La ocajion dla unité di ladins é ruveda!
Bele la senteda costituenta dla Region Trentin-Sudtirol ova fat la empermetuda de daidé arciasé aministrativamenter ampezans, fodoms y chi da Col
Ai 13 de dezember dl 1948 tla pruma senteda dl Consei dla Region Trentin-Sudtirol dij l conseier Defant (ASAR - Associazione Studi Autonomistici Regionali) a plata 11 dl verbal: "... ritengo sia opportuno ricordare in questa occasione che vi sono delle popolazioni fuori della nostra Regione che desiderano rientrare. Sono Cortina d'Ampezzo, Pieve di Livinallongo, Colle Santa Lucia. Queste popolazioni hanno espresso in numerosissime riunioni il desiderio di far parte della nostra Regione. Sono convinto che l'Assemblea adotterà la procedura prevista dagli articoli 132 e 133 della Costituzione a far sì che il desiderio vivo di queste popolazioni sia più presto esaudito". (Applausi calorosi). L President da enlaouta dl Consei dla Region Trentin-Sudtirol dr. Luigi Menapace dij: "Assicuro il consigliere Defant che della sua osservazione si terrà il massimo conto e che è nel pensiero di tutti che appena si presenti l'occasione si possa dare forma e sostanza a questo desiderio appoggiando moralmente le pratiche che saranno fatte in proposito, col consenso del Consiglio regionale". |
La storia dl popul ladin é steda na storia de despartizions: despartizion dla comunanza ladina con l’assegnazion a Belun de Cortina, Fodom y Col y a Trent dla Val de Fascia. La scontreda di Ladins sun l jouf dl Sela dl 1946 é sté n moment de protesta contra chela despartizion y l’Union Generala à tres recordé chest moment per sotrissé la ingiustizia storica porteda dant te chi agn a dann di ladins y la gran vueia de unité dla jent ladina.
L apel che i creie de interpreté a inom de duc nos ladins, a puec dis dal referendum, é chel, ciamò na outa, de fé ceje (tomé) i confins che despartesc nostes valedes, confins che plu che geografics y fisics é tl cef, ti cruzes y tles poures che ne à nia na veira rejon, de chi che ne vuel nia l’unité dl popul ladin.
“A la jent ladina ti diji che l popul ladin se salva dut deberieda o al ne se salvarà daldut nia” dijova Danilo Dezulian dl Garber. Meton adum les forzes envers a chest obietif! Chel che i son do a se jié te chest moment é l renforzament dla unité anter i ladins de Trent, Bulsan y Belun y un di varesc emportanc é l’istituzion de la Lia di Comuns Ladins: che ala deide de chest vers, tl contest de sies competenzes, laoran do, desche al dij sie statut, a “mantegnì y a renforzé l spirit de partegnuda a na soula entité sozio-culturala y i liams che é anter les comunités che partegn al raion ladin dl Sela”.
I cognon donca sostegní a duc i liviei la volonté de reunificazion di Ladins de Cortina, Fodom y Col che ne vuel nial tant “s'en jì” dal Venet, ma che vuel “arciasé” olache ai fova dant.
“Vi sono delle popolazioni fuori della nostra Regione che desiderano rientrare; sono Cortina d’Ampezzo, Pieve di Livinallongo, Colle Santa Lucia (…). Queste popolazioni hanno espresso in numerosissime riunioni il desiderio di far parte della nostra Regione”. Enscì liejen tl verbal di entervenc dla pruma senteda dl Consei dla Region Autonoma Trentin-Sudtirol tegnuda ai 13 de dezember dl 1948. Y l president dl'assemblea sclujova ju chela pruma senteda storica dijan che “è nel pensiero di tutti che appena si presenti l’occasione si possa dare forma e sostanza a questo desiderio, appoggiando moralmente le pratiche che saranno fatte in proposito…”. Y la ocajion, creii, é ruveda!
I ne podon nia nes arjumé via temp a troé soluzions de lege percie che al vegne vieté l passaje di comuns ladins dal Venet con Bulsan. Enveze messonse capì, sostegnì y partì les aspirazions de n popul che, “per sia volonté”, vuel endò ester UN per les raijes storiches, sozio-culturales y linguistiches fones che per agn à tegnù adum chestes comunités.
I ladins adum ne à da sperde degugn! L’unité di Ladins dles Dolomites à da se fé tres plu sterscia (forta): l popul ladin podarà souravive, sce al sarà bon de tegnì adum per programé y gestì sie davegnì politich, economich y sozio-cultural a na moda unitara. Na unité che passarà ence tres n lingaz ladin scrit unitar, segn de distinzion y paruda che ne vuel ti tó nia ai idioms de val che restarà vifs y forc tl rejoné de duc i dis.
L moment per se reunifiché é dassen storich: la politica a duc i liviei, dla provinzia de Trent, de Bulsan y de Belun a la Region Autonoma Trentin-Sudtirol y al Venet, empare dai fai che é vegnus fac tl passé y ne vae nia contra la storia.
L empegn donca é chel de mete en ester les condizions, troé i temps y les modaliés percie che les comunités ladines dl Sela posse endò se troé dutes adum sot al valif cuert.
Per chest me plajéssel che i ladins fossa bogn de viventé dagnora de plu chela gran spenta, l fort entusiasm y l spirit de partegnuda che dl 1946 ti à daurì la streda ai mudamenc che nes permet sen de vedei plu davejin l’unité.
L referendum de en domenia, 28 de otober, é la dreta ocajion per sfrié demez y comedé i torc sopis tl passé da la popolazion ladina, per dí de scì a la vueia de nes retroé duc adum y ruvé zacan a la unité dl popul ladin.
L assessour regional ladin dl Trentin-Sudtirol, Luigi Chiocchetti