Trentin: un di modiei plu nuefs de sconanza dles mendranzes
scrit ai 17 June 2008 da les 20:41:31 da noeles |
|
Soluzions nueves y gaierdes per na miour sconanza dles mendranzes
Chest dij l assessour a les mendranzes dr. Luigi Chiocchetti en cont dla lege nueva proveda dant da puech a Trent
Chestes é les paroles dl conseier provinzial y assessour regional a les nendranzes Luigi Chiocchetti dites en gaujion dl’aprovazion dla lege sun les Mendranzes linguistiches te consei provinzial a Trent ai 11 de jugn 2008. Al à dé da entene duta sia sodesfazion per l significat y l’emportanza de chesta normativa nueva.

Dantfora sorissé l empegn dla Provinzia Autonoma de Trent per la promozion y la valorisazion dles mendranzes linguistiches locales, àn sentù l debujegn de mete adum y endrezé te n test normatif unich les normes en cont de stravardament dles mendranzes per dutes trei les comunités: chela ladina, chela mochena y chela zimbra, n mudl desvalives una da l’autra, con dezijions y previjions nueves y gaierdes. Al se trata de na proposta normativa frut de na reflescion fona, madurida tles comunités de mendranza dl Trentin che, tres l contribut de si raprejentanc tla comiscion metuda su aldò dl 2006, à tout pert concretamenter a sia realisazion; al é ence frut de agn y agn de empegn di esponenc dles comunités de mendranza che à cherdù y che à spenù temp y energies con pascion, dedizion y convinzion tla promozion di derc dles popolazions de mendranza. Chesta lege donca é na resposta positiva al empegn dles comunités che à sapù mantegnì vifs lingac vedlors, autramenter destinés a morì fora. Ala ti é juda do al prinzip che dij che la legislazion en cont de derc linguistics ne cognessa ne despone “nia de plu de chel che na comunanza damana” y al nasc enscì na proposta normativa che ti sourandà al Trentin un di modiei plu nuefs de stravardament y de promozion dles mendranzes linguistiches sibe tla Talia che tl’Europa. Y chest capéscen ti cialan ai ponc fondamentai de chesta lege.
- - ti dé n endrez unitar a les mendranzes linguistiches dl Trentin, ladina mochena y zimbra;
- sorissé l criter “teritorial” che se referesc a les comunités che viv te luesc particolars dla provinzia y che se caraterisea tres avei n lingaz “sie” che se met apede al lingaz nazional tla doura de duc i dis y tl’ufizialité di documenc publics; n model nuef dassen per l ordinament talian ma che troa ejempli tl’Europa y che se arvejina al model dla Catalugna tla Spagna; - decreté per i sentadins l dert de conesce l lingaz de sia comunanza y de l adoré te dutes les ocajions dla vita soziala, economica y aministrativa zenza cognei padì descriminazions y l dert de emparé sie lengaz y de avei te chest lingaz na dreta formazion; en relazion a chest dert végnel afermé “la responsabelté y l dovei” per les comunités de mendranza “de garantì les condizions per la promozion de sie lingaz y per l’eserzize di derc de si sentadins”. - l’istitutzion dl’ “Autorité per les mendranzes linguistiches”: al se trata de n organism de gran peis y independent che à podeis de valutazion, souraverda y de ispezion per la dreta atuazion y la realisazion dla normativa, ma souraldut na funzion consultiva ti confronc di enc che à responsabelté sun l argoment, dlongia a les funzions che ti pervegn ence al defensour zivich. - stabilì l prinzip che, dlongia ai istituc tradizionai, vàl debujegn de pensé a strumenc che arsegureie n svilup sozial y economich y, desche la reforma istituzionala preveid, mete a jì n sistem che permete liviei auc de autogovern, de autonomia y de dezentrament aministratif y per Fascia chest se conceretiseia tl Comun General de Fascia.
Chesta lege nueva é n tassel emportant tl’azion metuda a jì da la Provinzia che vuel ester laboratore de idees y de projec nuefs, olàche nosta Autonomìa speziala vegn veduda desche zeche de dinamich, per chesta rejon él n model nuef, unich y original tl panoram nazional y european en cont de stravardament e de promozion dles comunités de mendranza linguistica y al sarà l fondament per i entervenc sun l statut de autonomia dla Region Trentin Südtirol. En curt se tràtel de na lege che sporj soluzions nueves y gaierdes nasciuda da na strategia studieda per dé elemenc de elaborzion per politiches de sostegn y de valorisazion dla popolazions de mendranza dla provinzia autonoma de Trent. L apel ai Ladins, ai Mochens y ai Zimbres é chel de tò su chesta nueva endesfida storica, percie che al ne basta nia na lege, enceben che ala sie ezelenta, per valorisé les carateristiches dl’identité culturala y linguistica ma al vuel ester la volonté de chestes comunités de volei ester protagonistes de sie davegnì y de mostré sia identité y l sentiment de pertegnuda a sie teritore. L’aodanza é chela che chest strument normatif nuef posse dé n contribut per fé cresce l orguei de ester nia bele jent con privilegs, ma jent che à l muet de mete en ester y de fé cresce sie davegnì, protagonisć particolars dl’identité storica de duta la comunanza trentina.
|