Unité ladina 2009: tla provinzia de Bulsan na gran insciautrida tres les lites
I svilups politics y aministratifs te Fascia nes desmostra che ala podessa ence jì autramenter
Sce l ann 2008 se à daurì con truepes speranzes nueves do l referendum da souramont, se à l ann 2008 sclut ju con n resultat politich dassen desplajoul tla provinzia de Bulsan, olàche l moviment politich ladin autonom, a desvalivanza de Trent, ne à nia abù chel suzes lital che an se aspetova. Empede n aument demé n consens de entourn al 18 % tles does valedes ladines, con trend juvers. La speranza de na mendranza ladina renforzeda y plu coscienta a livel regional se à enscì desfanté te n "nia". A Bulsan ne saràl enscì plu degugn che tegnirà sun valch dert particolar di ladins, la reforma dla lege litala dantfora.
Al é cler che la volonté y la mira de na unité ladina se à ciafé bendebot de insciautrida, ajache la Svp ladina é la ultima forza politica che se regociarà ite les manies de chest vers. Tla Val Badia àla enfinamai davagné laprò contra l trend provinzial, enceben, chest méssen enjonté, con na perduda de oujes te Gherdeina. Al roda la parola "colaborazion", ma en verité promueven inant la despartizion, da vedei clermenter al spiso che la Svp, dantaldut chela de Gherdeina, à devers n lingaz scrit unifiché, ma nia demé. La folclorisazion dà n vare plu inant. L suzes lital de Mussner à depenù da la sterscia propaganda plena de scioldi, de verdura scincheda y da autres scincondes y empermetudes anter i "pueresc" dla Val Badia che se temova de perde les gares de Copa dl Mond, sce ei ne ti essa nia dé l sostegn a la Svp. Puech sàn de cie che al suzed a livel de "Lia di comuns ladins" che se muev con piesc de plom inant. Te chest contest podessa arjonje la Generela, con l'ampezana Elsa Zardini a cef, endò na posizion plu sterscia de reclamazion. La sburla mess vegnì da souramont y da Fascia, sce valch dess suzede. Propi Fascia nes desmostra te chisc ultims agn coche na comunanza pò cresce politicamenter, y depierpul coche tla provinzia de Bulsan descresce, sce al fala la coscienza y l cheder politich per podei cresce (p.ej. n certl lital). Desche an veid tresfora ései encuei i unics che tegn ciamò alaut la bandiera ladina.