Na manifestazion: "Demez da Belun y deberieda con Bulsan!"
Al ne basta nia demé l referendum per mudé la situazion di ladins: al vuel sen ester segns clers devers Roma
Al vegn scur y chiet. La nuet vegn inant y la recordanza dl referendum tres plu debla. L entusiasm per i "sci" se tramuda en azetanza. Ence i doi sic "Noeles" y "Amisc dla ladina unida" fej paussa. L fuech se destiza. Depierpul fóssel dret animé ciamò deplù les iniziatives per ruvé inant tl iter parlamentar y nes asseguré l suzes dl passaje de Ampez, Col y Fodom pro Bulsan. Al é bele suzedù n valgugn segns negatifs da pert di ladins de Bulsan y Trent. La Generela va inant con sie teater y folclor y souraldut con la vueia de show de sia direzion.
La conferenza stampa da Bulsan à dessegur fat plu mel che ben. An à dé da entene clermenter che i ladins chier demé scioldi, che ai é dutaorela de pueresc petleri. L comité de coliament dla Svp ladina pro sia senteda da Neustift à confermé a l'unanimité Florian Mussner desche candidat ladin pro les lites dl 2008. Ence sce la strategia interna dla Svp ladina veid dutaorela ciamò n gherdeina desche candidat, ne pòn nia desmentié che Mussner é un di maiours nemisc dla reunificazion di ladins. Sia vertola dla "colaborazion" vuel dì concretamenter "no" a la reunificazion y perchel saràl tres a una de crié dificoltés, de laoré de contra, de mete rams tles rodes.
L prum segnal positif dl referendum é dessegur chel de avei daidé pro a arjonje te curt temp, plu debota l reconesciment dla "Lia di comuns ladins" da pert dles trei provinzies: Trent, Bulsan y Belun y dla region Trentin-Sudtirol A chesta moda é sen la Lia di comuns legitimeda a laoré. Sia pruma senteda vegnirà tegnuda ai 21 de chest meis a Cianacei. An ne conesc nia ciamò l orden dl dì dla senteda. Ma sen à vigni ombolt la poscibelté de dí sia minonga y de ti dé na "derzeda" a la Lia a na moda ch'ala laore. Vigni ombolt conta unfat. An vedarà tost sce la Lia é demé na abineda de ombolc per fé bela paruda, per fé notizia y nia de plu o valch deplù. N valgugn ombolc é dessegur intenzionés a dé batalia y souraldut a se aficé per la realisazion dl referendum tres strategies nueves y con na majera dezijion y colaborazion. Al sarà la outa che i ombolc de Gherdeina vegnirà emarginés, sce ai ne muda nia sie comportament.
Ai 17 de november, en sabeda, vegniràl festejé i 50 agn dla gran abineda di todesc a Ciastel Firmian dl 1957 con l titul "Los von Trient". L fat à significhé la outa storica per Sudtirol. L melcontent fova gran anter la popolazion todescia y truepes eles todesces maridova talians per se garantí n davegnì. I posc' publics statai y provinziai fova tles mans di talians y truepes autres situazions fova de dann per i todesc. L grup politich da enlaouta, la alianza DC-Svp con a cef Amonn, Braitenberg y Raffeiner fova massa moderé. Al à volù ester na seconda generazion politica con a cef Magnago per ouje la situazion. An ne ova nia plu tema di nemisc.
Encuei ne bàstel nia l referendum per mudé la situazion de despartizion anter i Ladins. Al vuel ester n moviment popolar, na touta de posizion de duc i grups politics, culturai, sportifs, dl temp lede y e.i. Enfin a sen à Roma la sensazion ch'al sie demé n valgugn fanatics che vuel ouje la situazion y te n significat negatif: demé per i scioldi: "I Ladini vanno dove ci sono i soldi". Al vuel ester na gran manifestazion per mostré su la coscienza popolara, la vueia de identité ladina y perchel l debujegn de na unité geografich-aministrativa di Ladins. Roma ne crei nia ciamò a chesta identité ladina, ajache ala ne la veid nia. Roma sà che, per ejempl, la Svp de Gherdeina con a cef l raprejentant politich di Ladins da Bulsan ne vuel nia chesta unité. L assessour regional Luigi Chiocchetti se bat dassen per la reunificazion, ma al resta soul. Al vuel propi ester na derzeda tla coscienza politica y comunitara di Ladins. Na coscienza manceda enfin a encuei. Donca na gran manifestazion con duc i Ladins y con l slogan: "Demez da Belun y deberieda con Bulsan". Al ne basta nia ester amisc dla Ladinia unida, al vuel ester defensours, combatenc, persones enjignedes a sacrifiché valch per arjonje l fin dla reunificazion. La scola y la gliejia dess daidé a crié chesta coscienza, la vueia y l'ambizion a la unité. Vigni zitadin dess sentí l dovei de se bate. Al ne basta nia pensé demé a les bisineles, ai pici problems da vigni dì, an dess souraldut defene nosta dignité y nosta autonomia. (uc)