I scizeri se fej ert da reconesce sia storia
Prum comandant dl Suedtiroler Schuetzenbund é sté n ladin, Vijo Pupp, che se ova scrit ite a la NSDAP dl 1943
Vijo Pupp se ova scrit ite dl 1943 pro la NSDAP - Per l candidat dla Svp a les lites europeiches, Christoph Perathoner, él dutaorela na "persona-simbol"
Chestes edemes passedes é i foliec de Sudtirol stés plens de articui per gauja di "Scizeri" che é marcés contra i "relic fascisc'" a Bornech, l monument ai Alpins de Bornech y ence sun la persona y les afermazions dl aconsiadour comunal dla zité de Bulsan Oswald Ellecosta, de descendenza ladina, ideologicamenter damprò dai scizeri, che ne à nia tout pert a does manifestazions en gaujion dl dì dla deliberazion ai 25 de auril, tizan en plu do con n auter liac, la afermazion, dijan che per i sudtiroleisc ne é l 25 de auril dl 1945 nia sté n dì de liberazion, plutost l 1. de setember dl 1943, canche i nazisc' à tout ite Sudtirol y gran pert dla Talia, do l armistize talian.
An ne pò dessegur nia defene i "relic fascisc'" te Sudtirol che dess vegnì touc demez o istorisés, ma al é ence cler che i scizeri adora chisc restogns (monument di Alpins, relief de Mussolini sun l palaz di ofizes finanziars a Bulsan, l monument dla vitoria de Bulsan y e.i.) per mené do y sciaudé su i cefs per dut n auter pont sun sia ajenda politica, la ghiranza de autodeterminazion.
Sce an rejona endere bele de storia che i scizeri cherda ca, spo pénsen automaticamenter ence a valch autres domandes storiches: cie posizion à pa tout ite i "scizeri" de Sudtirol enlaouta dal 1933 al 1943 y dal 1943 al 1945? Les compagnies di scizeri fova ofizialmenter proibides sot al fascism, ma nia plu ti temps dles opzions. Fajòvei pert di "Dableiberi" o de chi che propagandova la "arciaseda tl Terz Reich"? Prum comandant di scizeri de Sudtirol fova n ladin, Vijo Pupp, de Antermeia, enfin al 1945 member dla NSDAP. I scizeri ne vuel samben nia rejoné demassa de chisc temps de sia storia. Tles plates de storia dl Suedtiroler Schuetzenbund http://www.schuetzen.com/ màncel samben vigni referiment, dantaldut che sie prum president fova n ex-member dla NSDAP.
Bele de setember dl 1938 se à sclut adum les compagnies de scizeri dl Tirol dl Nord tl "Standschuetzenverband Tirol-Vorarlberg" che fova clermenter lieda ite tla organisazion dl nazional-sozialism y che cumpedova entourn a 100.000 membri. Comandat fova l Gauleiter Franz Hofer. Do l'invajion di todesc te Sudtirol dl 1943 àn prové de mete en pe te Sudtirol na strutura valiva y dantfora fòvel la "Arbeitsgemeinschaft der Optanten" (ADO). Chesta ova bele denant metù en pe dlonch te Sudtirol compagnies de scizeri, con mujighes y grups dal guant da zacan. La ADO se à sclut pro l NS-Schuetzenverband. Bele dl 1943 ova chesta organisazion prié l Gauleiter Hofer de podei mete en pe na formazion de defendura. Da d'auton dl 1944 fova enscì chestes compagnies deventedes na sort de formazion militara dl rejim nazist. La merca fova na eguia tiroleisa con la svastica nazista. Tres endò à les compagnies de scizeri fat defiledes pro manifestazions nazistes, a Desproch, a Persenon y a Bulsan, con la man auzeda al salut hitlerian. I scizeri fova enscì integrés deplen sciche atours tl teatralism nazist.
La maioranza di "Mander" de chestes compagnies giàten 15 agn plu tert pro l "Suedtiroler Schutzenbund", fondé dl 1958. Prum comandat fova enlaouta n ladin, Alois (Vijo) Pupp, dal 1956 ence Landeshauptmann. L injenier Vijo Pupp, nasciù dl 1900 a n'Antermeia tla Val Badia, fova emigré ti agn dl '30 ti Paisc Todesc a Danzig olàche al laorova tla industria di armamenc. De fauré dl 1943 à Pupp fat domanda de vegnì member dla NSDAP y ai prums de jugn dl medem ann él vegnù tout su con l numer 9.564.641 tl partì nazist (cfr. Suedtiroler Tageszeitung 26.04.09). Dal 1956 al 1960 él sté "Landeshauptmann" de Sudtirol (Svp). Da pert dla "Svp ladina" él vegnù onoré chest ann de fauré a 40 agn da sia mort a n'Antermeia olàche la Svp ti à fat n monument y la scola elementara é vegnuda clameda do sie inom. Da pert dl "Minderheitenexperte und EU-Kandidat" Christoph Perathoner (candidat Svp per les lites parlamentares) él vegnù declaré: Pupp ist eine Symbolfigur für die Allianz der deutschen und ladinsichen Volksgruppen in der Sammelpartei aller Südtiroler ist. In schwierigsten Zeiten hatte Vijo Pupp den Mut, für Volkstum, Geschichte und Tradition einzutreten."
Pupp ne é nia l soul scizer con n passé nazist, enscì ence August Pardatscher, sie secreter che fova ju volontariamenter dl 1940 pro la SS. En gaujion di 150 dles festivités de Andreas Hofer dl 1959 a Desproch é plu de valch scizeri de Sudtirol sauté a uedl, ajache al portova "medaies de merit" dl temp nazist sun l piet. Y chest ne é dessegur nia dut.