I ladins anter todesc y talians: autonomia y autoraprejentazion
I ladins é lies y se sent liés a Tirol da plu de mile agn de storia. I comuns de Ampez, de Col y de Fodom à desmostré con l referendum - y i fascians plu outes tl cheder dles tratatives sun l statut de autonomia dla region Trentin-Sudtirol - che l liam con Sudtirol é tres ciamò dret vif. La volonté de chi da Souramont de ruvé pro Sudtirol é nudrida da la coscienza che ai rejona l medem lingaz y à les medemes tradizions che les autres valedes ladines, ma ence dal sentiment de fé pert de na entité storica y culturala plu ampla, chela de Tirol..
I raporc anter ladins, todesc y talians ne é de segur nia stés dagnora tant lizesc, al contrar, i ladins à messù sté sot a la lege dl plu sterch y chest fat à lascé na merscia sota tla storia y tla coscienza dla jent. Les relazions y l barat soziocultural anter les popolazions de nosta region é stés valgamia asimetrics y, en general, a dann di ladins. Tla val Venuost, tla val dl Eisack, te Eores y Funes giàten encuei demé plu fusties toponomastiches dla ladinité da na outa, ma ales é stersces. Nosc neinesc ne fova nia cis contenc canche ai messova jì a patron fora per i paisc todesc; chi agn de sotmiscion y valch outa ence de maltratament viv ciamò inant tla coscienza dles generazion de aldidancuei. Perchel ne azetarà mai i maroi de vegnì conscidrés de tel mec pustri, sciche al ti vegn valch outa trat dant, ence sce ai à n grum de cosses deberieda con chi de Puster.
Ma i conflic ne despartesc nia demé, ai crieia ence liams. Chi che se strita demeztroi é ence chi che mess emparé a vive adum y a tegnì adum canche ala vegn a les grovies. Tles situazions critiches, tles veres y ti gragn rosedamenc politics do la pruma y la segonda vera se à i ladins y i todesc batù da la medema pert, en particolar contra l tentatif dl nazionalism talian de despartì i ladins dai todesc y da Sudtirol. La politica de despartizion voluda dal fascism à abù suzes a livel politich-aministratif ma nia a livel dles coscienzes y di sentimenc: la gran aduneda dl 1946 sun l jouf de Sela y ultimamenter l referendum da Souramont y l’azion di Amisc dla Ladinia unida é la plu bela desmostrazion.
Les esperienzes dl passé viv inant tla mentalité y ence tles simpaties da encuei; i ladins ne se sent no talians no todesc ma ai la pensa de trueps versc sciche i vejins todesc. De trueps versc ma nia valif, nia unfat! Te chisc ultims agn él madurì na coscienza etnica y politica che ne pò nia plu vegnì sburleda sun na pert da partic y istituzions: i ladins vuel vegnì finalmenter reconescius, no demé a paroles ma ti fac, sciche comunité autonoma, con siei derc, siei valours y siei bujegns spezifics. La ghiranza de autoraprejentazion é l’esprescion plu clera de chesta coscienza nueva, ence sce ala ne vegn nia ciamò azeteda da duc, no dai ladins enstesc no dai partic de maioranza. La domanda de unité y de autonomia ne é nia outa contra i talians y i todesc ma nasc dal dret fondamental dles mendranzes, dret scrit ite ence tla Cherta dles mendranzes dl’Europa.
Nosta jent vuel avei de bogn raporc con duc ma, unfat de cie vers che va les simpaties politiches, ala podarà demé se vegnì y laoré adum con todesc y talians sce chisc nes reconesc sciche na comunité autonoma con la medema dignité. La dignité y i derc fondamentai ne pò nia vegnì sciacarés o venus sun l marcé politich, i ladins ne pò y ne dess azeté sun chest pont degun compromis, ai se aspeta enveze na resposta clera da pert di partic y dles istituzions de Sudtirol, Trentin, Belun y Roma. La creazion dla Lia di comuns ladins é n vare istituzional che va tla dreta direzion, a condizion che al ti vegne dé i mesi per mete en pratica i obietifs definis te sie statut y che al ne se trate nia na manovra dla politica per sburlé sun na pert la Union Generela di Ladins.
L enciasa ladin: pont de referiment y de autoidentificazion
La politica culturala ladina se conzentreia dantaldut sun la sconanza y sun l svilup dl lingaz dla oma vedù sciche merscia identitara fondamentala de nosta jent. Y al é dert che al sie enscì, ajache sce i ladins essa da perde sie lingaz fòssei demé plu de tel ex-ladins sciche truepa jent de Ciastel o dla val Venuost, encuei todescia. Ma les normes de sconanza culturala ne basta nia sce ales ne vegn nia sopontedes tamben da strutures aministratives y istituzionales unitares y che da mesures economiches y soziales taiedes pro ai bujegns spezifics dla mendranza. L’unité aministrativa, linguistica y culturala é na condizion essenziala per l souravive de nosta comunité. Sen onse sun meisa l projet de reunificazion envié via dal referendum di comuns da Souramont: duc mess se bate per chest obietif, se paré contra la reunificazion vuel dì ti ciavé la fossa a la Ladinia! Dal pont de veduda economich y sozial é la sconanza dl enciasa (Heimat) ladin plu complessa ajache ala mess se la vedei con forzes souraregionales y souranazionales stersces, la globalisazion.
I confins esterns dl teritore olà che an rejona ladin ne se à sposté puech y nia te chisc ultims secui. Cie che nes manacia plulere encuei é la corojion interna dles strutures tradizionales, nost enciasa soziocultural, n prozes che pò mené alalongia a na implojion dla Ladinia. Nos messon perchel mené tl medem temp does batalies che pò parei contraditories: conservé a vigni cost l enciasa sciche fontana y pont de referiment dla ladinité y nes daurì al mond per ne resté nia sofoiés da les strentures economiches, soziales y culturales de chest medem enciasa.
Con zirca 30.000 abitanc ladinofons é nostes valedes bele encuei te na condizion dret critica per mantegnì sia identité; n smendrament dla popolazion ladina per via de na emigrazion di joegn y/o de na imigrazion emportanta de jent foresta ti tolessa a la Ladinia la basa demografica per souravive sciche entité etnoculturala autonoma. Mantegnì chesta basa geografica y demografica sciche l enciasa dla comunité ladina é perchel n dovei imperatif de vigni politica de sconanza. L enciasa é na ressursa culturala, n pont de referiment sentimental y n fatour de autoidentificazion, l ubi consistam tamben per i ladins che viv tles valedes che per i ladins de foradecà; zenza n tel pont de referiment fossa la comunité ladina condaneda a se desfanté te n curt temp.
Per mantegnì y poscibelmenter renforzé l enciasa vàl debujegn de crié condizions economiches y soziales che ti dae ai joegn la poscibelté – y la vueia - de vive tles valedes o almanco tant damprò che ai posse mantegnì n contat strent con sie paisc (p.ej. jì a ciasa da seira o tratant la fin dl’edema). N compit comples ma nezesciar che ghira n intervent fort tamben da pert dla politica che dl’economia y sun de plu fruntes Al va anter debujegn de n pachet de mesures legislatives y de aiuc che deide i joegn a mete su ciasa (y chilò audel ence na azion gaierda contra la speculazion fondiara y edilizia) y stimuleie la creazion de posc’ de laour cualifichés les valedes y no demé tle zités.
La creazion de posc’ de laour é samben en pruma istanza compit dl setour privat ma ence l setour publich pò fé cotant de chest vers, per ejempl spostan daite dai confins dles valedes ladines les aministrazions che à da n fé en priorité con la popolazion ladina. L’intendenza scolastica y l Istitut pedagogich ladin de Bulsan o la redazion ladina dla Rai essa n maiour impat sce ai fossa loghés tles valedes plutost che a Bulsan, ma ence d’autri ofizes o sezions dla aministrazion publica pò vegnì spostés o vegnì daverc tles valedes ladines. Fascia à fat de gran varesc de chest vers.
La dezentralisazion dla aministrazion à de segur n cost economich nia pice ma la zentralisazion (o razionalisazion sciche al vegn dit) va dantaldut a dann di ladins ajache ala sposteia stieres, ressurses umanes, profescionales, inteletuales y finanziares fora dal teritore ladin, cie che ne suzed nia per i autri grups dla region. L cost (o l dann) dla razionalisazion, che é encuei de moda ence te Sudtirol, é proporzionalmenter plu gran per i ladins che per i todesc y talians y chest é daldut contrar a la logica dla sconanza dles mendranzes. L prinzip de sussidiarité ne dess valei nia demé a Bruxelles y a Roma ma ence a Bulsan, Trent y Belun!
Lié i ladins de foradecà tla dinamica de svilup dla Ladinia: n network ladin
I confins dles valedes ladines é samben encuei massa strenc per contenté duc i bujegns materiai y culturai de sia popolazion. Perchel él demé normal che trueps joegn vae a chirì foradecà cie che ai ne giata nia te siei paisc. N valgugn de chi che lascia les valedes jirà, poester, perdus fora per l mond ma d’autri mantegnirà l contat o vegnirà zeruch a ciasa do siei “Wanderjahre und Lehrjahre”.
Nostes valedes da soules ne à nia dutes les capazités umanes y inteletuales nezesciares per garantì sie svilup y perchel mésseles importé truepes ressurses da foradecà. Zenza na modernisazion costanta de sia economia y cultura fòsseles tost condanedes a na folclorisazion dla vita soziala y enultima a “vegeté” ence economicamenter sciche na sort de parch natural a benefize dl turism. I ladins de foradecà pò dé n contribut emportant al svilup dla sozieté ladina metan a desposizion sies competenzes y esperienzes gonot de aut livel. Te chisc ultims agn é n valgunes dles scomenciadives plu inovatives piedes via propi dai ladins de foradecà desche per ejempl dai Ladins de dlafora da Bornech y da la Comunanza ladina a Bulsan.
L’opera de ”reclutament” y (re)integrazion di emigrés tla vita economica, soziala y culturala ladina messessa vegnì slarieda soura i confins regionai o nazionai fora. Na tel operazion ne jissa nia demé a profit di ”ladins da ciasa”, ala essa l merit de ti dé ence a chi che viv dalonc na motivazion plu concreta o almanco manco astrata per mantegnì y renforzé i liams con la Ladinia.
Vigni gota é preziousa canche al é la secia y perchel auda vigni ressursa potenziala da vegnì nuzeda sciche al toca, adoran dutes les modalités organisatives y tecniches encuei a desposizion: vijites, congresc y conferenzes, projec de colaborazion, consulenzes, enciaries pro tempore y tant d’autres. I mesi de comunicazion moderns pieta emplù la poscibelté de crié networks virtuai de ressurses y persones sternudes fora per dut l mond. N tel network, tamben real che virtual, fossa na infrastrutura de gran utl per duc chi che se dà ju con y per la gauja ladina. L’iniziativa podessa pié via da la basa y dantaldut dai joegn, metan en doura n potenzial che é en gran pert sotvalorisé da la politica istituzionala.
L Comité per l referendum y i Amisc dla Ladinia unida à dé n ejempl de dut cie che se lascia dut fé sce an à la bona volonté. Fé politica ladina vuel dì ence chest: tò tles mans la situazion zenza aspeté che la manna tome ju dal ciel (dles istituzions o dles autorités).