Dolomites sot a sconanza UNESCO
scrit ai 26 June 2009 da les 18:45:38 da noeles
DOLOMITES sen reconesciudes desche arpejon naturala dla umanité
Da encuei ence l Regn de Fanes anter la "Arpejon universala dla umanité" - 9 raions dolomitans sot a sconanza UNESCO
L comité dla UNESCO "World Heritage Committee" à tout su ofizialmenter encuei a Sevilla tla Spagna les Dolomites tla lista dles "Arpejons naturales dla umanité". La candidatura dles Dolomites fova vegnuda maneda inant dal stat y da les provinzies de Trent, Belun, Bulsan, Udin y Pordenon con tratatives duredes plu agn. Nuef é i raions dolomitics che é vegnus amarscés sciche raions de gran beleza naturala che se delada sun na desteisa de apresciapuech 132 mile etars, plu entourn a 85 mile etars de raions a plumac entournvia, ruvan enscì a endut 231 mile etars, partis su sun les provinzies de Trent, Bulsan y Belun, Pordenon y Udin.
Di raions metus sot a sconanza UNESCO fej pert: 1) l grup dl Pelf y Croda da Lago tl Venet anter la Ciadoura, Zoldo y Ampez; 2) la Marmoleda anter l Trentin y l Venet, perauter l crep dolomitan plu aut con 3.343 m y l soul glacier plu emportant; 3) les Pales de San Martin, les Pales de San Lucan y les Dolomites Beluneises, dantaldut tla provinzia de Belun o a confin con l Trentin; 4) les Dolomites Furlanes delà dal Plef, les plu orientales, anter la provinzia de Udin y de Pordenon, 5) les Dolomites setentrionales anter Sudtirol y l Venet con i Ciadins, les Dolomites dl Sest y les Dolomites ampezanes; 6) Fanes, Senes y Braies, anter Venet y Sudtirol; l grup de Puez-Odles sun l teritore dla provinzia de Bulsan; 7) l grup dl Scilier, Ciadenac y Latemar a seida anter les provinzies de Trent y de Bulsan, 8) les Dolomites dl Brenta delà dal Adesc tla provinzia de Trent; 9)l ruf de Blaetterbach (Ruf dles fueies) con si inferns, n canyon demarevueia enteressant, ajache an pò vedei les stricoles de crep y de sedimentazions che conta dla storia dla tera. Enfin a encuei é demé les ijoles Eolies tla Sizilia vegnudes toutes su tla lista dla "Arpejon universales naturales dla umanité". Nuef raions dolomitans sen sot a sconanza UNESCO. Sun l retrat: Dolasila te na raprejentazion dles lijendes de Fanes con Susy Rottonara.
Desche an pò lieje tles "Dolomiten" da encuei se candideia bele Bulsan per avei la senta dl'aministrazion dl' "arpejon culturala Dolomites"; al vegn fat referiment a l'EURAC a Bulsan.
Sce chesta proposta essa da passé ruvassa endò n iade l'aministrazion de nost raion y de nost patrimone (cultural, natural y economich) fora dai confins dla Ladinia. Na bela "fregatura" , dit per ladin modern!
Les Dolomites é per la maiour pert sentedes ite tl raion ladin y perchel dess ence resté la senta dla aministrazion de chest patrimone daite dai confins dla Ladinia. Dai partic che comana a BZ a Trent y a Belun , y nience da la Lia di comuns ladins che é demé na manus longa de chi partic, ne podonse dessegur nia nes aspeté valch de tel, ma i me aspete che almanco la Union generela di Ladins y l movimenc politics ladins se bat per chest fin.