Referendum a souramont: l comentar plu entort
scrit ai 02 November 2007 da les 19:07:51 da noeles |
|
A Luis Mahlknecht ti pléjel da partì fora sclafs
N comentar che adora l referendum per ti dé "da les oredles via" y partì fora etichetes da volei creve L comentar plu entort che an à podù lieje chisc dis do l resultat referendar fonomenal da souramont é dessegur l comentar de Luis Mahlknecht sun l sfuei Dolomiten di 31 de otober 2007. Da bon maester "a la vedla" mienel de podei partì fora sclafs. Al interpreteia l "Scì a Sudtirol" sciche n sclaf a chi che aussa critiché aspec negatifs tla politica de Bulsan envers i ladins. Al miena che chest "scì" ti ae trat sotfora l fonz a chi "stufousc y sajioui" o "Dauerplaerrer" sciche el dij. An sà che sies vijions se cuer con cheles dla famousa "Regula Ladina" de Gherdeina che ne se stancia nia da definì l ladin standard na "Kunstsprache", ence sce duc i luminars linguistics de ladinistica, dij dut l contrar: che l ladin standard é na "conditio sine qua non". Mahlknecht ne ti va permez a degun argoment con argomenc, ma con etichetes, con "sclafs".
Degugn ne met en discuscion che la sconanza di ladins é steda da empruma encà, dal 1948, miec che tles autres provinzies y regions (Belun, Venet y Trent). Enlaouta ti él vegnù fat a chi da souramont (ampezans y fodoms) n gran tort storich, depierpul che gherdeines, badioc y fascians é vegnus sentés ite tles "coes" dl'autonomia. Al é tamben cler y veir che vigni sistem, ence chel dla autonomia, ne é nia na perfezion y che vigni politica à pertes da dombrian y da soredl, zenza ne jìssel debujegn de deguna politica. La critica comporta svilup sozial, politich y cultural. Al é tla natura dles cosses. Ma l maester Luis Mahlknecht ne é nia datant da vedei ite valch de tel, dantaldut nia te chestions ladines. Al é a la vedla. Al é n grum de ejempli de coche ence la autonomia te Sudtirol messessa vegnì mioreda per l grup etnich ladin: l diretour dla Academia Europeica, Werner Stuflesser, ex-candidat ladin dla SVP, à p.ej. reconesciù enstes che i ladins é sotraprejentés tl consei provinzial con demé 1 n raprejentant (2,9%) y nia aladò de sia consistenza (4,3%) che se ghirassa perdret 2 raprejentanc. Stuflesser racomana che al vegne introdut n coretif de chest vers. N auter ejempl é l Aiut Alpin Dolomites. Agn a la longia à la SVP combatù decontra, la "vera per l joler". Tres l engajament dl ex-aconsiadour Carlo Willeit é l Aiut Alpin Dolomites vegnù reconesciù y entratant dij enfinamai la SVP che al se trata de n "servisc" de chel che an ne pò nia fé a manco. Dutes les critiches y mozions dl MPL à do l mote jové a mioré la situazion. Per ejempl él ence vegnù realisé la "Ciasa di Ladins" a Bulsan do che Willeit à critiché che i ladins tirova a la curta pro i finanziamenc dl fabriché alesiré y e.i. Enfinamai ti Grijons, olàche i ladins à de vigni vers na gran venta sun i ladins dolomitans, él ju debujegn de mioramenc giuridics con la lege nueva sun i lingac dl 2007. Ma a Luis Mahlknecht ti pléjel da partì fora sclafs y da encadré duc chi che porta dant na critica tla categoria "stufousc", o "Noerggler" desche el dij, ne jian daldut nia ite tla chestion, ma partian fora chestes "etichetes". Cie eticheta se merita pa si comentars? Ie dijesse: stomousc, EKELHAFT.
L comentar de Luis Mahlknecht, Dolomiten di 31.10.2007
Also ja. Schön. Cortina und - noch mehr - Col und Buchenstein wollen zu Südtirol. Das eindeutige Ergebnis der Volksbefragung in den drei Gemeinden des Bellunesischen sind eine klare Ohrfeige an die Politik aus Venedig, wo man sich an Cortina nur anlässlich großer Sportveranstaltungen oder mondäner Partys erinnerte, es sonst aber links liegen ließ. Ganz zu schweigen von den Buchensteinern, die ohnehin nur "da oben die Letzten" waren und wo die Landflucht das herausragende Phänomen war. Mit dem "Ja zu Südtirol" verbinden die Ampezzaner und Buchensteiner große Hoffnungen. Wir Südtiroler müssen uns noch ihnen gegenüber positionieren, klar sagen, was wir wollen. Aber eines können wir von ihnen lernen: Sie haben ein unmissverständliches Zeichen gesetzt, dass sie wissen, wo es den Ladinern besser geht, wo der Schutz der Minderheit und der Landbevölkerung größer geschrieben wird. Das "Ja" von Ampezzanern und Buchensteinern ist somit gewissermaßen auch eine "Watschn" an all jene "Berufsladiner", die uns weismachen wollten, uns Ladinern in Südtirol gehe es so schlecht und wir seien gar als "bedrohtes Volk" einzustufen. Diesen Panikmachern haben die Menschen in den drei Gemeinden des Veneto die ungeschminkte Wahrheit aufgezeigt. Und haben den "Dauerplärrern" in "unseren" Reihen den Boden für ihre absurden Theorien entzogen. Gut so!
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 5 Oujes: 5

|
|