Auter che contradizions!
Do l program de Jent Ladins Dolomites fòvel de gran vijions - Baudi à i litadours chirì fora endò l troi tla dependenza
de Ivan Lezuo
Al ti vegn sen trat dant ai Amisc dla Ladinia contradizions y mancianza de vijions (da pert dl assessour Florian Mussner te na intervista tla Usc di Ladins, ndr). Sce an se essa tout n puech plu dlaorela per se dé ju con l program y con l laour di Amisc, éssen evité de fé critiches tant superfiziales.
Tl caje dl referendum ti à i Amisc dé tres n gran peis a na informazion obietiva. Chest vuel dì che an ti à cialé a tramesdoes les pertes dla medema medaia: chela positiva y chela manco positiva. An à paridlé la situazion tl Venet y tla Provinzia de Belun con chela de Südtirol y te chest caje ne él degun dube che l’autonomia à, en general, de gran vantajes. Tl caje endere dles lites provinziales te Südtirol él da fé n confront anter i derc di todesc, talians y ladins y te chest contest – che é daldut autramenter che tl Venet – ne à i ladins die nia arjont dut chel che ti speta. Auter che contradizions!
I Amisc dla Ladinia ti à dé vita al moviment Jent ladina Dolomites che à formé adum con la Lista Ladins l moviment Ladins Dolomites per ti dé ai ladins n secont reprejentant tl consei provinzial. Cie davagn che al fossa sté per i ladins! Baudi se à la maioranza chirì fora n auter troi, n troi che cherieia dependenzes tant granes da condizioné dassen l davegnì dla mendranza ladina.
En cont dles vijions él da dì demé does paroles: sce 34 persones, che dà ca sie temp lede, si puec mesi, sie empegn y sie idealism, laora fora n program concret savan bele dantfora de avei empò pueces speranzes de suzes, spo él dovia de gran vijions che podessa ti ester de ejempl a duc chi politics che partesc fora con gran magnanimité les coutes dla popolazion sciche al fossa si scioldi. An se desmentia massa gonot che al é truepes persones te assoziazions desvalives, ledies da influenzes de partì y nia liedes al gran partì, che da trueps agn alalongia laora debant per l ben di ladins.
Al messessa plutost se giustifiché n assessour a la scola y cultura ladina (Mussner, ndr) che dij publicamenter che todesc y ladins ne se desferenzieia nia un da l auter. Te chesta moda tàiel l ram sun chel che el enstes é senté. Na contradizion plu grana ne pòl propi nia ester.