Fascia: edema dl lingaz
scrit ai 25 April 2009 da les 15:04:18 da noeles |
|
Aisciuda ladina, edema dedicheda al lingaz ladin
Cinch dis de scomenciadives per viventé l enteres per l lingaz ladin: publicazions, relazions, meisa torona
Al peia via l’”Aisciuda Ladina”, la scomenciadiva nueva dl Comprensore Ladin de Fascia con la colaborazion dla Scola Ladina, l’Union di Ladins y l Istitut Cultural Ladin per valorisé l lingaz ladin sun l teritore. Tla senta dla sourastanza dla Scola Ladina vegniràl tegnù cinch dis dedichés a conferenzes, teater, mujiga y na maratona de letura tl lingaz de mendranza. Te dutes les scoles dla val depierpul scomenciadives per ladin.
Placat dla manifestazion. Ai 5 de mei recòrden ence la "creazion" dla bandiera ladina sun jouf de Frera dl 1920.
“Asciuda Ladina”. Chest inom à n significat prezis ajache al se lieia a la data storica dl'aisciuda dai 5 de mei del 1920, canche per la pruma outa i ladins dl Sela se à scontré sun Jouf de Frera per desmostré de ester n popul soul per lingaz, storia y cultura. Al é cinch dis che l Comprensore Ladin, deberieda a l'Union di Ladins de Fascia, a la Scola Ladina y al Istitut Cultural Ladin, à dezidù de ti dediché al lingaz de mendranza y a chi che l rejona, per dé gaissa a l adoré dedite de sie teritore. Dutes les scomenciadives sarà metudes a jì tla sala grana dla Sourastanza dla Scola Ladina. En domenia da mesa les 3 domarena piarà via la manifestazion con l salut dles autorités y entervenc che arà desche argoment l lingaz de mendranza da man dl President dl Istitut Cultural Ladin - Tone Pollam - dl President dla Union di Ladins de Fascia - Silvano Ploner - y dla Presidenta dla Union Generela di Ladins dles Dolomites - Elsa Zardini -. Dedò vegniràl mostré n video sun l'emportanza dl ladin te Fascia dal titul “N popol, sie lingaz, sia jent” y al vegnirà prejenté l liber “N pensier adaté per vigni ocajion. Per ladin… ciamò plu bel” dla Union Generela y l video “Tras i chedres de na esposizion” de Vittorio Caratozzolo, liec su da Vigilio Iori.
La natura da d'aisciuda respiedla i colours dla bandiera ladina: scur-vert, blanch y brum. Da les cinch domarena metaràl man la Maratona de letura “Lieje per ladin…ciamò plu bel” che seghitarà enfin a les ot da seira y che jirà inant en lunesc y en mertesc da les cater domarena a les ot da seira. A la maratona tolarà pert duc chi che al ti plej de lieje per ladin con toc de cronaca, narativa, rimes y teater. La maratona vegnirà touta su te na stua vedla fata su visavì a la sourastanza, te lizeo. Da lunesc al mercui vegnirà les scomenciadives portedes dant te doi momenc: en lunesc y en mertesc dadoman da les undesc per i studenc y da seira da mesa les nuef per duta la comunanza, en mercui enveze la seconda outa éla da mesa les trei domesdì. Vigni giorneda é dedicheda a n argoment spezifich. En lunesc ai 4 de mei rejonaràn de legislazion per la defendura dles mandranzes con Bepe Detomas y al vegnirà porté dant i ejic dl Osservatore Joegn da man dl Olfed (Ofize ladin de formazion y enrescida didatica), con l entervent de Virginio Amistadi per l Iprase dl Trentin. L Mertesc, ai 5 de mei, é dediché a les oportunités valives y a les femenes ladines, con la presentazion dl liber “Moments de ela”, a cura dl Comprensore Ladin y dla Scola Ladina. Do la prejentazion vegniràl porté dant l spetacul de teater “Tel lech mia storia” de Olimpia Rasom, con Loreta Florian, Monica Cigolla y la mujiga de Cristina Micheletti al clavier. L mercui, ai 6 de mei, arà deche argoment l lingaz y la cultura ladina anter tradizion y inovazion: Fabio Chiocchetti dl Istitut Cultural Ladin darà fora tles scoles autes l liber “Museo Ladin de Fascia – Tera ladina da zacan”. Dedò saràl l conzert jazz per ladin “Encresciadum – a Dream and a Tale”, composizion de Roberto Soggetti y de Fabio Chiocchetti, con Silvia Donati (ousc), Pietro Tonolo (sax), Paolino Trettel (tromba), Roberto Rossi (trombon), Roberto Soggetti (piano), Marco Privato (contrabas) y Enrico Tommasini (bateria). En juebia, ai 7 de mei, vegnirà la scomenciadiva scluta ju con na conferenza sun la politica linguistica ladina con entervenc de Evelyn Bortolotti (Istitut Cultural Ladin), Vigilio Iori (Olfed – Scola Ladina di Fascia), Sabrina Rasom (Comprensore Ladin de Fascia) y l contribut de Marco Viola (Servisc per la Promozion dles mendranzes linguistiches locales - PAT), Marco Stolfo (Servizio identità linguistiche, culturali e corregionali all’estero – Friul) y Vittorio Dell’Aquila (CELE - Centre d’Études Linguistiques pour l’Europe). I laours vegn coordinés da pert de Fabio Chiocchetti (Istitut Cultural Ladin). Atira dedò na meisa torona olache al vegn envié a tò pert l Olfed, i ensegnanc, i responsabli dla politica linguistica de Fascia, l personal dl Ofize Servisc Linguistics y Cultura dl Comprensore Ladin, i jornalisć, i volontadifs dl lengaz y duc i enteressés.
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 5 Oujes: 1

|
|