Les paroles dl ann: unité ladina, Mandatsbeschraenkung, Casa Clima
Les parolates depierpul: ledeza de beive, Dolomites cineises, Vertragsurbanistik
Al é l terz iade, che al é vegnù lité la parola y la parolata dl ann te Südtirol ti trei lingac todesch, talian y ladin. La partezipazion di todesc é steda, sciche vigni ann, dret grana, ma chest ann él ence vegnù mané ite cotant de paroles y parolates ladines. Demé per l talian é la partezipazion ence chest iade steda scialdi megra.
Les paroles y parolates dl ann é vegnudes cernudes da na giuria de undesc persones che reprejentova cheles organisazions, che à metù a jì la scomenciadiva : L Post linguistich dl Südtiroler Kulturinstitut, l Istitut per Comunicazion Spezialistica y Plurilinguism dla EURAC y l Zenter de Enrescides Linguistiches dla Université Ledia de Bulsan. Dl ladin s’à festidié chest ann la Repartizion Ladina dla Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia da Bulsan
Les paroles y parolates vegn chirides fora aldò de criteres linguistics rigorousc. Per les « paroles dl ann » végnel tout en conscidrazion esprescions, che à fat rejoné la jent, che à gaujé discuscions, che é stedes tl zenter dl’atenzion tratant l ann 2007 te Südtirol. Ales ne mess perchel nia ester « beles ». « Parolates » endere é paroles nia o puech garatedes dal pont de veduda linguistich, ajache ales prova da abelì o da ascone la realté, ne é nia adatedes o é enfinamai desprijantes. La giuria ne valuteia nia la cossa sciche tela, ma demé, sce la parola é garateda o no.
Parola todescia dl ann 2007 é vegnuda liteda „Mandatsbeschränkung“, che ova ence giaté truepes ousc da chi che à tout pert. La chestion é steda dret debatuda dut l isté y à fat rejoné souraldut per la disparité de tratament anter mandatars a livel comunal y provinzial. La parola enstessa é ence n sudtirolesism, davia che ti autri paisc todesc rejònen de „Amtszeitbegrenzung“ o „Amtszeitbeschränkung“.
La parolata todescia dl ann 2007 é “Vertragsurbanistik”, na parola dl lingaz aministratif, criticheda per sia puecia trasparenza.
I talians à lité „casa clima“ parola dl ann 2007, n iade per la funzion de pionier che Südtirol à te chest setour, ma ence davia che al se trata de una dles pueces paroles todesces dl Südtirol che s’à slarié fora ence tl talian standard. La parolata taliana dl ann 2007 é endere n ejempl de parola despriejanta cherieda dai mass-media: „tassa sul nonno“ per l todesch “Pflegeversicherung”.
La lita dla parola ladina dl ann 2007 n’é nia steda ria: l aveniment plu emportant tla Ladinia tratan l ann 2007 é sté - ence aldò dles paroles menedes ite dala jent - l referendum ti trei comuns ladins de Anpezo, Fodom y Col. Fora dl gran numer de propostes (referendum, Ladinia unida, Suramunt, reunificaziun y i.i.) à la giuria lité „unité ladina“ a parola dl ann. D’autri argomenc che à fat rejoné i ladins é stés “legn da Nadel” (che la Val Badia à podù mete sun plaza San Piere) o “medaies” (les truepes davagnedes da sportifs ladins l ann passé), ma ence i “ejams d’auton” endò metus su o la lours blancia “Knut”.
Parolata ladina dl ann 2007 é vegnuda liteda “Dolomites cineises“, per les discuscions vegnudes su do che n valgugn raprejentanc dla economia de nosta provinzia – che é perdret dret sensibla te chestions de toponomastica – à “esporté” l inom di creps slauris a n raion da jì con i schi tla Cina. N auter candidat fova “ledeza de beive”, davia che chesta esprescion ascon l atejament de dependenza che é sovenz via dedò.