Les gaffes pro chest referendum
L president dla Generela minova de fé n scoop, ma encandenò àl fat na scleta paruda - La "colaborazion, colaborazion, colaborazion, colaborazion" aladò de Mussner - Ernesto Majoni: "Ritenete che?"
Entratant la senteda stampa sun l resultat referendar encuei dantmesdì a Bulsan à l president dla Generela, Michil Costa, volù fé n scoop, cherdan su sun l fonin l president dl govern Romano Prodi, amplifiché che duc audissa. Prodi ti à endere atira responù, descedan n vedl pregiudize che fej da tres la roda sun i ladins te nosc raions, Prodi: "Anche voi ladini andate dove ci sono i soldi". Riudes. Chest telefonat à fat la roda de duc i telejornai locai y nazionai encuei y la fajarà endoman sun duc i foliec. L'autra "gaffe" vegn dal assessour Florian Mussner che ne se stancia nia da perdiché desche n mulin de prieres tibetan, ma a paroles, che al dess vegnì colaboré, colaboré, colaboré, colaboré y rejoné, rejoné, rejoné per ascone via sie spiso al referendum. Propi en la veia dl referendum àl fat declarazions te na intervista al foliet Dolomiten sun Ampez che é vegnudes sbaujeredes a la grana dal resultat referendar a Cortina d'Ampez.
Mussner al foliet Dolomiten en sabeda, ai 27 de otober 2007:
Florian Mussner: Im Veneto sind 36 Orte als ladinische Gemeinden ausgewiesen worden, alles Gemeinden, die überhaupt nicht ladinisch, sondern italienisch sind. Außer Fodom und Col, das sind geschichtliche Gemeinden Ladiniens.
"D": Und Cortina?
Mussner: "Bei Cortina habe ich da schon meine Zweifel. Dort vermisse ich die kulturellen ladinischen Wurzeln. Deshalb muss man diese Einstufung rückgängig machen". Al essa volù ti desreconesce "tout court" la ladinité a Cortina d'Ampez. Sia moda de "colaboré, colaboré ...." y "rejoné deberieda, rejoné deberieda ....".
Per fortuna ne é chestes afermazions nia vegnudes sourantoutes da la stampa beluneisa-taliana a chela che ales ti essa dessegur dassen plajù en la veia dl referendum. En verité à Cortina d'Ampez fat pert 400 agn alalongia dl vedl Tirol (dal 1511 a la despartizion fascista dl 1923 y plu tert dal 1943-1945; de gliejia à Ampez fat pert dla diozeja de Persenon enfin al 1964). Chest vegn ence tres endò sotrissé dal president dla jonta Luis Durnwalder.
La terza gaffe, chela de Ernesto Majoni, dl grup dl no al referendum via Cortina y paladin di neo-ladins tl Beluneis, che scrivova te sie ultim jolantin "Rieccoci", partì fora puec dis dant l referendum, do avei scrit che "lité de scì é na forma de protesta, lité de no" é na forma dopla de protesta y se astegnì é enfinamai na protesta treidopla", chestes afermazions: "Ritenete di ... Appartenere storicamente, etnicamente e culturalmente alla minoranza ladina del Sudtirolo? VOTATE SI" o "Ritenete di ... essere prima di tutto Ampezzani, Cortinesi, Bellunesi, Veneti? VOTATE NO!", insinuan che "ampezan" sie valch de auter che "ladin" sudtiroleis y bonamenter con la speranza che un di doi quorums fossa ju cech. La resposta di Ampezans: entourn a 80% à declaré "SCI". Aladò dl foliet beluneis "Il Gazzettino" ne fova Majoni nia da spié en l dì dl referendum, demez en vacanzes.