I ultims dis: previjions tourbles
Comunicat de sostegn y de encorajament di "Freiheitlichen" de Sudtirol - Cie meseria a confront chel dla Svp "ladina"!
I son a 3 dis y valch ores dal referendum. I dàs é bonamenter bele tomés tla coscienza de vignun: sce al lita de jì, sce al lita de no o sce al se astegn da la lita. Ala se trata oramai demé plu dl convenciment di ultims pesimousc. I nerfs é trac, dantaldut a Cortina d'Ampez olàche ti ultims ésen deventés plu melsegurs y irités, ajache n valgugn personajes tla vita publica ampezana che an ratova segurs pro i sostegnidours ne à dutaorela nia dé da capì clermenter da cie pert che ai sta, enscì la presidenta de Ra Regoles, Cinzia Ghedina. Ala tol ite na posizion bendebot zitia. L'aministrazion dl parch natural "Les Dolomites Ampezanes" vegn finanzieda tres na lege regionala. Demarevueia se fej valch che a Cortina végnel rejoné, adenfora dles encontedes publiches, do rata puech dl referendum. Degun enteres o sà bele vignun avisa cie che al jirà a lité, independentamenter da la informazion?
Al roda ence encantourn persones a prové de convence la jent de ne jì nia a lité. L grup di "scetics" entourn a Ernesto Majoni se à endò fat audì con n jolantin y se descuer chest iade nia demé plu de ester n grup dl "no", ma dl "super-no", en sintonia con les declarazions dl president dla jonta dl Venet Galan. Ernesto Majoni, paladin di neo-ladins, moviment tizé da na doseina de agn da Belun su, nia enultima per ficé n cone anter i ladins dl Sela y chi metus tres na ingiustizia storica pro la provinzia de Belun, ti telegrafeia chest iade ai ampezans na classifica dla votazion: na ousc per l scì é na ousc de protesta, na ousc per l no é endere na protesta dopla y se astegnì dess enfinamai ester na protesta treidopla y l super-no é ne jì daldut nia lité. Al fej na culeta a 360 degrés. Na fueia de fighe: de scì dess lité chi che crei che Ampez aude storicamenter, etnicamenter y culturalmener pro la mendranza ladina te Sudtirol. I ampezans, i cortineisc (miné él i imigrés), i beluneisc y i venec dess depierpul lité de no.
Sce l referendum essa demé gaujes economiches (despopolament, mancianza de servisc y e.i.), desche tl caje di comuns dl altiplan vicentin de Asiago/Sleghe y de chi beluneisc de Lamon y de Sovramonte, fossa la chestion bonamenter plu scempla. Les provinzies a statut autonom de Trent y de Bulsan à n grum deplù ressourses finanziares che la provinzia de Belun. L cont é atira fat. Chilò ne àn nia bria n pez da pesimé. Defat l'à l scì davagneda autafora te chisc comuns y sen pluevel ence i prums sostegns finanziars da Roma. An ciala de apajé via la cossa che se desleria oramai a macia de uele te dut l nord dla Talia, Piemont y Lombardia scluc ite.
Tla chestion di ladins da souramont se mesceidel endere ence ite na chestion "etnich-linguistica", ladins-todesc-talians, n ciamp "emozional" che pieta brances da fé jì cialà, da despartì y da tizé senns y pesimes (proporzionala, emparé todesch y e.i.).
Dantaldut Ampez, la perla dles Dolomites, é vegnuda sotmetuda ti ultims 90 agn a na talianisazion agressiva. I mutons vegniva enfinamai ciastiés te scola (con la frascia), sce al ti sciampova valch parola "ampezana". En plu él vegnù permez con i agn plu y plu "foresc'" tl paisc, maridés permez o families entieres traplantedes da foradecà. Encuei rata i ampezans enstesc che chisc feje enfinamai fora la maioranza, l 60% dla popolazion. L lingaz talian domineia te paisc. Ma al ne é nia dit che chisc ne sente nia la storia ampezana o sibe nazionalisc' talians. Encuei ne él degun confin o fossel cler anter vedli aciasés y jent da foradecà.
Una na cossa é segura: la campagna referendara à delout n grum de sentiment "ladin" a n'Ampez y ta Fodom. Ence tl caje che l referendum jissa fora negatif, messaràn ti sté permez a chi ladins che à declaré tres l referendum sia volonté per na Ladinia unida y an pò bele sen vedei dantfora che chesta procentuala ne sarà nia picera.
L enteres per l referendum da souramont, dantaldut per Cortina d'Ampez, é bendebot gran: i foliec Corriere delle Alpi y Alto Adige ti dedicheia oramai da edemes vigni dì na gran lerch al aveniment con n emblem aposta "Referendum dei ladini". Ence la Usc (y la Generela) à fat finalmenter valch deplù te chestes ultimes doestrei edemes, do les protestes y plures da plu pertes coche la chestion vegniva trateda tl foliet. Les unions de Badia, Gherdeina y Fascia à fat te n prum desche ales ne essa nia da fé empera. Feter nia ne él vegnù fat te Gherdeina per tré su adejions. "Unité ladina" sonova unfat la ciantia agn alalongia, al fova sciche l disch se essa bloché y degugn ne se essa anadé che sen él n referendum. Gran mueia che la Usc à pozeré graficamenter la lista dles adejions al referendum.
Les speranzes é sen ence liedes a cie che l ombolt de Anpezo, Andrea Franceschi, dijarà chisc dis sun l referendum. Al fova vegnù lité tla enciaria de ombolt con l 62% dles oujes,dijan enlaouta davertamenter che al fova per endì l referendum y trueps l à lité per chesta rejon. Apresciapuech chest "quorum" dess ence arjonje l "scì" aldò dles previjions plu otimistiches.
Enier é stés i trei ombolc da souramont, Paolo Frena (Col), Gianni Pezzei (Fodom) y Andrea Franceschi (Ampez), adum a Siro Bigontina (a cef dl comité referendar) y les presidentes dles unions di ladins Elsa Zardina (Ampez) y Cristina Lezuo (Fodom) da Durnwalder che ti à endò dé l benvegnù y dé sie sostegn, sce l referendum gareta positif, ma ence tl caje che al essa da jì fora mel él davert a la colaborazion con chisc trei comuns.
N comunicat de encorajament vegn depierpul dai Freiheitlichen/Liberai che dij:
"En domenia y en lunesc che vegn vegnirà i zitadins di comuns ladins de Ampez, de Col y de Fodom cherdés a dé ju sia ousc referendara sun na eventuala reunion a la provinzia de Bulsan. Chest referendum é dessegur n moment storich a chel che al ti é ju dantfora fac encherscioui. Dantaldut la tripartizion dla Ladinia do la pruma vera mondiala é steda na ferida bendebot grana, na sanisc mai varida pro. I zitadins ladins da souramont ne dess tl moment de sia dezijion nia se desmentié dla storia deberieda y sia identité ladina.
Nos dl partì “Freiheitlichen” ne podon fé nia auter che ti dé l benvegnù y nes aodé che la reunificazion di trei comuns ladins garete, recordan ence che ai à fat pert giut alalongia dl Tirol storich. Encuei se àl dessegur mudé valch envers al 1919. Depierpul che a Col y ta Fodom é la jent dl post ciamò dret enraijeda te sies tradizions, à Cortina abù bendebot de imigrazion da foradecà. Chest fat ne é endere degun problem, ence sce chesta pert dla popolazion é poester plu contra la anescion. Fac entorc aposta dant dal referendum y polemiches stizentes che à enfinamai scassé su la politica é vegnus entenus damat da la jent. Ai ne dess nia vegnì souravalutés. L obietif é chel de na lita democratica. Ence l govern de Roma messarà tegnì cont dl resultat dl referendum y messessa respeté la volonté di litadours ladins. La arciaseda te Sudtirol ne dess nia vegnì impedida da la politica de Roma. Bele sen damanonse de ne demendrì nia l valour dl dert internazional di popui y de respeté i derc umans tl cheder europeich. Nos dl partì "Freiheitlichen" ti aodon ai ladins da souramont dut l bon y de avei coraje de tò la dreta dezijion. I ne podon nia auter che ester ligri sce i zitadins de Cortina, de Col y de Fodom fossa endoman nosc conzitadins."
Cie meseria a confront l comunicat da enlaouta dla Svp "ladina" de Paula Bioc Gasser che à enfinamai anuzé la ocajion per se encenscé y ofene i ladins da souramont. An sà ence che l esponent dla Svp de Gherdeina, dr. Christoph Perathoner, à mané fora na letra te chela che al amonesc si amisc de partì de se astegnì ben da vigni parola de sostegn publich al referendum. N auter gherdeina, Othmar Moroder, à enfinamai daidé Ernesto Majoni a sterne poures y pesimes via n'Ampez. Dut na autra situazion - almanco a livel informal - pro esponenc dla Svp Val Badia olàche trueps se à dé ca, enceben con certes pesimes. Y pro la Svp todescia che ti é tres steda do con enteres y sostegn, sciche al é endò vegnù desmostré enier pro la enconteda di esponenc da souramont con Durnwalder.