Sen dij ence Werner Stuflesser: i ladins é politicamenter sotraprejentés
L Moviment Politich Ladins se à ghiré da sia istituzion dl 1994 inant 2 scagns per i ladins tl Consei Provinzial y degun scialier lital pro la lege litala - Realisé ne él vegnù nia - Na lege litala con n scialier lital contra i ladins vegnirà dessegur plureda dant da la Court Costituzionala
Werner Stuflesser, diretour dla Academia Europeica a Bulsan, descuer l'ega ciauda: la sotraprejentazion politica di ladins tl consei provinzial de Bulsan, encuei pro n convegn a Bulsan. Finalmenter végnel sen dit ofizialmenter da un dl partì. Stuflesser fova sté dl 1998 candidat ladin dla Svp. I ladins fej fora 4,34 % dla popolazion tla provinzia de Bulsan, ma é demé raprejentés tres un n aconsiadour tl consei provinzial, desche garantì dal statut de autonomia, chest vuel dì 2,9%. Stuflesser sona la ciampanela de alarm, ajache ala dess deventé piec. Tres la lege litala nueva, che vegnirà defata touta tres tl Consei a Bulsan, volessa la SVP endò introduje n scialier lital che fova vegnù declaré anti-costituzional tres la sentenza 352/98 da la Court Costituzionala. Concretamenter vuel chest dì che l dert de lita democratica di ladins vegnissa ciamò plu restrent. Per dì la plena verité éssel endere ence messù enjonté che l Moviment Politich Ladins se à ghiré da sia costituzion, dal 1994 encà, tresfora 2 scagns tl consei provinzial per l grup etnich ladin, a na moda de ester raprejenté ence de dert tla jonta provinziala y podei corì enciaries istituzionales sciche chela de vize-president dl Consei.
Chesta ghiranza é endere dagnora vegnuda desbuteda y sbaufeda da la Svp. Sie talians che todesc ne vuel nia ti zede un di scagns tl consei provinzial ai ladins. Piec ciamò: dl 2001 pro la reforma dl statut de autonomia, àn enfinamai metù ite la clausola dl assessour ladin che an pò cherdé da foradecà (nota bene: che pò, ma an ne mess nia) . Tres chesta clausola ti à la Svp aplané l troi al assessour Mussner che à davagné, con l sofl dla enciaria da assessour do l spinel y la poscibelté de se fé propaganda empera, les lites dl 2003. Dedò ne àn plu cherdé degugn da foradecà per "avalivé la raprejentanza politica". Dla rejon di ladins de avei 2 aconsiadours tl consei ne à la Svp "ladina", mai rejoné. Mussner se à enfinamai dit a una con n scialier lital, condut che ala conesc avisa la sentenza dla Court Costituzionala. Chest ne é dessegur nia fé politica a ben di ladins. Sce la lege litala nueva dla Svp essa da vegnì aproveda con n scialier lital - contra i detams dla sentenza n. 352/98 - vegniràla dessegur endò plureda dant da la Court Costituzionala. L recorent pò bele se basé sun la sentenza dla Court Costituzionala 352/98 che rejona cler: per stravardé i enteresc dl grup ladin ne pòl nia ester n scialier lital tla provinzia de Bulsan. L president dla jonta provinziala, Luis Durnwalder, à bele dé da entene na outa che la sentenza 352/98 messarà vegnì touta en consciderazion.