I prums desplajeis pro l referendum a n'Ampez
N valgunes personalités, a mete man da la presidenta de Ra Regoles, ne à nia ciamò tout posizion sun la chestion dl referendum
Al plu tert en juebia passeda, ai 18 de otober, en gaujion dla enconteda con i personajes dl referendum a Cortina: Siro Bigontina (president dl comité pro-referendum ampezan), Bruno Dimai (assessour a la cultura ladina tl comun de Ampez) y l ex-ombolt Roberto Gaspari, él ence vegnù a lum publicamenter les prumes sfentes tla comunité ampezana. Desplajei ajache nia dutes les personalités clef tla comunité tira tla medema soia. N valgugn sta a cialé pro y ne ciugna no de scì, no de no. N fat che fej festide: la presidenta de Ra Regoles, Cinzia Ghedina, y n valgunes autres personalités a cef de n valgunes istituzions vedlores ampezanes, desche la Cooperativa de Cortina y la Cassa Rurala ne à enscì nia ciamò tout posizion publicamenter, desche i promotours dl referendum se aodassa. L medem vel per i presidenc dles unions di ostiers y di boteghiers. Nience l ombolt, Andrea Franceschi y duta sia jonta ne se à enfin a encuei nia ciamò destadiré per l "scì", enceben che redont da chesta pert jìssel debujegn de n segnal cler. L medem vel ta Fodom, olàche l ombolt Gianni Pezzei rata dutaorela che al sie miec de sté soura les pertes, depierpul che l ombolt de Col, Paolo Frena, à dit clermenter de scì. Temes, mancianza de "leadership" te chest moment storich. Ales podessa costé cer pro chest referendum.
Siro Bigontina à dit che el rata che l "ni" é la pioura resposta che an pò ti dé al referendum, ajache al ne é nia la resposta che ti dà na soluzion ai trueps problems che seghita i ampezans, dantfora problems economics, de despopolament: la jent dl post ne à nia plu l muet de sté te paisc, depierpul che persones riches da foradecà emplenesc la ciavuelera ampezana de secondes ciases. L turism, n iade florent, desfloresc: manco prejenzes y emplanc portamont a la vedla. Empede hotiei tles mans dla jent dl post, ciòscel docà desche ravicia les "residences" de secondes ciases, passa l 60% dla cubatura a Ampez. Nia d'inrer à i patrons de secondes ciases, che ne abiteia nia tl luech, enfinamai la zitadinanza per ne messei nia paié les majeres coutes de secondes-ciases. An rata che chisc feje fora l 20% di litadours, na cumpeida nia da sotsciazé pro n referendum che se ghira l "quorum", la partezipazion dla maioranza di iscric a les listes litales.
L ex-ombolt Roberto Gaspari, tamben pro i promotours referendars, à ence conté desche i politics aunejians à fat de vigni sort de prescions per avei plajeis de engiame, p.ej. se ghiròvei enfinamai che al vegnissa amarscé tl plan regoladour raions per "villes" da dé via a amisc di amisc di politics aunejians. Ajache l ombolt ne se à nia plié, l àn perseghité con ben 18 plures, dutes judes fora a vuet. Enlaouta ti prums agn '90 àl metù man de gre en gre, empruma tl chiet, spo tres plu publicamenter, da sfiolé su concretamenter l vedl some di ampezans, chel de vegnì endò reunis a la provinzia de Bulsan, sciche si neinesc se ova damané te n grum de ocajions. Da chilò él pié via l laour de Siro Bigontina che dij che al podessa scrive n "bestseller", sce al cumpedassa su dutes les beles y burtes entravegnudes sun chest troi. L comité referendar à entratant sclut ju la lignola de 9 schedes che al se ova tout dant de enjigné ca. La ultima la scheda, la n. 8 sun la problematica de "Ra Regoles" con letra de assegurazion dl president dla jonta de Bulsan Luis Durwnalder, é vegnuda partida fora te chesta ocajion. Dutes les schedes pò vegnì cialedes do sun l sit www.amiscdlaladinia.info.
glossar:
soia = corda