benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Ladin Dolomitan / Standard
scrit ai 24 March 2003 da les 13:26:31 da noeles

Ladin Standard

 

Tragicomedia ladina en cinch ac: "Black out" tl L Istitut Ladin Micurà de Rü y tl IPL

de Erwin Valentini

Does risses de spligazion: Chest articul fova vegnù scrit y publiché sun La USC tl 1992. Ajache la situazion da encuei someia bele avisa chela dl 1992/93 éi pensé de l republiché per fé vedei che al é tres i medems che blocheia l'adoranza dl LS. Al é gnù dit y scrit da truepes pertes che la SVP dla Val Badia ne fova y ne é nia contra l LS ma enultima él chi superladins dla Regula che fej valei y ti scriv dant sia politica antiladina a la SVP, al istitut Micurà de Rü, a la provinzia de BZ, ai Ladins.

Preambul

Tla senteda tegnuda deberieda ai 23 de setember 1988 ti ova i doi istituc ladins "Micurà de Rü" y "Majon di Fascegn" sourandé al professour Heinrich Schmid l'enciaria de laoré fora regoles per n lingaz scrit unitar sun la basa di idioms de dutes les valedes ladines. Chest projet à spo giaté l inom Ladin Dolomitan (LD), en analogia con l Rumantsch Grischun, che é ence gnù metù al mond dal prof. Schmid. L'idea de enjigné ca na koinè da gnì adoreda tles scritures publiches y ofiziales fova atira gnuda touta su con ligreza da chi che se cruzia de varentè nost lingaz y plu en general l'identité culturala dla Ladinia. Ma ajache chest ideal ne ti scusa nia a duc fòvel tost levè su oujes y critiches dantaldut te Gherdeina. Les critiches se fova defata depò tramudedes te polemiches y les polemiches te na vera contra l LD. Chesta vera é gnuda meneda con rejons o plu avisa con vertoles linguistiches-culturales (varentè l lingaz dla oma) ma é gnuda combatuda, en realté, con ermes politiches de gran caliber.

 



Per archité via n puech les stritaries à l consei dl istitut "Micurà de Rü" tout la dezijion de "lascè mâ plö baié le presidënt, Hugo Valentin, por ci che reverda la tematica dl Ladin Dolomitan" (cfr. "Usc di Ladins", 3 otober 1992). Chesta ressoluzion recorda n puech la pratica staliniana y minculpopana de ti mete l musel a la libera esprescion, a la cultura y sies istituzions. Da sen inant dess demé plu gnì arateda sciche interpretazion autentica dl LD chela che giata l imprimatur dl president d'istitut, che nia per caje é ence l raprejentant ladin plu "cualifiché" tla SVP. Sciche la storia ensegna, l Partit à dagnora rejon!

Con chesta dezijion dl istitut "Micurà de Rü" à arjont la vera ladin-dolomitana l climax y al podessa ester ence la fin. Per ester bogn de stomé coche ala podessa jì fora méssen fé n vare zeruch tla cronaca dl LD. Sce an spizoleia les oredles pòn s'en anadè che l black-out decreté a San Martin n'é nia auter che l ultim at de na tragicomedia che va inant oramai da trueps agn. I protagonisc’ é n zacotan de "omi de cultura", l'intelighenzia ladina sciche al vegn dit, ma i maiours comedianc é dantaldut n valgugn oms politics gherdeines dla SVP.

Prum at

L ann passé, ai prums de jugn sce i ne me fale nia, ova l'istitut "Micurà de Rü" organisé na senteda olà che al fova gnù envié n valgunes persones, en gran pert ladinisc’ dolomitans y grijons, a porté dant argumenc per y contra l projet Ladin Dolomitan. Sceben che l obietif ofizial dla senteda fova chel de ti ofrì ai enteressés na informazion completa y obietiva sun l model laoré fora dal prof. H.Schmid, savova duc che la scontreda volova ence refudé l'oposiziun che gniva dantaldut da certes istanzes politighes de Gherdeina. Ajache al se tratova de na reunion d'informazion ne fòvel gnù tout deguna dezijion, ma la maioranza ova zenz'auter dè ju na minonga positiva sun l projet dl prof. Schmid.

Second at

Defata do la senteda a San Martin gnìvel publiché sun les "Dolomiten" y l "Alto Adige" na seria d'articui che cialova de descredité l LD. Aldò de chi scric - che gniva plu o manco duc dal medem velin politich - ne fova l LD nia auter che na "ignobile invenzione" o n burt "Kauderwelsch" che imbastardeia l bel lingaz dla oma, l idiom rejoné da la jent de Badia y Gherdeina. No rejons culturales no argumentazions scientifiches portedes dant dai majeri ladinisc’, anter auter professours d'université, fova bones de sboné l'oposizion, che al contrar deventova tres plu soza. Al gniva finamai metù su na "Regula ladina" per defene le "dret" lingaz dla oma contra l "bastert" LD. Ma ajache chesta lia moriva bele denant che nasce y ajache "i sourc plu sourc é chi ne vuel nia audì ", tirova fora chisc amatours dl dialet les grifes politiches empede rebate con argomenc scientifics.

Terz at

Te n comuniché stampa dl 23 otober 1991 tolova la sezion de Urtijei dla SVP ofizialmenter y publicamenter posizion contra l LD. Chesta outa ne se contentòvela nia demé de critiché "le lingaz bastardé", ala ghirova enfinamai che l govern provinzial arbandonassa, sic et simpliciter, l projet de na "ladinische Kunstsprache". Do chest segnal de vera provova la SVP de Badia de defene la koiné ladina, ma la declarazion badiota atizova ciamò deplù l senn via sot a Saslonch. Per la fé plu bela manaciova i plu capazesc enfinamai de ti tó la creta al aconsiadour provinzial, Hugo Valentin, sciche an pò lieje te n protocol dla SVP de Gherdeina.

Cuart at

Per sboné si compagns de partit encundova Hugo Valentin, dant da l' endunanza di capocomus ladins abinés a Urtijei, l'intenzion de mete l LD "te cassëta sot a tle". La capitolazion de nost aconsiadour dant la prescion politiga gniva maschereda con la vertola che, do che l diretour dl istitut (L. Craffonara) ova dé les demiscions, manciòvel les forzes scientifiches per laorè fora i strumenc concrec (gramatica y vocabolar) nezesciars per mete en pratica la koinè dl prof. Schmid. Che al se trate de na vertola n'él nia rie da capì, ciuldì che sce l president d'istitut essa abù a cuer les forzes scientifiches, éssel fat a na moda che l diretour n'essa mai dé les demiscions. Chi che conesc Lois Craffonara sà che al ne s'en va nia ciuldì che al é stanch de laoré per l ladin ma ajache al é stuf de messei scombate contra n grum d'oportunisc’ che volessa sotmete l'istitut a la volonté y ai enteresc dl Partit.

Cuint at

Dulcis in fundo, ai 27 de setember 1992 se metova l consei dl istitut "Micura de Rü" l musel a el enstes y decretova l black-out per archité vìa les polemiches sun l LD y, ence sce al ne gniva nia dit esplizitamenter, per fé la pesc anter la SVP de Badia y de Gherdeina. Fascia, che à la copaternité dl projet, ne gniva gnanca damaneda y ciamò de manco Fodom y Ampez. La coscienza ladina dl consei é tant debla che al ne s'en anadova gnanca cie segnal che al ti manova enscì ai "fredesc" de Souramont.

Epilogh

L black-out decreté dal istitut "Micurà de Rü" ne sofoia nia demé ju critiches y stritaries politiches ma al risc’ia ence de endormedì per dagnora l LD. I doi istituc ladins, si diretours, conseis y presidenc, ova abù l merit de mete a jì na iniziativa politica-culturala che, do mi vedei, podessa veramenter ti dé n élan nuef a la Ladinia. Sen pérel che chest ne conte plu nia. Per amour dla pesc se sent finamai le diretour nuef dl istitut oblighé de declaré che la koiné ladina ti vegn demé piteda a la jent ma nia scrita dant, y che ala ne dess nia gnì ensegneda te scola (zenza nes splighé olà che la jent y dantaldut i aministradours ladins, dess emparè n dì o l auter a scrive l Ladin Dolomitan). Sce l'endormia essa da duré enfin a do les lites provinziales en auter ann, spo me temi che l LD sie sun la bona streda per arsì no te na casseta ma te n museum di Ladins.

La tragicomedia ladina é chesta: trueps Ladins fej dut cie che ai é bogn per ti fé dann a la comunité, zenza s'entene che ai se davagna l coionament y l "spott" finamai dai foresc’. Chilò me végnel en ment les paroles dl re François I do la batalia de Pavia: "Dut é perdù, demé l'onour nia". Ie spere che la vera dl LD ne vae nia fora ciamò plu dramaticamenter y che i ne messon nia dì n di o l auter: Dut é perdù, ence l onour.

 


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Ladin Standard
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Ladin Standard:
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 5


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Ladin Dolomitan/Standard (ponc: 1)
da Dolasila ai 24 March 2003 da les 15:02:52
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
interessant é ma l "Kauderwelsch" che vagn baié da chi dl jihad anti-ladin-standard y antilidin generalmenter. anzi "kaudertaisch", plu todesch che ladin. brau erwin!


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.445 seconc