Bandiera ladina: i neo-ladins la tol ca sciche ala fossa sia
Teresa Pezzei, conseiera de comun de Fodom y conseiera dl Istitut Cesa de Jan, fej la proposta de mudé ju la bandiera ladina
Na stritaria vedla meina endò flames ta souramont: i neo-ladins de Belun tol ca la bandiera ladina desche sia, sceben che ai ne à storicamenter nia da fé empera. Al é na blota falsificazion storica. La bandiera ladina é nasciuda ai 5 de mei dl 1920 sun jouf de Frera pro na enconteda de raprejentanc de dutes 5 les valedes ladines (Fodom, Ampez, Fascia, Badia y Gherdeina) pro chela che ai se damanova da la Talia l reconesciment desche grup etnich. L'assessoura dl comun de Fodom y conseiera dl istitut ladin Cesa de Jan a Col, Teresa Pezzei, fej sen la proposta de mete l simbol dla eguia tiroleisa deberieda con n simbol diozeja de Persenon sun la bandiera, valch che i neo-ladins tl Beluneis ne sourantolarà dessegur nia, per se tegnì ben despartis y dancialà da chisc.
La chestion fova bele sauteda fora dant a agn, ma sen - do la proibizion de prié, o miec de cianté, n "Pere Nost" per ladin sun Col de Lana, ésen ruvés al mascim dla confrontazion con la enscidita neo-ladinité de Belun. Propi l foliet dla diozeja de Belun "Amico del Popolo" à zidlé su artifizialmenter agn alalongia la esistenza de na "ladinité beluneisa", tant inant che an é ruvés a la declarazion de entourn 40 comuns desche "ladins" aladò dla lege cheder nazionala sun les mendranzes n. 482/99 (che fej fora entourn a 50.000 persones). Ma sen ti proibesc redont l vescul de Belun ai drec ladins, ai fodoms, de cianté n "Pere Nost" per ladin sun Col de Lana, con la vertola che an mess adoré l lingaz nazional, l talian. I neo-ladins tol ca sia giustificazion da adoré la definizion "ladin" demé dal fat che l linguist gorizan Graziadio Isaia Ascoli à studié y analisé chisc idioms neo-latins, definian certes carateristiches sciche "ladines" dl 1873 te si conescius "Saggi Ladini". Degugn ne met n dube che al é fasces de trapas linguistich devers i dialec tl Beluneis y che certes carateristiches linguistiches ladines va sourafora les seides convenzionales, ma storicamenter ne é la definizion "ladin" mai steda enraijeda y da ciasa tl Beluneis aldefora de Ampez, Fodom y Col che fej pert de chest teritore dal 1923. Chesta definizion fova y é na carateristica dl raion ladin dl Sela. Ma al é valch che an vuel endere empelzé encuei tl Beluneis dal aut per rejons politiches y de blot oportunism: sciche se anuzé de contribuc publics a ben dles mendranzes y mené do empera ghiranzes de autonomia per la provinzia de Belun, ma dagnora en contraposizion con i ladins dl Sela samben. La situazion encompra y nia senziera sauta dlonch a uedl: " L Amico del Popolo", l sfuei ofizial dla diozeja de Belun-Feltre y portaousc dla neo-ladinité beluneisa, ova fat na campagna dassen agressiva contra l referendum da souramont dl 2007. L diretour dl istitut di neo-ladins a Borcia, Ernesto Majoni, fova enfinamai a cef de n comité anti-referendum, ma "l istitut di ladin de la Dolomites" (inom ofizial talian: Istituto Culturale delle Comunità dei Ladini Storici delle Dolomiti Bellunesi) de Borcia adora te sie simbol y sun sies publicazions i colours ladins. Sia revista à enfinamai inom "Ladins!" (n.b. con pont de esclamazion). Tres endò adòrei definizions sciche "Ladinia Bellunese" y miscions internet sciche ladinia.org y ladini.it é bele resservedes da ei. Sen bràncei ence tres plu gonot do la bandiera ladina. Tl medem temp fova i colours dla bandiera ladina l trat carateristich dl referendum ladin da souramont. Bonamenter podarà demé na protesta i destò da adoré simboi che ne é nia siei.