N no cler al daz sun i joufs de Frera y Sela!
Eventualmenter déssel vegnì restrent l trafich motorisé che gaujeia les maioures fueres
Nosta bela tera ladina é abiteda da milesc de agn. Te chest ultim secul se àl mudé daspavent truep per cie che reverda l svilup y la maniera de vive.
Entratant él ence vegnù costruì stredes empede i trois. Sen ròdel bele die la ousc y i plans de mete su n daz sun l jouf de Frera. El intenzion de desfé la comunicazion y la colaborazion anter does y plu valedes ladines?
Les stredes vegn bele paiedes y strapaiedes tres les coutes de vigni sort y ence sun vigni meso de trasport. Cie che nes mancia te nostes valedes ladines, é propi n miour servisc dl trasport publich che lieie i joufs con i paisc y les zités entournvia. Puech y nia él vegnù fat per mioré y aseguré les stredes. Un di problems che an enconta dì per dì é chel dla zircolazion di motors. Chest "passatemp" é eventualmenter da smendrì con mesures adatedes y nia l trafich anter les valedes ladines!
Al ne é per nia ti ciarié su n peis a la popolazion che adora che la streda dì per dì o vignitant per laour, nezescité o de autres rejons.
Mete su n daz sun l jouf de Frera é na azion de puecia responsabelté, davia che al ne vegn daldut nia cialé ai debujegns dla popolazion, ma efetivamenter végnen cherdés endò n iade pro cassa. Chi adora pa la streda? A la fin é l daz na couta en plu che nos paion. Perchel él miour se paré adora assé per ne la fé nia ruvé tant inant! De chest vers jìssel debujegn de n referendum per damané giustamenter la popolazion di doi comuns plu enteressés, sce na tel burta azion vegn azeteda. Da nosta pert n no cler al daz!
rt