La levina de Sas Becé: na desgrazia che duel dutaorela
L artist Martino Lorenz à fat na statua de bron a recordanza dla desgrazia suzeduda dant da 70 agn
Abineda de gran emportanza per la comunanza de Cianacei y de Fascia chela de en vender, ai 14 de dezember, canche al vegnirà recordé i setanta
agn da la gran levina de Sas Becé. Na desgrazia che valch vedli se recorda dret ben. Ai 13 de dezember 1937 àla gaujé mort y desperazion te Fascia y te dut l mond sportif y alpinistich dolomitan. A recordanza de chesta desgrazia endrezeia l Comun de Cianacei deberieda con la frazion n program che preveid per i 14 de dezember da les 17.00 na santa messa tla gliejia de San Florian y dedò da les 18.00 te sala de comun la recordanza ofiziala de chest aveniment aricioul con la prejentazion dl'opera de bron cherieda dal artist fascian Martino Lorenz. Sas Becé: clicheia sun la foto per daurì n format majer.
Al se trata de na opera che vegnirà descuerta al publich y che vegnirà spo metuda en auter ann sot al Sas Becé sun l post fisich dla gran levina. En chel di, ai 13 de dezember 1937, jiva n clap de alpinisc' y de maestri de schi vidés dal famous Hans Steger dl hotel Col de Lana demez con i schi per na eserzitazion. Steger ova splighé co se mueve con i schi y co mudé ju pas respet al terac. Te chela, desche Vito Pitscheider da Cianacei, l soul ciamò vif che se recorda de chela levina, él vegnù ju n gran nigol de neif, brancian ite dut l grup de vinteun schiadours. Na desgrazia che ghirarà a la fin ben 8 morc y tredesc che se salva per miracul la vita. La levina, che se delouj sun l teritore dl Venet, desceida n grum de polemiches canche Tita Piaz, l diaul dles Dolomites, criticheia fon i prums aiuc retegnus nia a l'auteza dla situazion. Al paia la speisa recordé ence la straordinara figura dl curat da Soraga, don Fortunato Rossi, enlaouta curat a Cianacei. La sepoltura deventa na gran testimonianza de vejinanza dla comunité a les families de chisc joegn morc sot a chela levina: Roberto Perathoner, Luigi Bernard, Raimondo Soraperra, Giuseppe Bernard, Giuseppe Donei, Tullio Gabrielli, Ferdinando Wiendenhofer y Sigfrido Stolz.
Do setanta agn él dret recordé na plata de storia, enceben dassen encherscioula, dla comunanza y de nosta tera ladina.
Domenico Volcan