benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Amisc dla Ladinia Unida: touta de posizion
scrit ai 21 November 2007 da les 22:56:26 da noeles

Politica

Amisc dla Ladinia: "Los von Belluno!"

L comité contradij la Svp de Gherdeina: nience la colaborazion di comuns ladins tla "Lia di comuns ladins" ne pò sostituì l obietif de na Ladinia sot a Bulsan

Sun la touta de posizion dla Svp de Gherdeina y dantaldut sun sia polemica dla "provinzia ladina" tol sen posizion l comité "Amisc dla Ladinia Unida". L comité rata ence che la "Lia di comuns ladins" y la "colaborazion" tant decianteda ne pò nia sostituì l obietif de na Ladinia unida aministrativamenter sot a la provinzia de Bulsan. "L comité", enscì sia comunicazion, "constateia con plajei che sen él ence la SVP de Gherdeina che definesc l confin sun i joufs de Ciaulonch y de Valparola cie che al é veramenter: n confin fascist ingiust che é vegnù trat dl 1923 y spo danuef dl 1945 contra la volonté di Ladins per podei i assimilé plu debota. L "Scì" cler per Südtirol (78,87% de "scì") fossa tl passé tomé fora ciamò plu gran, ma a la ghiranza porteda dant plu outes ti agn 1945-48 de tegnì n referendum a Anpezo, Col y Fodom ti à les autorités talianes responù con la proibizion de manifestazions publiches y con l saré via i promotours. Chest ne à endere nia sprigolé i conseis de comun de Anpezo y de Fodom de deliberé plu outes (dl 1947, 1964, 1973, 1974 y 1991) de volei ruvé endò pro Südtirol.



Chestes deliberazions é samben atira vegnudes declaredes zenza fazion da Aunejia. La volonté di 3 comuns ladins-tiroleisc de vegnì endò pro Südtirol fova perchel tres viva y pro l referendum di 28-29 de otober se àla endò manifesté clermenter. Avisa 50 agn do l "Los von Trient" de Südtirol à i 3 comuns ladins-tiroleisc de Souramont proclamé sie "Los von Belluno (demez da Belun)". Nos speron che coche i politics de longia veduda da enlaouta é stés bogn da conduje Südtirol pro sia autonomia, saràl ence sen i politics plu sensibli defront a les mendranzes che sostegnirà la unité di ladins tla provinzia de Bulsan."
L comité "Amisc dla Ladinia" sotrisseia ciamò n iade che la domanda referendara fova: "Voleise che l teritore di trei comuns de Anpezo, de Fodom y de Col Santa Lùzia vegne destaché da la region Venet per fé pert integranta dla region Trentino-Alto Adige/Sudtirol?" y che l comité referendar da Souramont y l comité "Amisc dla Ladinia Unida" se bat demé per chest obietif. D'autri obietifs (sciche p.ej. chel de na provinzia ladina) é minonghes privates che vignun pò avei te na democrazia, ma che ne corespon nia al soul fin di promotours dl referendum che é: la reunificazion aministrativa di ladins sot a la provinzia de Bulsan. Sclujan ju sotrisseia l comité che "nos raton na colaborazion plu ampla anter i comuns ladins tla "Lia di comuns ladins" n fat plajoul y che é te nostes intenzions, ma na colaborazion mioura ne pò nia remplazé l obietif dla unité di ladins. Despartis te 3 provinzies, te 3 diozejes y te 2 regions ne souravivarà i ladins nia die, cis sce te una de chestes provinzies/regions (Belun/Venet) ne ti végnel reconesciù ai ladins storics degugn derc de mendranza (raprejentanza politica, doura dl lingaz te scola, tla aministrazion y ti media)."

 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Politica
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Politica:
Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 2


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Amisc dla Ladinia Unida: touta de posizion (ponc: 1)
da marco ai 24 November 2007 da les 19:35:35
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Le referendum da Soramunt é ste na gran manifestaziun de orenté al unité, co podess ester le meter man de en nö tomp por la Ladinia, mo mat sce la majoranza dai ladins ô cösta cosa.
Sce l´identité ladina de nosta jont é sterscia arati che degügn ne podará refodé nostes ghiranzes.
Trec comuns ô müde regiun o provinzia, a Roma ne vegnel nia desferonzié, a düc ti vegnel trat dant motivaziuns economiches.
La cuestiun ladina n´è nia conesciüda o ven aratada nia fondamentada da trec parlamentars taliagn.
Al sará en gran laur da sensibilisé cöstes porsones ai derc de na mendranza co é gnüs ciapês sot dai fascisc.



Re: Amisc dla Ladinia Unida: touta de posizion (ponc: 1)
da Jandaniel ai 25 November 2007 da les 22:32:53
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
L livel de verdia, sce an pò dì enscì, ne pò nia dé do, zenza él pericul che dut se endormes via. Mi conseis: al foss bele sen da pensé da tré su i scioldi per paié inserzions de plates entieres sun i foliec nazionai canche ala é tant inant. En plu podéssen bele sen enjigné ca telons da mete fora a souramont per tegnì viva la recordanza. An à bele audì da Cortina che l comun rata che dut ae sen n "motu prorpio", ma chest ne é dessegur nia l caje.
Al é sté demarevueia cie che ai se à lascé tomé ite a Cortina (bandieres, cocardes, pintes) per reclamisé l referendum, chest mess ence jì inant enfin a che ala é tant inant ....


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.383 seconc