benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Lingaz, coscienza linguistica y etnica di ladins da souramont
scrit ai 03 October 2007 da les 19:03:59 da noeles

Cultura

Degugn ne pò loghené la ladinité de Ampez y de Fodom/Col

La coscienza linguistica y etnica: encuei vuel Col, Fodom y Ampez dé l vare dezisif per ruvé endò - do da feter 90 agn de despartizion - pro si fredesc ladins dl Sela con chi che ai à passé secui de storia 

de dr. Lois Craffonara

É l rejoné de Fodom, Col y Ampez ladin?
„Cie domanda! Chel sà pu vignun ch’al é ladin!“, dijarà trueps letours, ma al en é ence un o l auter che la miena autramenter o dubiteia. Cie pòn pa respone a chesta domanda? Dant da n valgugn meisc éi liet chestes paroles: „Al é rie, linguisticamenter, da ciafé criters segurs che vae ben per cerne l ladin dai autri dialec dl nord dla Talia. Chest davia che an pò ciafé endlonch valch element che se someia.“ Samben, sc’an veid demé vigni element da soul, isolé, per sie cont, spo vel n element chilò da nos tant che autró, metonse tla planura aunejiana. Lascedeme splighé la cossa con l drap che vegn tesciù dal tescere y per chel che nost artejan adora fii da de plu colours: enfin a ch’i veide demé i fii singui, ne pòi nia m’imaginé cie drap che l telé me darà, ma canch’i veide i fii te sie entreciament, tla combinazion fata dal tescere, sonsi bon da desfarenzié un n drap da n auter.



Letres a la redazion
 
DIVIDE ET IMPERA!
 
Complimenc a Lois Craffonara per l ampl contribut sun la ladinité de Fodom, Col y Ampez! L scrit publiché messessa vegnì medité y analisé nia demé da chi che dubiteia de chest, ma ence da chi che (tamben te n valgunes istituzions ladines) dij che l “Ladin Dolomitan é massa talian”, o che al dess vegnì plu orienté sun l badiot. Dant da n test sciche chest, ne pò degugn dì che l Ladin Standard ciala fora da talian!
Chestes é samben vertoles, che ascon l pregiudize contra vigni sort de unité linguistica anter i ladins y che vuel giustifiché na politica linguistica de despartizion anter i idioms, conscidrés vignun tant che n “mini-lingaz” per sie cont. Sciche da for encà: divide et impera!
 
Fabio Chiocchetti, diretour dl Istitut Ladin, Majon di Fascegn
Y enscì ence tla linguistica: con analisé demé i elemenc singui, ne ruvonse nia cis lonc; autramenter sc’i analison i elemenc de nostes variantes te si entreciamenc, o per l dì con Graziadio Isaia Ascoli (1873): „nella particolar combinazione“, y al é enscì che l gran linguist gorizan à podù „ricomporre, nello spazio e nel tempo, una delle grandi unità del mondo romano [dal Grijun ćina tl Friûl], accennando insieme come questa si contessa con altre grandi unità romane che le sono attigue.“ (Tles pueces lignes conzedudes per chest articul ciafii samben demé da prejenté puec elemenc y apeina te sie dret entreciament.) L’analisa do criters singui, isolés vegn aplicheda dantadut da chi che ne vuel nia dret ti conzede ai Ladins la coscienza de na sia individualité linguistica, per ejempl da Carlo Battisti († 1977) y da sia scola.
    Nia tant scempla ne n’é la cossa sun les fasces d’enconteda o d’enciadenament de does strutures linguistiches desvalives. I volon prové da l splighé con n auter confront, ence sc’i savon ch’al va – sciche vigni paridlanza – n pue a pé zot. Imaginedeves ch’i joleis con l elicoter, aut soura n gran bosch de lersc a nord y de pec a sud. L larjei a nord fossa i Ladins y l pecei a sud i nia-plu-Ladins o i nia-Ladins de stamp belumat o trevisan. Sc’i cialon dal aut, onse l’imprescion de doi bosc dai termegn d’enconteda bendebot clers, ma de gre en gre che l elicoter s’arbassa, nes en anadonse che valch pec s’à enciasé ence su per l larjei, cis te cerc posć, y che plu de un n lersc se mostra tl pecei a sud. I on perchel fasces de trapas, aluesc angostes, aluesc amples, can plu can manco zinces, y i podon datrai nes damané: auda chest tòch de bosch supert o jupert? - Y con chest jonse endò zeruch da nostes strutures linguistiches: La dezijion ne tol te chest caje de regola nia l linguist, ma la jent enstessa che ne giudicheia nia demé do l lingaz. 
  
Fodom y Col
    I ston empruma pro Fodom y Col. Che l lingaz de Fodom é ladin, vuel dì ch’al auda linguisticamenter pro les autres valedes dl Sela, savòven cotant denant che i linguisć „de mestier“ metessa man da l studié (Graziadio Isaia Ascoli /1873, Jan Batista Alton /1879, Theodor Gartner /1883, y.i.i.). Chilò demé n per d’ejempli: Bele entourn al 1760 l scriv l avocat trentin Simone Pietro Bartolomei; encer l 1800 l audionse dal pater benedetin grijon Placi a Spescha; dl 1826 dal geograf aunejian Adriano Balbi; dl 1833 dal preve badiot Micurà de Rü, y dl 1864 dal fascian Ojep Antone Vian, curat a Urtijei. Y chest sceben che Fodom ova a chi temps bele perdù una dles carateristiches ladines emportantes che é l -s dl plural y dla 2. persona dl verb. Te n document dl 1632, formulé tla varianta ladin-fodoma, firmé dal vescul Wilhelm von Welsperg y adressé a si sotmetus de Fodom, Fascia y Tor (San Martin), é l plural sigmatich ciamò al 100% dant man: (grafia da encuei) les persones, a les vostes ordenades giustizies, facultés, … ma bonamenter ite per l 1700 s’à l -s spo desfanté, y canche l caplan Ciprian Pescosta poetova l ann 1843 na rima per la benediscion di orghegn de gliejia de La Plie, podòvel demé plu scrive, se fajan demarevueia dla potenza dl bel strument:

Chël òrghenn ce remou!
Percì l à cane grane
E lerge de doi spane
Come l ró de cagadou!

(remou = rumour; † ró = encuei canal, cf. bad./mar. ró < v.a.tod. rôr; † cagadou = encuei sela, cf. bad./mar. cagadù < ven. cagadoi/-dor.)

    Dl 1843 ne òven perchel nia plu: canes granes e lerges de doi spanes! L influs dl sud l'à te chest pont davagneda. La medema cossa é perauter ence suzeduda a Col de Santa Lùzia, tla Bassa Val de Fascia y a Moena, ma nia a Ampez!
N’autra mudazion de na certa porteda à spo scomencé da se verifiché ite per l 1800 con porté i vedli ditons descendenc fodoms ìe y ùo a ditons ascendenc ié y uó do formera taliana. Al é enteressant da vedei che i trei informadours dl Ascoli (1873) conesciova bele l’inovazion (muór empede mùor, cuór empede cùor, nuóf impede nùof, uóf empede ùof, diésc empede dìesc, ma - la soula ezezion ch’al porta – la sìe); i informanc dl Gartner (1883) endere adora la forma tradizionala (fùoch y no fuóch, sìech y no siéch, dìesc y no diésc, y e.i.). Tant die che n tel mudament fonetich pò datrai se arlongé tl temp, vedonse dal fat che dant da presciapuech does doseines d’agn fòvel n Fodom che baudiova tla stampa pervia dl ‚azent falé’ che ti vegniva dé da valch  persona a cerc ditons – zenza savei ch’ala se tratova perdret dla vedla pronunzia dla valeda. Y ciamò l ann 1992 – plu de n secul do les enrescides dl Ascoli y dl Gartner - scriv L. Celestino Vallazza te sie liber sun La Court ch’al é jent che pronunzieia Plán de Vìe, Jou de l’Omblìe, Glìejia, y d’autri che azenteia Plán de Vié, Jou de l’Omblié, Gl[i]éjia. A Col de Santa Lùzia pèrel che chest prozes sie bele sté sclut ju tla seconda pert dl 1800.
    A perde é ence juda a Fodom (y a Col) l’oposizion anter vocai lonc y vocai curc, ma la medema cossa s’à tamben ence verifiché te Gherdeina y te Fascia (ala à lascé na merscia tl ā lonch che é passé plu tert a ē: *ćiantâr > ciantè(r) ). Tl raion selan s’à la vedla oposizion demé plu mantegnù tla Val Badia (y te Marou): (al l’à) lita // (na gran) lîta, (al) ciola // (la) ciôla, y e.i.
Col de Santa Lùzia à – a desvalivanza de Fodom – mudé ciamò n’autra carateristica ladina emportanta: chela de pl / bl, fl y cl / gl te pi / bi, fi, chi / ghi > c(i) / g(i): plen > pien, blanch > biench, flama > fiama, claf > cef, gliejia > gejia.
    Tl vocabolar fodom y coleis él samben ence suzedù de tel pici spostamenc sciche i on bele vedù dessoura. Laprò pèrel che l lingaz ae perdù lesiermenter la forza d’assimilazion: encuei sourantòlen tres deplù paroles dal sud con l -o o l -e final (maestro, modo, momento, fruto, fusto, coscrito, domestico, sourastánte [demé assimilé tla pruma pert] / sourastánt, brigánte / brigánt, y.i.i.), cie che ne suzedova – almanco é chesta nosta imprescion - nia ciamò tant l ann 1632: cf. (grafia da sen): „in chest evidentiscim e estrem bujen“, olàch’an essa encuei dessegur does formes con –o.
Condut che l ladin de dut l raion fodom é encuei lesiermenter smarì, ne s’enfidassa degugn da loghené sia ladinité.
 
Ampez
    Co se stàla pa con l ampezan? Cie dij pa p.ej. valch personalité dl 1800? Per l preve de San Ciascian Micurà de Rü, un di prums vejins d’Ampez, fova l ampezan a poura nia ladin (1833). Nia tant a una ne parova l preve marou Antone Trebo (1835), ma chest ne fova nience massa content con l fascian. D’autra pert él l geograf berlineis Heinrich Kiepert (1848) che cartografeia sciche ladins la Val Badia, Gherdeina, Fodom y Ampez, ma nia Fascia, y Carl Freiherr von Czoernig ne vuel nience reconesce la ladinité de Fascia y Ampez (1856).
Entourn al 1870 rùvel spo adalerch i linguisć: l Ascoli met l ampezan - adum con l comelian y l souraclusan (Oltrechiusa) – pro la „Sezione centrale della zona ladina“, l „Cadore Centrale“ endere tl capitul „Ladino e Veneto“ - adum con la Val Florentina (Selva de Ciadoura), l Agordin zentral y meridional y la Val Zoldana („territorj, in cui il ladino ed il veneto ancora si vedono come alle prese fra di loro“).
 
    Theodor Gartner pèrel che la pense ence plu o manco enscì, demé ch’al ti dà – sc’i l confronton con l Ascoli - na majera emportanza al auronzan y na mendra al souraclusan.
Con na posizion particolara é spo vegnù l linguist Carlo Battisti, cis l ann 1946 con sie scrit Cortina d’Ampezzo e i Ladini delle Dolomiti. Lettera aperta agli amici di Cortina, y l ann do con Gli Ampezzani sono Cadorini. Seconda lettera aperta al Comitato esecutivo della „Zent ladina Dolomites“. Per Carlo Battisti ne esisteiel deguna „unité ladina“ anter Grijon, Dolomites y Friul, ma vignun de chisc trei raions vegn vedù sciche lié linguisticamenter al sud. Y perchel ne pò do l linguist trentin nience Ampez ester plu che n tant entrecé col west (valedes selanes) o col ost (Friul), ma ben con l Ciadoura, y l Ciadoura con l Venet. Con chesta posizion à Carlo Battisti derot na polemica che an essa veramenter podù se sparagné. La resposta da pert ampezana é defata steda dant man; cf. Gli Ampezzani sono Ladini. Risposta alla seconda lettera aperta del prof. Carlo Battisti al Comitato esecutivo della „Zent ladina Dolomites“. L bel é che trames les pertes ova en pert rejon y en pert tort: i Ampezans fova tl dert canch’ai se tolova a dì che sie rejoné fova de stamp ladin, y Carlo Battisti canch’al proclamova ch’al fova de formera ciadorina, ma i prums se falova da vedei l ladin demé tles valedes dl Sela, a Ampez y tl Comelich, y l auter da loghené l liam anter les valedes dl Sela, Ciadoura y Friul.

    Ma sen, denant che jì inant, volessi ence clarì ch’al n’é nia l’analisa dl linguist che giustificheia i sentimenc de na comunité ti confronc de sie rejoné; chisc se giustificheia enstesc, da soui. Per la vita pratica de vigni dì él l raport dla comunité con sie lingaz cie che vel, vuel dì n fatour soziolinguistich. Al é la coscienza linguistica di utenc che determineia la posizion dl lingaz. Y no demé chel, ma n grum d’autri fatours – sciche p.ej. la storia - pò conduje a la creazion de n sentiment d’identité particolara. Da la brosciura Gli Ampezzani sono Ladini dl 1947, recordeda dessoura, porti chest zitat (che enlaouta é vegnù tout dal Giornale del Cadore): „Per temperamento Ampezzo non è affine ai paesi del Cadore: Ha orizzonti suoi, possibilità sue, ricchezze sue, anche un’anima – sua -… Dove è chiara la lettera, non fare oscura glossa. Cortina non è Cadore.“ Da enlaouta a sen saràl sté chest y chel auter che s’à mudé, ma die ne nia dut.

    Y sen ciamò does paroles sun la posizion dl ampezan tla Ladinia, ma per fé chest messonse lascé da na pert la veduda soziolinguistica y scluje fora vigni implicazion politica. La lerch ch’an m’à conzedù (y ch’i à bele strabacé) ne me conzed nia de jì ti particolars.
I ciafon a Ampez la palatalisazion de ca y ga latins y l -s final sciche tles valedes dl Sela y tl Friul (p.ej. Ciasa de ra Regoles), la velarisazion a u de l latin dant consonant (p.ej. lat. altus > fod. gherd., fasc. aut, ampez. òuto; tla Val Badia é chest au bele adora ju derevers a al (alt) sciche perauter ence tl Friul).
Con l do consonant che é tl ampezan passé a i (plan > pian, flama > fiama) y à palatalisé l c y l g (clocia > ciocia, glera > jera) é les valedes dl Sela ence bele usedes dal coleis y dal fascian.
L a ampezan se auza demé a e sce acompagné da n son palatal (céi < *ciagn [l vedl pl. de cian], gréi < *gragn, era < *aira), presciapuech sciche a Col de Santa Lùzia; la condizion per chesta mudazion n’é chilò nia n ā lonch, sciche tles valedes dl Sela y te n ot/nuef localités furlanes.
Cie che sà „forest“ tl’oredla di Ladins selans é l -o y l -e finai ch’an enconta tant sovenz tl mascolin (auter che do –s ,-sc, -r, -l, -n y -gn: bas, musc, ciar, bel, pan, bagn): jato (‚giat’), outro (‚auter’), cioudo (‚ciaut’), firo (‚fil’), śente (‚jent’), varente (‚lezitent, valent’). Chilò onse da fé con na souraposizion veneta che ne fova n iade nia dant man, almanco nia enfin a entourn a la fin dl’eté medievala. Anter auter l desmostra n test de San Vì (San Viđo, n 10 km a sudost de Ampez). Ala se trata de n document dl 1357-1358 dla Confraternité di Batus (= Flagelanc) con na strofa de 10 otonars en onour de San Giere:

Missier san Çorç e dalnorar
Cavaler (…) de gran afar
Misser san Çorç pro e valent
Clama Christo onipotent
El fo amad da duta çent
E le ben degno dalnorar
El fo de gran santad
Homo de molta humilita[d]
Deva del so en carita[d]
A chj no sen pedìa aydar

I vedon che l -e y l -o en fin de parola n’é chilò nia gonot da spié (cf. missier; Çorç; dalnorar = da unorar [scrit adum y con na ipercorezion latinisenta de au te al dant consonant]; cavaler; afar;  pro < *prod; valent; onipotent; amad; çent; aydar [= ‚daidé’], y e.i.) auter che tl inom de Christo y tles paroles degno y homo che pò vegnì conscidredes tipiches dla Gliejia. Sce l paisc de San Vì ne ova enlaouta nia ciamò -o y -e finai tl mascolin singolar, tant de manco Ampez che é posizioné plu a nord. L’inovazion s’arà aciasé dessegur empermò do l 1420, ann te chel che Ampez é ruvé con dut l Ciadoura (y l Friul) pro la Republica d’Aunejia. N iade fova la fin dla parola dl ladin aut-plavan (da Alto-Piave - per schivé l’esprescion „ciadorin“ che é conoteda negativamenter pro de plu Ampezans) regoleda sciche tles valedes dl Sela y tl Friul. Pian via da chesta basa, en interazion con l consonantism y l azent dla parola, àl messù nasce l’oposizion anter vocai lonc (encuei feter demé plu mantegnus tla Val Badia y te gran pert dl Friul) y vocai curc y, paralelamenter a chisc, ditons descendenc y ditons ascendenc. Chest, con i elemenc bele recordés dessoura, é - dit dret en curt - l diasistem che lieia adum les valedes selanes tres l Ciadoura con l Friul.

    I dijareis: a una per l vocal final, ma cie en él pa con i vocai lonc y curc te chest raion y con i ditons descendenc che é apeina da spié?
    La cuantité vocalica: Dantfora él ben da dì che sc’an enconta encuei cuantités vocaliches chilò y dailò, spo ne vuel chest nia bele dì ch’ales messe avei valch da fé con nost sistem. Cuantités vocaliches pò se desfanté sciche ales pò orì fora de nia, ma magari per dut d’autres gaujes, y a chela moda ne pòn nia les sciuré dutes tla medema ola, denant ch’an ne ae nia ejaminé sia storia y sia posizion tl sistem. Ma nost vedl sistem à belavisa lascé sies fusties tl Comelich, vuel dì te n tòch de nost raion aut-plavan: confrontede l vocal lonch te dūdi (mar. ‚jǖs’), malādi (mar. amarês’) en oposizion al vocal curt te dùdi (< *dùdis; mar. ‚jüdes’), malàdi (< *malàdis; mar. ‚amarades’). Chesta soluzion messova per de plu rejons (ch’i ne podon nia splighé chilò) valei n iade te dut nost raion, ence tl ampezan.
    Y enscì podéssen ence splighé co che an é ruvés da ditons descendenc a ditons ascendenc (p.ej. *ajèit > *ajìet > * ajìedo > *ajiédo > ajédo ‚ajei’), se basan sun valch relit de n vedl diton ch’i ciafon dutaorela tl Comelich, ma ence autró tl Ciadoura y a Ampez, p.ej. comel. nèi ‚neif’ (amp. gnée < *niéve < *nìef < *nèif), sèidi ‚seit’ (amp. siéde < *sìet < *sèit), comel. avéi, voléi (amp. aé, voré), amp. ougnéi (‚aunei’), larzonéi (‚larcionei’), o a Padla (Padola) y a San Vi dùa (< *dùal; ‚al dùel’) - y cialan cie che é dut suzedù de chest vers tl Friul ozidental che termeneia con l raion aut-plavan, p.ej. a For Avuatri, Colino, Gjviano (Forni Avoltri, Collina, Givigliana) nìof < *nèif, cùot < *còut, y e.i.
 
    Al é cler che Ampez se desfarenzieia – dantadut a gauja de sia storia particolara de 400 agn sot a l’Austria – ence te plu de n pont da les variantes vejines ciadorines. Enscì mantegn Ampez l son sibilant palatal sourt sc(i) [š], canche l rest dl raion respon bele con l s dles contredes a sud: amp. sciàndora (‚scianola’) // comel. sandla, sàndola; scina (‚scina’) // ciad. sina, y e.i.
    Ampez ne conesc nia i sons interdentai th [θ] y dh [δ], ma à z [ts] y ś [z]: amp. zarnéo (‚ciornedl’) // S.V. thernéio; amp. śarman (‚jorman’) // S.V. dharman (dlongia darman).
I Ampezans à engiamié sie vedl g(i) con j [ž], ma San Vi é romagnù pro g(i) o é passè a i, propi sciche la Val Badia: amp. jal (‚gial’) // S.V. gial, ial. 
 

    Y enscì podéssen ciamò la conté n pice pez inant, ma i vue demé plu recordé na mudazion fonetica che Ampez à souratout da na valeda selana: l rotazism dl l con chel ch’al se destaca ence dal rest dl Ciadoura: ra paràncora (‚la palancia’) // ciad. la palancola; terèi (‚telé’) // ciad. telài, telèr, comel. tler. Chesta inovazion é nasciuda entourn al 1300 tla Val Badia y à arjont Ampez ite per l 1400. Da Ampez ne s’àla nia plu trat inant.
    Y chilò recordi ciamò che l ampezan à de plu particolarités lessicales, zenza ch’i vuele les cumpedé su; dantadut àl defront al rest dl Ciadoura n cert numer emplù de paroles emprestedes dal todesch. Ma an mess ence recordé che l vocabolar é la pert plu dobliousa, manco ferma de n lingaz. Demé n valgugn ejempli per chest fat: Angelo Majoni porta te sie vocabolar ampezan dl 1929 riédo (dal lat. (he)redem) per ‚mut’, parola aciaseda ence autró tl Ciadoura, ma encuei conesc i Ampezans demé plu pizo (perdret ‚pice’); per ‚dagnora’ adóren a Ampez y tl Ciadoura senpre, ma dant da 150 agn podòven ence audì semper tla Val Badia, y Fascia l’à dutaorela. Ampez con l Ciadoura, Fodom y enfinamai l Agordin ova pludadie l’agetif *cuocen (cf. mar. checio, bad. cöce, gherd. cuecen, fasc. chécen) desche la toponomastica testemonieia, ma entratant ései arsis duc pro <rós>, y e.i.
    Summa summarum messonse dì che les carateristiches particolares dl ampezan é demé de stamp superfizial y ne brancia nia tant sot tl sistem ch’an podessa magari l cerne dal ladin aut-plavan y l empelzé sun l ladin selan. L Ciadoura Zentral spo é encuei scich’al é, linguisticamenter - bele l Ascoli ova dificoltés da l’encadré avisa - , ma al é sté dessegur temps olache chest fova redont tant ladin che l ampezan y l comelian o l selan o l furlan o l grijon. Chest da n pont de veduda diacronich-linguistich.
 
    L ampezan é donca ladin (ence sc’al à perdù n valgunes plumes), y al é unfat sc’al é de stamp selan o de stamp aut-plavan. Ladin aut-plavan o selan o furlan o grijon é dagnora ladin, avisa sciche l rejoné de Spittal, de Bornech, de Kufstein y de Hollabrunn é dagnora todesch. Ma sce i Ampezans auda con sie ladin sostanzialmenter pro l grup aut-plavan, ései con sia mentalité en gran pert cotant plu damprò ai Ladins selans che a si prums vejins dl Ciadoura, y chest per passa cater secui de storia vita deberieda. Y dijan chest, sonse ruvés pro la coscienza linguistica y etnica.
 
La coscienza linguistica y etnica
    Tl meis d’otober dl 1918 – canch’an sospetova che l’unité dl Tirol vegnissa desfata, sonova la coscienza linguistica y etnica te n apel di Comuns ladins dles valedes dl Sela: Val Badia con Marou, Gherdeina, Fodom y Fascia, enscì: „Nos“ – denant se nomineiei „Ladins dles Dolomites“ – ne son nia talians, i ne on mai volù vegnì ratés sciche tei y i ne volon nience l ester tl davegnì! N popul autonom sonse che tol enstes tla man les dezijions de sie destin. (….) Sciche i autri popui dl’Austria ghironse ence nos ch’i son la popolazion plu vedla dl Tirol, l dert a l’autodeterminazion.“ Y ai scluj sie apel ai Tiroleisc de lingaz todesch con les paroles: „Nos son Tiroleisc y Tiroleisc volonse romagne“.
   Chesta coscienza ladina s’à dessegur de gre en gre svilupé sciche la coscienza de vigni autra popolazion, ma al n’é nia veir ch’ala sie empermò l frut de studes glotologics dla seconda pert dl 1800 desche l linguist Gian Battista Pellegrini († 2007) se tol a dì, p.ej. canch’al scriv: „è veramente singolare il caso che la coscienza di tale nazionalità è unicamente la conseguenza di ricerche glottologiche attuate nella seconda metà del secolo passato e dovute soprattutto al nostro Ascoli“. Y an veid che n ativist ladin dla Val Badia fova ence influenzé da chisc scric canch’al publicova l ann 1978 te n articul (Ladinische Rundfunksendungen in Südtirol) chestes lignes: „La coscienza ladina é empermò dret joena, ajache l lingaz ladin vegniva enfin a dant da 100 agn declaré n dialet talian [sic] y sot a l’Austria ne vegniva i Ladins nience mai reconescius sciche grup linguistich autonom [sic]. Empermò i linguisć [sic] à reconesciù ai Ladins y a sie lingaz l’emportanza meriteda.“ Daldut dlongiavia s’à entopé l linguist Johannes Kramer canch’al miena (1981) che l foliet L’Amik di Ladins (dassen magherlin y stampé endut demé trei iadesc l ann 1905!) essa empié tla Val Badia na coscienza nazionala (perciuldì pa demé te chesta valeda canch’al fova ence destiné a dutes les autres?). En realté afustionse almanco bele 100 agn denant na coscienza linguistica tles valedes dl Sela. Co ch’ala se stova a chi temps plu avisa con Ampez, ne séi nia da dì. Ma i jon damprovia, samben demé con pueces peneledes.
    L preve fascian Jan Batista Julian (1766 – 1844), canonich dl dom de Persenon y secreter dl vescul, s’informeia – con vigni probabelté bele dant l 1808 – pro l plovan de Jorian (Sillian) Ignaz Matthias Paprian († 1812), renomé per sie savei, da olà y da cie popolazions che i abitanc di „Krautwälschen Thäler“ vegn adalerch, y da olà che chesta jent à tout „la moscedanza imprescionenta de sie lingaz“. I „Krautwälschen Thäler“ é per l canonich fascian „Fassa, Buchenstein ecc.“. Sot a „ecc.“ él dessegur miné la Val Badia y Gherdeina; sc’al pensa te chi agn ence bele a Ampez, ne séi nia. Fat sta ch’al veid la medema sort de lingaz y n lingaz particolar te chestes valedes.
   I tralascion d’autres testemonianzes dl temp de Napolion y tiron n saut al ann 1833, canche l preve badiot Micurà de Rü (1789 – 1847) desfarenzieia cler te sia gramatica (Versuch einer Deutsch-Ladinischen Sprachlehre) anter l „lingaz talian“ da una na pert y l „lingaz ladin“ da l’autra con si dialec: „l marou“, „l badiot“, „l gherdeina“ y „l dialet de Souramont“che vegn rajoné „te Fascia, Fodom y Ampez“. Con sia gramatica pròvel da crié n lingaz de scritura unitar per dutes les valedes, ence per Ampez che vegn chilò – tant inant ch’i son informé – nominé l prum iade per sie rejoné adum con les variantes selanes.
    Doi agn plu tert, dl 1835, él l preve marou Antone Trebo (1805 - 1868) che scriv, rejonan dla jent dla Val Badia, ch’ala descor „n lingaz dut particolar“ y „da Comun a Comun, da Cura a Cura n auter dialet“. Chest lingaz vegn ence adoré te Gherdeina y ta Fodom, nia demé „te d’autri dialec“, ma ence „con trueps idiotisms [= manieres de dì] particolars“. Fodom à „doi dialec bendebot desvalifs“: un de chisc [= chel dla gran valeda] sona „plu badiot“, l auter [= chel de Col] „plu a la taliana“. Te Fascia onse „l medem lingaz“, ma „al s’arvejina, con l’ultim dialet recordé dessoura, al talian.“ A desvalivanza de Micurà de Rü ne pèr Antone Trebo nia cis content con l ampezan. Nost autour recorda ciamò che „l dret inom dl lingaz é: Ladin, spo él unfat sce i Badioc nomineia sie dialet badiot sciche i Maroi nomineia l sie marou.“ - (Per respone a chi che enconda che la coscienza ladina sie l frut dla linguistica dla seconda pert dl 1800: Enlaouta che chestes lignes vegniva scrites, ne jiva l Ascoli bonamenter nience ciamò a scola, y Theodor Gartner ne fova nia ciamò nasciù!)
    Da chilò tironse n auter saut al ann 1864 canche l preve fascian Ojep Antone Vian (1804 - 1880), curat a Urtijei (desche i on audì), publicheia – adum a na descrizion de Gherdeina – ence na gramatica per chesta valeda (Gröden, der Grödner und seine Sprache). Te chest liber lijonse che l lingaz di Gherdeines „ti someia dassen al lingaz romanc dl Grijon, ma ciamò deplù ai lingac di abitanc dles valedes vejines de Badia, Fodom y Fascia. Duc chisc se nomineia con plena rejon Ladins y forma tl’Austria na nazionalité.“ Y a la fin dl liber prova l autour da splighé co che chest „lingaz retoladin“ („die rhätoladinische Sprache“) à podù vegnì a se l dé.
    L ann 1870 él spo i teologs dla Val Badia che met en pé tl seminar de Persenon l’union „Naziun Ladina“ (plu tert denomineda con na fruzia de umour „Gran Naziun“) per coltivé la compagnia y l’aorelacurta, ma ence con fins culturai-profescionai. (NB. A chest pont pòl ester ben da recordé che la parola „nazion“ sciche i l’on enconteda dessoura y chilò, ne messova enlaouta nia avei redont l significat desche aldidancuei, perchel ne déssen nia la sourapesé, ma ala se armoiova altamo tla direzion dl significat atual.) Cie che é emportant: Da empruma ensù él ence i teologs fodoms y ampezans pro la „Naziun Ladina“, condut che chi dla Val Badia se rata, tl scomenciament, zacó de „miours“ Ladins, sciche al resulteia cler da la documentazion (l Ascoli che sà de chest fenomen tla valeda dla Gadra, rejona de „una specie di usurpazione“). Bele dl 1872 vuel la „Naziun Ladina“ chirì na soluzion per „l’ortografia dl lingaz ladin“ y „fé eserzizes da scrive ladin“. An met enfinamai adum na sort de gramatica (l manuscrit é ju perdù sciche ence i eserzizes scric de lingaz), ma – per les dificoltés encontedes – la dàn bele su do l 1875 con n program linguistich ladin. (Gherdeina y Fascia che ova per plu de 200 agn alalongia dagnora mané si teologs tl seminar de Persenon, messova - do la mudazion di confins diozejans dl 1818 – i ortié tl seminar de Trent.) Chesta dl 1870 é la pruma documentazion segura de na identificazion ence di Ampezans y di Fodoms con n program „ladin“. (La union s’à spo con l passé di agn tres plu alisté aladò dl clima politich, y tl statut dl 1942 é l travert te n iade demé plu chel de s’enjigné a la perdica y a la dotrina taliana.)

    La coscienza linguistica y etnica dant i agn 1870 é vegnuda logheneda da Carlo Battisti y da sia scola, ma ence prejenteda melamenter dai autri a gauja de conescenzes truep massa superfiziales, deslissies y lociouses dla documentazion. L Ascoli é de chest vers la soula ezezion, y chest bele dl 1873 (cf. Saggi ladini, pl. 334, anotazion 1), ma tant de linguisć – y i ne rejonon nia de studiés de d’autres disciplines - à mo liet l Ascoli ence tles anotazions?? Y enscì àla podù suzede che l’enrescida, fata a la slobra da Theodor Gartner sun l glotonim „ladin“ - che fossa do el demé lié ai paisc de San Martin de Tor, Lungiarü y La Val (l glotologh ne s’à nia entopé da desfarenzié anter macro- y micronim!) - é vegnuda copieda da plu o manco duc i linguisć (y nia demé), ultimamenter ciamò te na picia storia dl lingaz y dla leteratura ladina, stampeda en pruma edizion dl 1996 y en seconda dl 2003! Y chest sceben ch’al fossa da 30 agn encà ence l son de d’autres ciampanes da audì! - Ma chilò ne me vàla nia tant dl glotonim che dla coscienza linguistica dla jent de nost raion.

    Dal 1873 enfin al 1895 se para i Ladins dla Val Badia contra n tentatif, programé da l’Autorité politica, da germanisé la valeda tres la scola. Y te chest temp scomencia i Ladins ence plan plan da dè i prums varesc – pisimenc y melsegurs – per na compartezipazion politica, cis da canche n Ladin de San Martin de Tor, l giurist Fridl Graf (1835 - 1921), plu tert portadour dl’Onoranza „Corona de Fer“ y dl „Òrden de San Leopolt“ sciche ence enauzé a „Ritter zu Gaderthurn“, é ruvé dl 1870 tl Consei Regional (Landtag) a Desproch, y dal 1873 al 1883 ence tl Consei dl Regn (Reichsrat) a Viena. Do ch’al é vegnù lité 5 iadesc endolauter tl Consei Regional encóntel pro les lites dl november dl 1895 te n iade dificoltés: Te sia zircoscrizion (Val Badia, Fodom, Ampez, Valsperch, Bornech y Turesc) ciafa doi d’autri candidac de sie partì catolich-conservatif la spraiza dl vescul de Persenon. Tles trei valedes ladines méten man da s’endespré. Chilò n valgunes lignes fora de na letra scrita puech dant les lites dal plovan de La Val, Ojep Pescollderungg, al degan de Marou, Pire Pallua: „La confujion vegn tres maiour. (….) Sce nos Ladins ti don demé empert la ousc a Graf y empert nia, nes fajonse al plu coioné. Perchel cialonde pu de ester unis! (….) In necessariis Unitas! In dubiis Libertas! In omnibus Caritas! (….) Perchel: alaut la Libertas, alaut la Caritas, ma alaut samben ence la Unitas ladina!“ La gran maioranza di litadours dles trei valedes ladines à dè – contra l’indicazion dl vescul - la ousc al candidat ladin che à endere empò messù zede defront al gran numer de oujes contrares dles localités todesces.
    Dl 1905 végnel metù su l’“Union Ladina“ a Desproch: la pruma lia interladina con fins bendebot clers: - unificazion di Ladins te una na unité aministrativa, - grafia unificheda per les cinch valedes, y e.i. Chel ann végnel ence stampé L’Amik di Ladins, n foliet te dutes les variantes, ma de vita daspavent curta.
    L apel dl 1918 onse bele recordé. Dl 1919 ruva l Tirol a sud dl Prener sot a la Talia, y d’aisciuda dl 1920 s’abina 70 raprejentanc dles cinch valedes sun Frera per protesté contra la privazion dl dert a l’autodeterminazion y per ghiré l reconesciment dl grup etnich. Pro chesta enduneda végnel crié la bandiera ladina: bruma – blancia – verda.
1946: ann dla ressorida di Ladins, do Fascism, Opzions y Vera. Al nasc la „Union Popolara Ampezana“ che ghira dantadut na agregazion d’Ampez a la Provinzia de Bulsan, ma ne pensa te n prum moment nia tant al fatour etnich-linguistich. Te Fascia oresc la „Lia Independenta Ladina dles Dolomites“ con na veduda plu daverta sun l grup etnich. Les does formazions s’abina spo anter de plu iadesc con esponenc de dutes les valedes y met al mond „Zent Ladina Dolomites“ per arjonje dantadut: - l’agregazion dles valedes de Souramont (ence de Fascia) a  la Provinzia de Bulsan; - na zircoscrizion litala ladina; - na aministrazion autonoma ladina; - l reconesciment ofizial dl lingaz ladin, y d’auter. Ai 14 de messel abina "Zent Ladina Dolomites" entourn 3.000 Ladins de dutes 5 les valedes sun l jouf de Sela per na gran demostrazion de coscienza ladina. Ma l moviment n’à nia vita longia.

   Al vegn docà les unions culturales, dantadut l’“Union Generala di Ladins dles Dolomites“ con sies sezions, ence chela de Fodom (1968), d’Ampez (1975) y chela de Col. Dutes les valedes, ence Fodom con Col y Ampez, s’enconta te La Usc di Ladins, l’organ edemal dla UGLD, y te noeles.net-informazion ladina. Do che i Ladins de Trent y chi dla Provinzia de Bulsan à ciafé vignun sie istitut cultural, l à ence Ampez, Fodom y Col volù, ma despartì da chel che é vegnù crié a Bourcia de Ciadoura. I trei comuns se à do l'ultima vera bele plu de n iade damané, deberieda o singolarmenter, l'agregazion a Bulsan o a la Region Trentin-Sudtirol, enscì dl 1947, dl 1964, dl 1973 y dl 1977.

  Y encuei vuel Col, Fodom y Ampez dè l vare dezisif per ruvé endò – do da feter 90 agn de despartizion - pro si fredesc ladins dl Sela con chi ch’ai à passé secui de storia.
 
Lois Craffonara


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Cultura
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Cultura:
Sotescrivede l Manifest LADINIA 2005!


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 2


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Lingaz, coscienza linguistica y etnica di ladins da souramont (ponc: 1)
da travers ai 03 October 2007 da les 14:12:20
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Degugn ne pò loghené la competenza ladinistica de Lois Craffonara.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.376 seconc