Pò l lingaz ladin vegnì adoré dant signoria?
En ocajion dl dì dla rejoneda dla oma à ence la Svp ladina y l assessorat dé fora comunicac sun l tema, responsabilisan dantaldut l singul, ma deguna ombria de valch revendicazion o de valch proponeta nueva y deguna spligazion a la "famousa" delibera vegnuda fora dant da puech. Comunicac garnis con de beles paroles. An ne à nia bria de nes cialé entourn giut per s'en anadé che l'autonomia te Sudtirol ne ti pieta ai ladins nia i medems derc y les medemes poscibeltés de adoré sie lingaz che i autri grups linguistics. La lerch resserveda al lingaz ladin ne sta te deguna relazion. Demé tl ambient strentamenter privat pòn rejoné che l ladin ae ciamò la venta sun l todesch y talian, ma bàstel pa chel per tegnì vif n lingaz ti temps globalisés da encuei? Ti ultims temps él vegnù dit, dantaldut valgunes outes da la Svp, da Roland Riz p.ej., che i ladins pò enchinamai porté dant plures al vicar de pesc scrites ence per ladin, enscì a Cluses y a Bornech. I nes on informé sul post: Pò l ladin vegnì adoré dant signoria sciche vedù dantfora da la lege regionala che à istituì i vicars de pesc?
Al nes é vegnù responù dal vicar de pesc a Bornech, n todesch, che s'à fat plutost gran marevueia de chesta domanda y essa plulere volù la schivé, dijan che al ne conesciova nia les desposizions te chesta pert avisa, "scì teoreticamenter", ma degugn ne l'à ciamò mai fat. Spo, per scrit, ilò messessa la plura o l recurs dessegur vegnì ortiés ite con traduzion per todesch o talian, ajache degun vicar ne sa ladin, el enstes sclut ite. Demé sciche testemone él n dert de avei n tradutour, ence per i ladins, ma chest dert - ti onse dit - ti vegn ence assiguré a vigni extracomunitar che al sie dal Pakistan o dal Maroch, degun dert particolar donca. L dert de adoré ladin en ocajion de na plura/recurs al vicar de pesc é vegnù fat valei enchina sen demé un n iade te Fascia dant al giudesc de pesc de Ciavaleis, fat vegnù documenté da la televijion ladina. Al ne é degun codesc zivil o penal metù ju per ladin ciamò. N dert teoretich donca plu che real. Per ti assiguré daveira y de facto chest dert ai ladins essa la Region messù vedei dantfora n certl giudizial o n vicar per les vals ladines o almanco l'oblianza de trilinguism per chisc luesc. Y i stromenc giuridics, codesc zivil y penal per ladin, ma preibel te ladin standard (LS), degugn ne capissa daveira nia l debujegn de 3 verjions, fascian, badiot de mesaval (?!) y gherdeina per na popolazion de za. 30.000 ladins tla Region. La chestion ne é nia da sotvaluté ajache con les desposizions nueves tla materia él passé al vicar/giudesc de pesc n grum de competenzes per cie che reverda stritaries ziviles y ence per fac penai de mendra gravité.
Sciche an veid da chest ejempl ne pòn nia ti sburlé la responsabelté al singul che daussa ben vegnì responsabilisé, ma entournvia méssel ester empruma n cheder per che al posse se sentì responsabilisé. L dert de adoré l lingaz dant signoria, demé un n ejempl, fossa ben vedù dantfora, ma teoreticamenter. Sce an essa fat chilò zeche per realisé chest dert empede avei n tel gran festide de ti scluje la streda al LS, al davegnì dl ladin. (i.i.)