|  |
Referendum: touta de posizion dla Svp de Gherdeina
scrit ai 20 November 2007 da les 20:40:55 da noeles |
|
Svp de Gherdeina: "gran ligreza per l resultat referendar"
Ma tant senziera é pa chesta ligreza? - La polemica dla Svp de Gherdeina: "provinzia ladina"
Al é passé oramai trei edemes dal resultat referendar da souramont, ma la Svp de Gherdeina, empruma chela de Urtijei, spo chela de valeda, seghita dutaorela a vegnì fora con comunicac. La Svp dla Val Badia scouta. Na tel gran ligreza da messei partì o n tel desplajei da messei glotì? L fat contrasteia a na maniera svaienta con l chiet pre-referendar da la medema pert y con les toutes de posizion aboc "euforiches y de cuer" dla Svp todescia y de d'autri partis te Sudtirol, dant y atira do l referendum. An sà che la Svp de Gherdeina se essa perdret enconforté dassen sun n resultat referendar negatif. N valgugn fac l desmostra. N esponent de piza à fat rodé "adascousc" na letra dant l referendum che enviova i esponenc de valeda da se astegnì da de vigni sort de segns de aprovazion publica dl referendum, envit perdret n pue dessourora pro la Svp de Gherdeina. L assessour Mussner, a pert la mantra "colaborazion", à dé n vare ciamò plu inant y se à damané en la veia dl referendum te na intervista al Dolomiten (27.10.2007) che al ti vegne desreconesciù a Cortina l status de comun ladin, redont te chel comun olàche les bandieres ladines se nainova de cenc tl vent. Sen se dij la Svp de Gherdeina contenta dl resultat referendar, ma viadò él dutaorela na convinzion savaieda o debla, desche an pò lieje anter les risses. Esponenc dla Svp de Gherdeina, l sourastant Stefan Runggaldier, Christoph Perathoner, Florian Mussner y Bruno Senoner (president en ciaria dla Lia di comuns ladins).
Tl comunicat ne màncel nia na ficeda polemica y chesta é bonamenter la rejon per chest comunicat sen tant tert, ajache les risses dla pruma pert dl comunicat ne é nia truep autramenter de chel ofizial dla Svp "ladina" de Badia y de Gherdeina deberieda vegnù fora puech do l referendum. Sciche pro la Svp de Urtijei àn sburlé ite la polemica dla "provinzia ladina" che degun esponent politich, tant demanco i comuns referendars, ne à trat ca, no dant, no entratant y no do l referendum. La domanda dl referendum fova clera: "Voleise che l teritore di trei comuns vegne destaché da la region Venet per fé pert integranta dla region Trentin-Sudtirol?" A chesta domanda à en 80% di litadours responù de scì. Dut l auter é interpretazions y la Svp de Gherdeina che ciala de bate cassa empera, n comportament desprijoul. "La jonta dl raion SVP de Gherdeina se à abiné en mertesc, ai 13 de november 2007 y à, ence rejoné dla chestion dl referendum di ladins de souramont", végnel dit tl comunicat. "La SVP de Gherdeina é contenta de coche ala é juda pro l referendum te Fodom, Col y Ampez, ajache la jent à desmostré a na maniera clera de dì de sci a Sudtirol. L raion SVP de Gherdeina à tout su con ligreza che i ladins dla provinzia de Belun à finalmenter capì che la politica de suzes y de veduda longia dla SVP va a ben de duc chi che viv te Sudtirol, sambenzenza ence a ben di ladins. Con sia stima (vela) à i ladins de souramont dé n segnal per na tel politica ence te si luesc y desmostré clermenter che demé tres provedimenc spezifics tl ciamp cultural, scolastich, economich y sozial pòl vegnì renforzé sia autostima", afermeien. La ficeda polemica, o ence l aonei da tuesse desche valch un dij, zenza spezifiché can y co, che valch de tel é vegnù dit o scrit vegn amesa ite: "Al se fej perchel dassen demarevueia che cerc certli politics ne à ciamò mai dé su sie fin de na provinzia ladina con l destacament da Sudtirol. Sce chest essa veiramenter da vegnì a se l dé, pona fossa chest n vare fatal per duc i ladins, davia che an vegnissa scluc fora da la autonomia de Sudtirol, autonomia che vegn sconeda a livel internazional. L raion SVP de Gherdeina se met con convinzion y gran dezijion contra de tel iniziatives". La soula forza politica che à rejoné de "provinzia" te chest contest é endere belavisa la Svp de Gherdeina. La Svp de Gherdeina scluj ju "se declaran con gran sostegn a una con l assessour provinzial Florian Mussner che é da for sté per na majera colaborazion anter duc i ladins, ence zenza spostament di confins defin fauc." An ne dij nia, sce an partesc ence cie che Mussner à dit ai 27 de otober, te na intervista al Dolomiten. Ence sce i raprejentanc politics de Gherdeina se consoleia ciamò che n passaje soura les sieves regionales ne sarà nia saurì, arà l resultat referendar empò sie prum peis tla Lia di Comuns Ladins, olàche l resultat blanch sun fosch ti dà plu peis y legitimazion ai ladins da souramont te chest grem. An vedarà, sce la "colaborazion" se merita chesta definizion o sce al é demé na parola a la Mussner. La pruma enconteda programatica dla jonta dla Lia di comuns ladins é veduda dantfora per endoman (21.11.2007) a Cianacei.
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 0 Oujes: 0
|
|
| Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel |
|
|
Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant |
|
Re: Referendum: touta de posizion dla Svp de Gherdeina (ponc: 1) da Claudio ai 21 November 2007 da les 07:56:54 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Svp Gherdeina, la "ligreza" dla fauzité.
DOLOMITEN, 27.10.2007
REGIONENWECHSEL (3) / Interview
"Identität leben trotz der Grenzen"
Mussner: Zusammenarbeit der Ladiner ausbauen - Autonomie nur für 116 Gemeinden
Bozen (wib) - Rund 3500 Ladiner aus dem Belluno würden bei erfolgter Angliederung die ladinische Sprachgruppe hierzulande stärken (siehe Bericht daneben). Doch Ladiner-Landesrat Florian Mussner ist zurückhaltend. "Die Ladiner müssen ihre Identität mehr leben, und das kann man auch über Grenzen hinweg."
-
"Dolomiten": Herr Landesrat, wie sehen Sie eine Angliederung der drei Gemeinden?
Florian Mussner: Im Veneto sind 36 Orte als ladinische Gemeinden ausgewiesen worden, alles Gemeinden, die überhaupt nicht ladinisch, sondern italienisch sind. Außer Fodom und Col, das sind geschichtliche Gemeinden Ladiniens.
-
"D": Und Cortina?
Mussner: Bei Cortina habe ich da schon meine Zweifel. Dort vermisse ich die kulturellen ladinischen Wurzeln. Deshalb muss man diese Einstufung rückgängig machen.
-
"D": Würden diese Gemeinden nicht die Ladiner im Land stärken?
Mussner: Ich möchte nicht, dass morgen die Südtiroler in der Minderheit sind in einer Provinz Ladinien. Deshalb muss der Status der Autonomie bleiben. Die Autonomie ist auf 116 Gemeinden beschränkt, wenn neue dazu kommen, könnte das Probleme geben.
-
"D": Sie sprechen sich gegen eine Angliederung aus?
Mussner: Die Ladiner müssen ihre Identität und Kultur mehr leben, und das kann man auch über die Grenzen hinweg. Es gibt bereits gute Formen der Zusammenarbeit, vor allem mit Fodom, die auszubauen sind. Natürlich sind diese Gemeinden im Veneto unzufrieden, aber unsere Kultur- und Bildungspolitik für die Ladiner wäre auch im Belluno möglich.
Interview: Brigitta Willeit
|
|
|
Re: Referendum: touta de posizion dla Svp de Gherdeina (ponc: 1) da Jandaniel ai 21 November 2007 da les 18:43:32 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Al é enteressant constaté chi che à trat ca la "provinzia ladina"n per desvaluté y fé confujion entourn al referendum: la svp de gherdeina, Mussner y ciala medret la presidenta di neo-ladins de Belun Larese-Fioron. N caje?
|
|
|
|