benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Mendranzes
scrit ai 16 November 2007 da les 19:55:19 da noeles

Politica

N colaboradour dla EURAC definesc i ladins: "Claps de talians"

Al se trata de Francesco Palermo che definesc i ladins da souramont "claps de talians" y l referendum na cossa per nia - Al é colaboradour y espert de dert de mendranza pro la Academia Europeica a Bulsan (Eurac)

Cotantes é stedes les toutes de posizion dant y do chest referendum, de positives y de negatives. Clermenter àl dominé les posizions che ti à dé n majer peis a les "gaujes economiches", sclujan fora o metan sun na pert les motivazions storich-linguistiches ladines, enceben che la campagna referendara é vegnuda porteda inant da pié via con argomenc storics-linguistics con i colours dla bandiera ladina y l slogan "Ladinia Unida sot a la provinzia de Bulsan". Una na touta de posizion à fat endere bendebot demarevueia, chela de n "espert de mendranzes" sciche Francesco Palermo, colaboradour pro la Academia Europeica (Eurac) de Bulsan y professour suplent a l'université de Trent de dert con n grum de publicazions sun temesc de mendranza.

La campagna referendara, i colours ladins dominova via en Ampez.

 



Da n "espert de dert de mendranzes" éssen podù se aspeté valutazions storiches, na spligazion dla situazion atuala dla mendranza, dl cheder giuridich atual y ciunes che podessa ester tl davegnì les prospetives. Palermo spliga endere l contrar, dut l piec dantfora, l "malan al parei" a dì dl todesch. I litadours "ladins" vegn definis "claps de talians" che vuel jì da gen te na provinzia, olàche ai conta demanco. Ciamò en la veia dl referendum, ai 26 de otober, àl publiché n lonch editorial sun l Alto Adige, olàche al dij: "L passaje de chisc comuns dal Venet a la provinzia de Bulsan ne vegnirà feter dessegur nia a se l dè". Spo ti slìsolel ence fora: "Plu informazion y manco folclor essa daidé i zitadins enteressés a se fé na idea plu avisa de sia stima referendara". Mai audì zeche dl grum de sfueis informatifs che é vegnus partis fora. Valch dijova bele che al fossa massa papieresc encantourn. Anterite enjòntel ben tlafineda: "L referendum met dant la chestion ladina y l referendum podessa fé pié via n prozes de unificazion teritoriala a longia veduda dles popolazions ladines tl cheder dla region Trentin-Sudtirol. Sun chisc ponc jìssel fosc de uega de pensé do miec".
Ma l ton tl comentar do l referendum, do l resultat dassen positif, deventa ciamò plu dur  (06.11.2007 Alto Adige): "Ben dret i liams storics y la comunanza culturala, ma reclamé demeztroi la audianza de Cortina per deplù secui pro l Imper Asburgich ne é nia la miour streda per mete man da rejoné de problems concrec". Al contradij spo enstes sia pruma prospetiva de reunificazion, dijan che: "Duc i teritores tl'Europa é sotmetus a giurisdizions desvalives tla storia. Duc. La idea de raions etnicamenter omogens sotmetus ai medems confins politics y aministratifs ne à nia plu lerch tla Europa de encuei."
Al fej dassen demarevueia che n enscidit espert de dert y de conescenzes dles mendranzes y de cheles locales en particolar, sciche Francesco Palermo, ne conesce nia avisa la longia storia dles revendicazions dles comunités ladines de Ampez, de Fodom y de Col che à plu outes tla storia ghiré - ence te temps canche rejons economiches ne ova nia chela emportanza - de fé pert dla region Trentin-Sudtirol, oben dla provinzia de Bulsan, da olàche ai é vegnus zarés demez dal fascism. Ciamò deplù demarevueia se féjen che Palermo ti dà te sie comentar ai 06.11.2007 sun l Alto Adige enfinamai na nota de merit al assessour Florian Mussner (a pèr merit con Dellai per sie chiet sun la chestion) che ova declaré ciamò en la veia dl referendum sia volonté de ti desreconesce la ladinité a Ampez, n ultim tentatif de influenzé negativamenter la respogna referendara a Cortina. Chest condut che el à tres endò rejoné de colaborazion, ma zenza sposté i confins aministratifs. Laudé l chiet de Dellai y sostegnì la oposizion de Mussner a la reunificazion teritoriala di ladins é ben rie compatibel con na espertisa sun na mendranza che à sciche minim l dert de se ghiré de ester unida aministrativamenter.
Al en é de chi che tegn pro y ne se stancia mai de rejoné de na majera colaborazion anter les vals ladines, mantegnan endere i confins, zenza ne capì o miec ne volei nia capì che al é propi sté i flums de debates y de paroles benminedes spanudes fora agn a la longia entourn a la colaborazion anter les trei provinzies y les does regions a ben di ladins mai realiseda, adenfora dles iniziatives dla Union Generela, che ti à dé la sburla finala al referendum. Les popolazions à defat dé da entene clermenter tres l referendum che ales vuel finalmenter valch plu de sostanzial per ne vegnì nia desmentiedes y resté con mans vuetes y empermetudes doies de "colaborazion", parola tant cera a Florian Mussner y do l mote a Palermo.
Palermo seghita sun l Alto Adige di 14.11.2007, do che Carlo Willeit ti à trat dant de fé l portaousc de valch partì politich asconù. Palermo rebat: "A desvalivanza de Willeit creii ie che insiste sun la ladinité de Cortina, Col y Fodom y sun fatours storics y culturai ne ti feje nia ben al nobl obietif dla unité ladina. I ne pò endere nia azeté che mia posizion, enceben che an pò la raté na minonga, vegne sospeteda de ester portaousc de valch figura politica." Al ne se trata nia plu de analisa, ma de blota politica.

 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Politica
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Politica:
Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 1


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.409 seconc