benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Bulsan: Ladiniamujiga
scrit ai 06 November 2007 da les 19:15:39 da noeles

Cultura

Ladiniamujiga a Bulsan con "Play", "Acajo", "The Zanzis"y Rut Bernardi, Modern Times Trio

Na manifestazion plajoula vegn metuda a jì da la Consulta Ladina dl comun de Bulsan - auton musical

La Consulta Ladina dl comun de Bulsan met a jì de november na lignola de encontedes con grups musicai y oujes poetiches tla Carambolage, str. Arjentiers/str. Argentieri a Bulsan sot al titul "Ladiniamujiga". A la pert l grup "Play" en mercui ai 14 de november, l grup "Acajo" en mercui ai 21 de novemer y en mercui 28 de november la poetessa Rut Bernardi, tres da les 20.30 inant. Entreda debant.

 













14.11.2007
L grup PLAY con Max Castlunger
Jié con la mujiga, con les melodies, con i strumenc y con i lingac musicai dl mond. Chestes é les carateristiches de chesta enconteda musicala anter cater musizisc' conescius dl Sudtirol. La formazion veid Manuel Randi a la chitara, Alessandro Trebo al clavier, Robert Zecchinelli al bas y Max Castlunger al fablò y a les percuscions. Les composizions originales dl cuartet fej vegnì en ment desvalives cultures musicales etniches, indiana, flamenca, araba, brasiliana y africana. L cuartet vegnirà acompagné da Christian Ferdigg che liej poejies scites te sie lingaz dla oma, l ladin, con traduzions tl talian y tl todesch.









21/11/2007
L grup "Acajo"
L grup "Acajo" é metù adum da Raimond Irsara (chitara, Sax, ousc), Walti Moroder (clavier, chitara, ousc), Hansjörg Kostner (ousc, chitara), Viktor Canins (contrabas, ousc) y Georg Malfertheiner (bateria, congas, ousc).
Tl curs de sia colaborazion musicala à i cinch musiconc da Urtijëi laoré fora n stil dl dut personal, nia da abiné ti schems tradizionai dl pop, dl rock o dl jender folk. Dagnora per ladin, sie lingaz dl’oma, ciàntei de temesc bendebot desferenc anter ei sciche l ambient, l amour, la vera o la mort.









Laprò saràl ence The Zanzis a viventé la seira. L grup The Zanzis è vegnù metù su de otober dl 2003 canche sies scolés dl Gamperheim de Bulsan se à metù adum per enjigné ca n valgunes cianties per la festa da Nadel.
La pruma reprejentazion à Diego Moroder ousc, Martin Kostner bas, Bean Holzknecht bateria, Tobias Klassen tastiera, Diego Demetz chitara ritmica y Egon Verginer chitara solista - i gherdeines dla formazion d’aldidancuei - porté dant de fauré dl 2004 en ocajion dla festa da carnescé tres tl Gamperheim. Dedò ài fat pera pro deplù conzerc y open airs. A la fin dl 2006 ài tout su na sia composizion dal titul "Lideza" da chela che al é nasciù n videoclip per la Rai ladina con la regia de Valentina Kastlunger.
L repertore dl grup é plutost lerch y tol ite hits talianes y todesces, passan per rock y oldies, zenza tralascé composizions originales ladines.






28/11/2007
„Gherlandes de sunëc / Sonettenkränze" de Rut Bernardi – Mujiga de Eduard Demetz
L program dla seira:
Al met man l’autora Rut Bernardi con l splighé per talian o per todesch cie che les lijendes dles Dolomites é plu avisa y l sonet en particolar, ence tla variazion dla gherlanda; spo vàla inant a conté en curt dla figura dles eles (Dolasila, Marisana, …) per talian o per todesch y ala liej dant per gherdeina l sonet referì a vignuna. Anter na letura y l’autra saràl l Modern Times Trio che sonarà composizions originales de Eduard Demetz.
Der Skarabäusverlag: "gherlandes de sunëc / Sonettenkränze", 2003.
Poejies per l uedl y per la oredla:








Te sies "gherlandes de sunëc" fej Rut Bernardi rondenì bel cler l son dl ladin te na forma nueva. Con laprò na traduzion aldò dl significat per todesch! L CD enjonté al liber permet de audì ence la melodia afascinanta dl lingaz ladin: la letura di sonec da pert dl’autoura vegn completeda da les composizions de Eduard Demetz.
Rut Bernardi, una dles poetesses ladines plu conesciudes encuei, fej reflorì na sort leterara plutost desmentieda, chela dla gherlanda de sonec: chindesc poejies liedes strentes anter eles, vignuna n capolaour finì, ma tacheda con chela vejina te na gherlanda, giata empò n significat dut nuef desche pert de n dut: les pertes dl corp, ciantedes ti sonec, se taca adum desche te n corp uman, les besties dla pruma gherlanda é esprescion dla fauna dla tera, da les piceres cosses da vignidì végnel fora l mond te chel che nos vivon, y tles conties dles eles de Fanes se deurel l mond secret dles lijendes dles Dolomites. Rut Bernardi, nasciuda dl 1962 é de Urtijëi te Gherdëina y de lingaz dl’oma ladin. Ala viv encuei a Cluses. Colaboradoura dl Handbuch des Rätoromanischen y dl SPELL, enciaries a contrat tles universités dl'Austria, per les "Gherlandes de sunëc / Sonettenkränze" àla giaté da pert dl "Bundeskanzleramt der Republik Österreich - Franz Morak" y n stipendium da jì n ann a Viena.


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Cultura
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Cultura:
Sotescrivede l Manifest LADINIA 2005!


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 1


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.396 seconc