L vescul Wilhelm Egger ne é nia plu anter nos


L vescul dla diozeja de Bulsan-Persenon Wilhelm Egger é mort en sabeda seira da les 19.20 per gauja de n bot al cuer. Ajache l vescul ne vegniva nia a ceina é la cuega juda a l chirì y l à ciafé da nescia te bagn. Al é atira vegnù clamé l mede de emergenza che à prové na reanimazion, ma debant. La novela dla mort, con apeina 68 agn, à desconcé dassen tla provinzia y sourafora. En domenia à les ciampanes dl dom da Persenon soné 10 menuc alalongia per dé tres la burta novela. Endoman mertesc végnel tegnù tl dom de Bulsan n requiem per l vescul y dedò vegniràl condut a Persenon tl seminar di prevesc olàche al vegnirà tegnù corones y vedlé enfin a en juebia, ai 21 de aost, da les 12.00 canche al vegnirà tegnù les funzions de sepoltura y dedò sepolì tla navada a man ciancia dl dom.
L vescul Wilhelm Egger ova tout pert a deplù cursc de ladin y à sostegnì la liturgia ladina.
Wilhelm Egger é nasciù dl 1940 a Desproch. Do la mort dl pere dl 1945 te vera é sia oma con i jomelins vegnuda a sté a Sterzing. Ai 29 de aost dl 1956, tla joena eté de 16 agn, él ju pro i capezineri. Ai 29 de jugn dl 1965 él vegnù consacré preve adum con sie fré jomelin Kurt. Si studes teologics dal 1965 al 1971 àl acomplì en pert tla Svizra, en pert a Roma y en pert a Gerusalem y dl 1972 arjònjel la promozion a dotour de scienzes bibliches. Dal 1971 tòlel ite la catedra ordinara de ensegnament dl Nuef Testament tl seminar teologich-filosofich da Persenon. Dlongiaprò dàl lezions al Antonianum y pro l'université gregoriana a Roma y al Stude teologich de Erfurt. Dal 1975 al 1986 dàl ence lezions de introduzion y esegesa dl Nuef Testament pro la facolté de scienzes teologiches de Desproch. Dal 1982 al 1985 sourantòlel la funzion de decan dl seminar teologich a Persenon. Ai 29 de jugn dl 1986 él vegnù consacré vescul dla diozeja de Bulsan-Persenon. La parola clef de sia enciaria nueva da vescul fova "Syn" (grech per "deberieda"), perauter ence l titul dl liber de gliejia dla Val Badia. Dal 1987 al 1996 àl fat na vijita pastorala a dutes les plovanies dla diozeja. Egger fova president dla federazion catolica dla Bibla, sourastant dl consei de revijion dla traduzion unitara y enciarié per la ecumena da la conferenza episcopala dl Nord-est dla Talia. Anter sies publicazions él da recordé la "Bibla di Sandis", abelida da truepes ilustrazions, che al à dé fora per promueve la letura dla Bibla tles families.
Wilhel Egger y l beat Freinademetz - L vescul Wilhelm Egger se à dassen aficé per arjonje la santificazion dl beat Ojuep Freinademetz da Oies ai 5 de otober dl 2003. El à tegnù n referat dal titul "La vita dl beat Freinademetz conteda tres sies letres" dant a la comunanza ladina a Bulsan.
|
Da dutes les pertes él vegnù segns de conduel. Al fova aprijé da duc, unfat de cie grup linguistich tla provinzia. Ence la Union Generela di Ladins dles Dolomites à dé fora n comunicat, aprijan sie gran enteres per i ladins. Wilhelm Egger ova tout pert a deplù cursc de ladin. Al ne se desmentiova mai de saludé y de dì n valgunes paroles per ladin te n grum de ocajions, ence fora dla Ladinia, desmotran enscì de ester n vescul per duc i trei grups linguistics tla provinzia.
"La Union Generela di Ladins dla Dolomites tol pert a la manconia y a la plura di familiars y de duta la comunité per la mort dl Vescul dla Diozeja de Bulsan-Persenon Wilhelm Egger, y l recorda desche persona de gran sensibelté che se à dé ju truep per la convivenza y l respet anter la jent.
Al é ence sté scialdi davejin a la popolazion ladina, ti dàn creta, fiduzia y ousc: i ne podaron nia desmentié sie fé davoleibon y sia simpatia per nost lingaz, che al à emparé y rejoné te truepes ocajions, nia demé tles valedes dolomitiches ma ence foradecà, con gaissa y fiduzia per l davegnì.
Sen, do dal temp dl amour y dla legreza él ruvé l temp dl dolour y dla tristeza y chel da recordé con reconescenza: i tolon comié da n om de fede y de gran cultura, jù dantfora con n ejempl dret positif che à dessegur lascé na pedia clera y sota sun chesta tera.
Che al pausse tla pesc de Chel Bel Die."