12 dis enfin al referendum
scrit ai 15 October 2007 da les 19:15:37 da noeles |
|
Anter i sostegnidours dl referendum ence Reinhold Messner
Luis Durnwalder ti à asseguré ence en vender, ai 12 de otober, a Bulsan sostegn politich do n referendum positif - La storia ampezana: ciarpededa sot y scuteda via agn alalongia - Entervent pro l sfuei diozejan "Amico del Popolo" contra sia informazion tendenziousa
 Pro i ultims firmatars sun la lista dles adejions al referendum da souramont pòn sen ence lieje chel de Reinhold Messner, enstes de descendenza ladina, desche al sotligneia dagnora con na certa "capazité". Sie neine, Franz, vegniva da Col Santa Lùzia. Les adejions ruva chisc ultims dis dant l referendum a jops. Ence doi capo-frazions di partis-spidic todesc, Eva Klotz (Suedtiroler Freiheit) y Andreas Pöder (Union für Südtirol), se à scrit ite desche sostegnidours dl referendum, avisa chi partis todesc, che ti ova dit, adum a la Svp, de nò a la domanda de Asiago/Sleghe tla comiscion provinziala, ma che ti à asseguré n scí a Ampez, Fodom y Col. Chest ti à Durnwalder ence asseguré en vender, ai 12 de otober, canche n valgugn esponenc ampezans, anter chisc la presidenta dla union di ladins, Elsa Zardini y Siro Bigontina, é vegnus a Bulsan a rejoné empera. Durnwalder ti à ciamò n iade dé sia parola y se à aodé con ei che l resultat referendar sie positif.
Siro Bigontina
Bruno Dimai
N
a desmostrazion clera de sostegn politch dla provinzia de Bulsan che dess enuncheltant ence avei sie peis tl iter referendar che vegn do. La situazion a souramont é demarevueia y ria da antervedei con clareza: a pert dl grup dl "sasto che ...." via n'Ampez entourn a Ernesto Majoni, diretour dl istitut di neo-ladins, ne se àl inió formé grups organisés contra l referendum, n segn che an é veramenter ruvés a na situazion a les stremes, dantaldut a Cortina. A pert i "talianiscims" neo-ladins, ne se sent degugn "obliés" de sostegní o de giustifiché na tel situazion sozio-culturala y economica grieva: i paisc da souramont, enfinamai la perla Cortina, à perdù da cumpeida a cumpeida dla popolazion, desche les statistiches rejona zenza ombria de dube. A Cortina ésen passés da entourn 7.000 sentadins dl 1991 a 6.000 sentadins dl 2001, bendebot de sanlasceda, n sintom de n piorament y melester economich-sozial dret sot. Laprò rùvel les stritaries dles unions di ladins con Belun y Aunejia y con i neo-ladins per l reconesciment sciche grup etnich ladin che se destira oramai ann ite y ann fora, zenza ruvé a na soluzion, ma con truepes rejiaries. Piec ciamò l istitut Cesa de Jan manacia de messei saré, sce al ne ruva degugn finanziamenc y i neo-ladins vuel ciamò ti tó demez cheles pueces fregoles de finanziament. Al se à apilé n mudl de frustrazions che cuej y che é ries da soporté die alalongia.
Cenc de adejions da Fodom y da Col, ence da les piceres viles/frazions fodomes sciche Salejei, Andrac, Brenta, Chierz , fej a poura nia adentene che al sarà resultat positif te chisc paisc. N pue autramenter é la situazion via n'Ampez, ormai na picera zité, oláche al é - sciche an dij - na "maioranza" taliana. Ma chesta "maioranza", desche al vegn splighé dai ampezans, ne é samben nia na entité despartida dai ampezans, ma se entreceia con i vedli aciasés y anter i "talians" él ence, desche la presidenta dla union di ladins de Anpezo, Elsa Zardini, confermeia, persones che é ciamò plu convenciudes dl referendum che valch ampezans enstesc, che é jent plu "resserveda" y datrai "pesimousc". Al podessa ester sciche Eddy Demenego, esponent dl comité pro-referendum de Cortina, dij te pueces paroles "an é ruvés a n pont oláche al ne é nia plu alternatives: morì o souravive, ence chi che ne é nia per n destach, mess lité scí per se fé audí y avei la speranza che valch se mude en ben". Via Cortina encónten naoutatant demé placac dl comité pro-referendum. La organisazion va tl menù: an se festidiarà ence de conduje a les urnes les persones con handicaps, ajache arjonje l "quorum" (50% di scric ite a les listes litales) é dassen emportant. La stampa beluneisa, "Corriere delle Alpi" y "Il Gazzettino", reporta tles ultimes edemes amplamenter duc i entervenc pro-referendum desche an pò ence lieje do ence sun la "abineda de articui stampa", http://www.amiscdlaladinia.info, te na maniera scialdi avaliveda, ti dàn gran ousc al partí pro-referendum, a desvalivanza dal sfuei dla diozeja "Amico del Popolo", perauter l organ inofizial di neo-ladins, che à tizé de vigni sort de "temes de todeschisazion" te sies ultimes edizions. Sun chesta él enfinamai sté n entervent pro l vescul de Belun a na moda che ala ne deslerie nia plu informazions tendenziouses, cie che l vescul ti à ence empermetù. Dret aprijé é vegnù l laour dl comité pre-referendum "Amisc dla Ladinia unida" sibe a Cortina che ta Fodom y ja Col. L sentiment che ti é vegnù trasmetù, chel de ester dret benvegnus, ti à alesiré cotant duta la situazion. Al é vegnù fat n laour emportant d'équipe con i comités locai, se consian y se acompagnan tres duta la camapagna, con schedes, con conseis, con entervenc tla stampa, placatazions y auter. Nia demé les schedes economiches é stedes dassen d'utl per informé endretura, ma dantaldut ence cheles storich-linguistiches. An mess se tegnì a ment che ai ampezans ne ti él mai vegnù ensegné la dreta storia de Ampez y ciamò demanco l ampezan. Ofizialmenter, te scola, vegniva i talians tres descric desche "liberatours", ma net nia ne vegnível conté de sie atacament al vedl Tirol, che i talians ne fova daldut nia vegnus vedus sciche "liberatours" dl 1918, de Zent Ladina Dolomites o de autri aspec de storia locala y souralocala che i liova clermenter culturalmenter pro i autri ladins entourn al Sela y en general al vedl Tirol. La storia locala é vegnuda ciarpededa sot y scuteda via y con chest àn umilié la jent enstessa a chela che an ti à volù tó sies raijes y sies recordanzes storiches. Te scola vegniva i scolés enfinamai ciastiés, sce ai rejonova anter ei ladin-ampezan. Na talianisazion sforzeda, na umiliazion. Sciche Eddy Demenego à scrit, fòvel tl comun de Ampez ence n fond aposta per "misure di italianizzazione". Situazions de oprescion nia da creie che ti é vegnudes sparagnedes ai ladins tla region Trentin-Sudtirol oláche an é ruvés a n reconesciment dl grup etnich bele dl 1948.
Dezijifs podessa zenzauter ester les encontedes con i ombolc dla Val Badia che é jus de persona via n'Ampez, ta Fodom y ja Col. Duc à sotligné te si entervenc l liam storich-linguistich y sia solidarité, apelan a la jent de dí "scí" al referendum. Da Ampez auden demé laudes per si entervenc, competenc y solidars, sciche ence per chi de Marco Pizzinini y Paul Videsott. Ti ultims dodesc dis vegniràl ciamò metù a jì deplù manifestazions, en chesta juebia che vegn, ai 18 de otober 2007, a Cortina: "Ciuldì l referendum? Roberto Gaspari Bandion – ex ombolt de Cortina, Bruno Dimai Fileno – ex vize-ombolt de Cortina y Siro Bigontina Titoto conta y spliga" y en vender, ai 19 de otober 2007, ta Fodom endò na raprejentanza cualificheda da la provinzia de Bulsan che rejonarà sun "Sostegns a ben dl turism, dl artejanat y dl'agricoltura tla provinzia de Bulsan" con chisc reladours: Gasser Walter dl HGV-Union di Ostiers y eserzenc publics, Castlunger Isidor dla Lia di paurs y Prada Andreas dla Union provinziala di artejans.
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 5 Oujes: 2

|
|