benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Volksliedersammlung Gartner: 4200 cianties popolares
scrit ai 28 August 2008 da les 19:14:25 da noeles

Cultura

N tesaur: les cianties popolares coiudes adum da Gartner

Prejentazion en mertesc y mercui dla "Regoeta Gartner" a Trent y a Vich de 3 volums - Antonella Ruggiero ciantarà ai 14 de setember a Cianacei y ai 15 a Trent "Cianta Vilotis"

En mertesc, ai 9 de setember, végnel prejenté la "Regoeta Gartner": n tesaur retroé de cianties populares ladines, toutes da la abineda de cianties  "Volksliedsammlung Gartner (1904-2008)" con la partezipazion dla ciantarina Antonella Ruggiero: da les 11,  tla sala Rosa tl  palaz dla Region a Trent y l di do, en mercui, ai 10 de setember, da les 17.30, tl museo ladin de Fascia a Vich. Al se trata de na abineda de entourn a 4200 cianties popolares  (tesc' y incipit), con zirca 740 trascrizions musicales, partida su te trei volums, na arpejon de valuta y de gran enteres etnomusicologich. La "Volksliedsammlung" dova deventé na opera monumentala. Ala é vegnuda scomenceda dl 1904 da Theodor Gartner (glotologh y ladinist dla Université  de Dispruch) tl cheder dla enrescida metuda a jì dal Minister per la Cultura austriach te dutes les regions dl Imper Asburgich da enlaouta. L jì cialà dla Gran Vera dl 1914 amarsceia endere sia fin.



Dut l material coiù adum y cataloghé per la publicazion é ju destrabonì y degugn ne savova plu olàche al fova ruvé, enfin a ti agn Nonanta, canche an l à troé n dì feter adenfal, sciche n tesaur sepolì.  Do da n secul  tla desmentianza él enscì vegnù descorì y netié dal "stuep" de gra a n laour de agn porté  inant dal Istitut Cultural Ladin "majon di fascegn". Al se à traté de n laour lonch de stude, de trascrizion y de arconciament.  A dé ca valch sostegns finanziars él sté la Provinzia Autonoma de Trent, la Region Trentin-Südtirol, l Istitut  Ladin "Micurà de Rü", y - tl laour de stampa - ence la "Societât  Filologjiche Furlane", l "Museo degli Usi e Costumi della Gente Trentina" y l comprensore dla Val de Non.
Al se trata de n "tesaur de cianties" partì su te trei volums dedichés a les Dolomities,  a la Val de Non y al Friul oriental, con l'edizion integrala de dut l material de archif, publiché deberieda con Grafo (Brescia). Souraprò de ester bendebot enteressant y enredoul per conesce la mujiga popolara de chisc raions, sporj chesta oura na documentazion bendebot de  valuta ence dal pont de veduda linguistich, storich y cultural, ajache al vegn a lum n moment de gran emportanza per la storia dles valedes ladines, dl Trentin y dl Friul oriental: l jì endalauter dl Imper Austroungarich y messei afronté les endesfides de n mond nuef.
Antonella Ruggiero: ai 14 de setember 2008, a Cianacei y ai 15 de setember, a Trent
Te chest cheder végnel tamben tegnù 2 conzerc dal titul "Cjantâ Vilotis" con la ciantarina Antonella Ruggiero che cianta per la pruma outa per ladin. Chesta raprejentanta de nonze (renom) dla mujiga pop taliana y internazionala à tout su con enteres la proponuda dl Istitut Cultural Ladin "majon di fascegn" de interpreté n valgunes cianties ladines y vilotes furlanes toutes fora da la "Volksliedsammlung Gartner".
L projet - ideé y porté inant dal Istitut Cultural Ladin - se à tout dant de ti dé su a Antonella Ruggiero y a sie staff artistich l'interpretazion de desvalives cianties ladines ispiredes liberamenter al corpus publiché ti  trei volums dla  abineda Gartner, ti metan apede te chesta ocajion doestrei grups musicai dles valedes ladines, dl Trentin y dl Friul che se à arvejiné da n trat al patrimone musical tradizional: MarMar Cuisine (Val Badia),  Loris Vescovo (Friul) y Destrani Taraf (Trentin).
L'idea é chela de mete apede stii, esperienzes y sensibeltés desvalives, ti dajan l muet a musizisc' dl post de laoré deberieda con na steila dl  "pop".
Chest sarà n event prestijoul che arà efec positifs sibe per l  "prestije" dl lingaz tles generazions plu joenes che per l renom di  luesc olàche al vegnirà tegnù l conzert. La direzion artistica dl projet é tles mans de Roberto Colombo.
La "permière" sarà en domenia ai 14 de setember, a Cianacei, da les 20.30; l  dì do, lunesc ai 15 de setember da les 20.30,  conzerteiei  a Trent tl  "Teatro dell'Auditorium ".

 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Cultura
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Cultura:
Sotescrivede l Manifest LADINIA 2005!


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 0
Oujes: 0

Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Volksliedersammlung Gartner: 4200 cianties popolares (ponc: 1)
da nones ai 13 October 2008 da les 15:59:39
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Propit enteresant che da na man el consei provinzal ed Trent, adun al mond ladin, el se refuda de recognoser la lenga ladina nonesa e da l'autra la pagia el finanziament par l'oura de Gartner, endo che, dausin ai cianti ladini dle Dolomites e del Friul, ge ancia en liber entrech dedicià ala Val de Non. El no n po masa na contradizion? Canche u fa comot sin ladini, autrament no? Parché po' cì en Val de Non no i a fat saver tant che engot? Gevei paura che na nueva del zenere la desveglas en migol masa le coscienze dei noneji?


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.402 seconc