Wegeprojekt dl AVS: n laour fat apresciapuech tles valedes ladines
Per cie che reverda la toponomastica de gran loces
L Alpenverein Sudtirol (AVS) é tl mete su te dut Sudtirol na rei de segna-trois nueva tl cheder de sie "Suedtiroler Wegeprojekt" con mesurazions gps sostegnudes da satelit. L projet vegn finanzié da fonds dla Union Europea, da la provinzia de Bulsan y dal stat. I micro-toponims talians (dl prontuar) vegn conseguentamenter lascés demez. Da pert taliana pluevel, side da man ciancia che da man dreta, protestes. Te chest caje, autramenter che autrò olàche ai é dagnora elastics, vuelei samben che al vegne respeté l statut de autonomia a la letra che preveid "toponomastica bilinga", ence tolan i toponims "inventés" da Ettore Tolomei y ofizialisés dal fascism. Bendebot sotissoura se prejenteia la situazion tles valedes ladines. Can onse i toponims ladins, can dantcà toponims todesc, can tramedoi y can n grum de indicazions faledes y dret gonot toponims scric falés o ence demé per todesch. Ai talians ti végnel p.ej. prejenté la roda de Pütia sciche "Peitlerrundgang".
Tles valedes ladines n sotissoura.
Les anomalies ne se ruva nia plu: Col dal Ermo vegn p.ej. amarscé sun l sit dl Alpeinverein sciche "villaggio/Weiler", cie che al ne é mai sté. La Roda de Pütia vegn prejenteda da la assoziazion turistica de Lijon, sceben dut l raion dla roda é sun l teritore dl comun de San Martin de Tor. L Lè dla Creda giata sie prum inom sciche Kreidesee per todesch, ence per l escurscionist talian.
Dut adum n sotissoura, n iade ladin dant (nia dagnora te sia dreta forma), n iade todesch. Chi Jus de Alfarei deventa enscì Alfreider Joch dantfora. Al é segné na Utia de Munt da Tunzené che ne esisteia nience sot a chest inom y dantaldut nia te sia posizion geografica. Chisc é demé n valgugn ejempli.
I fai é grovesc, sciche an ne essa mai vedù p.ej. la cherta dla "Tabacco" che reporta en gran pert microtoponoms originars y i trois te na forma garateda. Aluesc figureiel enfinamai micro-toponims en contraposizion. P.ej. onse Sas Dales Nu (!) empede Sas da les Nü y dlongia "Zehner" per todesch empede dret Sas da les Diesc.
L sit é Trekking Suedtirol