 24 March 2003 da les 14:56:44
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
"Die Fakten ausblenden", chesta l'aziun dla SVP. Ci "scienza" ... ara recorda la scienza de chi che ne damana nia i linguisc de döt le monn, mo mâ un n so por dí che l ladin é dialet talian y nia lingaz.



Re: La fam y curiosité di joegn gherdeines (ponc: 1)
da undegherdeina ai 26 March 2003 da les 12:49:56
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
....no l Congres soziolinguistich organisé da SPELL a Urtijei, che à abiné adum ladinisc’, soziolinguisc’ y spezialisc’ de lingac de mendranza, ti à basté a la junge Generation
Per cajo son ruá seura tanc che fova a chesta manifestazion: puec, gonz puec, da cumpedé su sun valguna mans.
Tant al pa custá? Scialdi?!
Fossl pa nia miec tó chisc scioldi per judé la rujnedes che on bel (badiot,gherdeina...).
À pa nia H.Pizzinini dit tl radio che l ti sá sciot di scioldi sce n muessa sen scrí duta le leggi i.n.i. n iede per gherdeina y n iede per badiot ("fossa pu scialdi plu scempl me per LS")?
Cie se n disc pa la jent de chesc controsenso???
Penson ma dó n puech...



Re: La fam y curiosité di joegn gherdeines (ponc: 1)
da travers ai 26 March 2003 da les 16:51:04
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Che le Congres soziolinguistich de Urtijëi ti ais basté ala "junge Generation" (undegherdeina adora sambëgn la Hochsprache) àn bëgn podü odëi: gnanca un su ne se à lascé odëi. Degün de chi che an podô "cumpedé su sun valguna mans" fô al'alteza de chisc jogn, ai aspetâ l dërt spezialist, no pa?
La proposta de I. Pizzinini n "controsenso"? Fajun dui cunc: ne costa nia la traduziun de n test te dui idioms le dopl che la traduziun te un n lingaz? Y spo n valgügn tesc' dla regiun à ince relevanza per Fascia, me pèl. Mo al é vëi che le fascian ne cunta nia por undegherdeina.



Re: La fam y curiosité di joegn gherdeines (ponc: 1)
da Dolasila ai 26 March 2003 da les 16:11:10
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
undegherdeina ie ben dla Stahlhelmfraktion. Ciodì ne podessa n cunvegn nai costé? Per prum. Per secondo: al fo n convegn por esperc. Dellago n'é nai sté. Al ne é nia espert. "Hobbylinguist", alplü.
mo iö sun ince "Hobbyastronaut". Söla löna ne röi nia, mo ... sun hobbyastronaut.



News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.432 seconc