benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Ressons da la Catalogna
scrit ai 05 March 2003 da les 18:43:48 da noeles

Desvalives

 

Ressons da la Catalogna

Nost sit dessena su valgamia souradut oms dla politica ladina y i responsabli de certes istituzions, ma al vegn tres deplù aprijé da zentri europeics. Ultim ejempl é chel che i son vegnus chiris sun internet y giatés dal foliet catalan da vigni di "El Punt" http://www.vilaweb.com/elpunt/ che nes à damané na colaborazion dl vers de valgunes traduzions y che à ence aprijé nosta impostazion. Per catalan: "Bon dia, vaig conèixer el vostre web per Internet a través del Google i gràcies al Ciemen, el Centre Internacional de Minories Ètniques Abat Escarré. El diccionari s'inclourà en un capítol dedicat al ladí i que s'inclou en una sèrie sobre llengües europees amenaçades. Gràcies per la vostra ajuda. Us faré arribar un exemplar d'El Punt del pròxim dia 10 de març, on sortirà el ladí. Laura Portal, Girona, 5 de març del 2003". Tla edizion di 10 de merz vegniràl publiché na reportaja sun l foliet catalan.



I speron che con l temp podonse vegnì reconescius da chi de ciasa che fej, sciche al per dl dut per nes ignoré. Certes esprescions che an auda al telefon "noeles ne lieji nia plu" é segn che an ne veid nia ite l laour de informazion che vegn fat y ciamò manco la bona volenté dl dialogh. I plu riei te nost confront é propi valgugn ladins, segn che les critiches vegnudes fora tl sit à n cert fondament. I ti dijon giolan a la journalista catalana, Laura Portal, per sia creta y i nes aodon che al mude l comportament entournvia.

El ladí és un dialecte del retoromànic. Les dades sobre el nombre de parlants varien molt, de 10.000 a 35.000. El que és evident és que gaudeix de prou bona salut en determinades zones, com a la vall de Badia, on el parla el 95 per cent de la gent


El ladí és un dels tres dialectes del retoromànic, juntament amb el friülès i el romanx, que es parla a les valls de les Dolomites, als Alps. De tota manera, els tres dialectes mostren unes diferències molt notables entre ells, per la qual cosa molts lingüistes tendeixen a considerar-les com a llengua i no com a variants dialectals d'una mateixa parla. La zona lingüística comprèn les diferents valls de les províncies italianes de Bozen i Trento, que constitueix la regió autònoma del Trentino-Alto Adige, també conegut com el Tirol del Sud, perquè havia pertangut a Àustria fins al 1919; i també a la província de Belluno, històricament vinculada a Venècia i pertanyent a la regió del Vènet. La majoria d'habitants d'aquesta zona parlen ladí, excepte a la província de Belluno, on és força minoritari. Segons dades censals de 1991, recollides en el projecte de l'Euromosaic, a la vall Badia el parla el 98 per cent de la població; a Gherdëina, el 60 per cent; a Avisio, el 70%; a Livinallongo, el 95 per cent, i a Ampezzo, el 30 per cent. Els seus parlants es refereixen a la seva llengua com a ladí de les Dolomites. Els subdialectes més importants són el mareo, el badiot, el gherdëina, el fascià, el fodom i l'ampezzà. El fet que el ladí es parli en tres províncies diferents, és a dir, el fet que no hi hagi una unitat administrativa, provoca que les polítiques lingüístiques siguin diferents en cada zona. D'aquesta manera, a la província de Belluno, els ladinoparlants tenen molt poques iniciatives de part de l'administració. En aquest aspecte, a Belluno, hi ha una llei provincial des de 1984, tot i que és gairebé inhàbil. El 1993, el govern italià va aprovar un decret de protecció del ladí a la zona d'Avisio (Trentino). També l'estatut d'autonomia del Trentino-Alto Adige dóna protecció al ladí, tot i que la província que gaudeix de millor situació en política lingüística és la de Bolzano. Justament en aquesta província, l'ensenyament del ladí es fa a totes les escoles i en tots els nivells educatius, excepte l'universitari i per a adults. Al mateix temps, a l'Alto Adige també s'inclou el ladí en l'ensenyament fins a la secundària. A la vall de Badia i també a Gherdëina, el ladí només s'empra als centres de preescolar, i a la vall d'Avisio, és una assignatura optativa. Finalment, a la província de Belluno no s'ensenya. Una història de fronteres mòbils La situació geogràfica de la zona lingüística del ladí ha suposat que hagin pertangut a diferents estats, units o no. El fet que parts de la zona ladina hagin estat d'Àustria i també d'Alemanya, durant l'ocupació del 1943, i posteriorment d'Itàlia, ha generat diferències notables entre els subdialectes i alhora ha provocat una lluita social per mantenir la consciència d'unitat lingüística i també política. D'aquesta manera, es van fundar les organitzacions polítiques la Naziun Ladina, el 1870, i la Union di Ladins, el 1914. L'empenta cultural Més tard que les entitats de caire polític, van aparèixer diferents organitzacions culturals adreçades, bàsicament, a la promoció i protecció del ladí i de la cultura ladina. En aquest sentit, hi ha entitats com la Rëi Civica de Südtirol, els diaris La Usc de Ladins i el diari Noeles.net. Però, sobretot, qui més empenta va donar al món cultural ladí va ser l'Istitut Culturel Ladin Micurá de Rü, fundat el 1976, que edita la revista cultural Mondo Ladino. Aquest institut concentra les seves iniciatives a preservar la llengua i també a l'ensenyament del ladí per a professors i per a adults, entre d'altres. A la recerca d'un estàndard Una de les particularitats del ladí és que ha tingut un procés d'estandardització recentment per mantenir la unitat lingüística i la supervivència de la llengua, com posteriorment també han fet el sard i el friülès prenent exemple del ladí. Per aconseguir aquesta unitat, es va crear una base de dades comparativa de les diferents formes lèxiques regionals, que d'escrites són cinc. En aquesta base hi ha 13.500 entrades lèxiques recollides. Juntament amb això, també s'han publicat el primer diccionari i la primera gramàtica en ladí estàndard. Aquesta iniciativa va tenir el suport i la cooperació d'institucions de tres estats europeus, com van ser les universitats de Salzburg, Insbruck i Eichstatt i l'editorial sarda Papiros Editziones. Les iniciatives d'estandardització del ladí, el sard i el friülès s'han inclòs en el projecte LINMITER, promogut per la Union Latine i amb el suport de la Unió Europea. LAURA PORTAL


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Desvalives
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Desvalives:
Aiut Alpin Dolomites: sajon da d'isté dant porta


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 1


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Ressons da la Catalogna (ponc: 1)
da Dolasila ai 05 March 2003 da les 19:53:01
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
chilò da nos vegn i media tlassifichês aladô ch'ai desturba o manco la pêsc de n cer partì.Guai aziché n cer partì, al é sciöche sacrilegh.
Y spo dagnera les telefonades, sciöch'an alda dai atri media. ci che n'é nia filoessfaupeeh vegn desbuté.

noeles.net se meritass l sostegn dla man publica.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.481 seconc