benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Les letres da Gherdeina
scrit ai 30 August 2007 da les 19:28:40 da noeles

Cultura

Les saites da tuesse de Othmar Moroder

OTHMAR MORODER NE SE MERITA NIA DA SE CLAMÉ "TIROLER". TI FOLIEC RÚVEL ULTIMAMENTER LETRES DA GHERDEINA JU CON DE VIGNI SORT STRAMBARIES STORICHES  

Othmar Moroder auza i tons y ti fej ciamò n iade fé na burta figura a duc i ladins con sia letra di 29.08.2007 tl Dolomiten (ciala dlongia). Al ne desmostra nia demé de ester dassen slocé tles conescenzes storiches, ma ence de volei ofene la recordanza storica di ladins. An se aspetova da chel cianton  saitedes polemiches, ma nia che ales ruvassa tant albas.



Dolomiten, 29-08-2007
Ladiner -Einheit
von Dr. Othmar Moroder, St. Ulrich


Von wegen Einheit der ladinischen Bevölkerung! Ich möchte wissen, aus welchem geschichtlichen Ereignis diese Einheit hergeleitet werden kann! Man bringt nur Beispiele, in welchem die Ladiner als überzeugte Tiroler gezeigt werden und alle unter einem Staat vereinigt waren. Stimmt! Aber es herrschte niemals eine Einheit unter ihnen, weder politisch oder kulturell noch im sozialen Leben.
Deshalb von einer Wiedervereinigung zu sprechen, ist eine Lüge! Außerdem ist von tirolerischer Gesinnung im Bellunesischen keine Spur mehr; sie sind größtenteils Italiener geworden.
Auch heute sind die Ladiner in einem Staat vereinigt! Wer verbietet ihnen, im kulturellen, sportlichen oder sozialen Leben eine Vereinigung über alle Provinzgrenzen hinweg aufzubauen; z. B. der Theaterverein in Cortina ist Mitglied des STV.

Warum also eine politische Einigung? Herr Costa bagatellisiert, wenn er von "winzigen Kleinigkeiten" des Verzichts spricht, denn der Zuwachs aus der
mehrheitlich italienischen Region bewirkt, dass die ethnischen Verhältnisse so verschoben werden, dass eine Assimilierung im zukünftig mehrheitlich italienischen Element zu befürchten ist, deshalb sind wir gegen diesen
Zuwachs.
Von wegen Einheit der Ladinischen Bevölkerung!
.... Enfin al 1918 fova i ladins adum tl Tirol y dedò dal 1918 enfin al 1923 tla region Trentin-Sudtirol (y plu tert ciamò dal 1943-1945), te una na strutura aministrativa.

La domanda dl referendum da souramont é scempla y clera: "Voleise che l teritore di comuns de Anpezo, Fodom y Col vegne destaché da la region Venet per passé desche pert integranta a la region Trentino Alto Adige/Südtirol?"
 
La parola "reunificazion" é perchel plenamenter giustificheda.

    Spidiceda su, empruma te signories, dedò te zircondars y comuns, fova sot a Tirol ence la popolazion todescia, ma perchel ne végnel nia metù en discuscion che al ne sie mai sté na unité culturala y soziala dl Tirol. Demé Othmar Moroder y valch auter gherdeina con sie senn anti-ladin ruva a de tel conclujions.

An ne à nia bria de ester n luminar per capì che na mendranza ciafia da se mantegnì y organisé miec te una na strutura aministrativa.

    Aber es herrschte niemals eine Einheit unter ihnen, weder politisch oder kulturell noch im sozialen Leben. Deshalb von einer Wiedervereinigung zu sprechen, ist eine Lüge!
Chesta frasa de Othmar Moroder vegn contradita da vigni plata de storia. Che les valedes ladines tl Tirol vegn vedudes sciche unité linguistica-culturala ladina che fej pert dl Tirol  veiden da n grum de documenc almanco dal 1700 inant, tant cler se desferenziova les valedes ladines devers sud. N valgugn inoms: Simone Pietro Bartolomei da Pergine (1760) de chel che an à n prum glossar dl ladin dla Val Badia; dai etno-geografs Josef Severin Vater che à dé fora l "Mithridates" de Christoph Adelung (1809), olàche al trata les variantes ladines, Adriano Balbi (1826), Oberlehrer Walter (1831 - Berlin), J.Th. Haller (1832) o Heinrich Kiepert (1848) che fej na cherta etnografica de dutes les Alpes con les valedes ladines, amarscedes a colour brum con Fodom y Ampez. Micurà de Rü ruva spo bele dl 1833 a la convinzion che i ladins adora n lingaz scrit unifiché y scriv na gramatica: "Versuch einer Deutsch-Ladinischen Sprachlehre".

    Enfin a la secolarisazion dl 1803 fova les valedes ladines partides ite te signories. Tor, Fodom y Fascia entrategniva da vedlamenter relazions particolares. Canche al fova n prozes, vegnìvel trat ite dagnora ence raprejentanc dles autres signories. Dla signoria de Wolkenstein (Selva) fajova ence pert Colfosch tla Val Badia. Dal 1603 al 1789 formova la Val Badia, Fodom y Fascia ence n decanat deberieda clamé  "Cis et ultra Montes". Prevesc ampezans, fodoms, fascians, maroi y badioc fajova la roda (enfin al 1964 canche al é vegnù la despartizion dla diozeja).  Via en Gherdeina vegnível prevesc da Fascia. Recordon demé l preve fascian Ojep Vian che à scrit la pruma gramatica dl ladin de Gherdeina (1864).  I scizeri de dutes les valedes ladines à combatù plu outes deberieda per defene i confins de Tirol devers sud. Ma nia demé prevesc jiva da valeda a valeda. Al fova samben ence contac economics (p.ej. chiena anter Gherdeina y Fascia). Al nasc n sens de unité anter i ladins. I ne rejonon nience spo dal nasce dla union ladina dl 1905 a Desproch y dles revendicazions portedes inant tl cheder aministratif de Tirol da duc i ladins deberieda y dles domandes y petizions di trei comuns (Ampez, Fodom y Col) de fé pert dla region Trentin-Sudtirol dal 1918 inant.

    Ausserdem ist von tirolerischer Gesinnung im Bellunesischen keine Spur mehr; sie sind grösstenteils Italiener geworden. Chest vel avisa per Othmar Moroder  enstes. Sia letra  é l contrar de na "Tiroler Gesinnung". Ciuna é pa zenza chela dl comandant di scizeri da La Pli che à dit clermenter de volei la unité di ladins te una na strutura aministrativa? Y ciuldì se àl pa formé enfinamai compagnies de scizeri via en Ampez y ta Fodom?

    Na nota a pert: pro la tarmenazion dla provinzia de Bulsan se à perauter la Svp dagnora ghiré che al vegnissa tout ite i raions bilings dl Unterland (todesc-talians), ence i paisc a maioranza talians (sciche Salurn) y ne ti à nia dé n pé tl cul sciche Othmar Moroder vuel ti dé ai ladins da souramont. Al ne se merita nia de se clamé "Tiroler".


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Cultura
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Cultura:
Sotescrivede l Manifest LADINIA 2005!


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 2


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Les letres da Gherdeina (ponc: 1)
da travers ai 30 August 2007 da les 16:28:54
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Tles "sclopetedes" dl scizer Othmar Moroder pòn audì tres fora l medem cruze: che l referendum meine a na talianisazion de "nosta" rejoneda y identité. Nia cis cler él sce al rejona per el enstes (pluralis majestatis) o a inom di scizeri de Gherdeina ("wir sind dagegen", "mehrheitlich wehren wir uns"), y sce al miena con "nost" l todesch o l ladin. Plu de segur l prum ajache i "amisc dla Ladinia" vegn prejentés sciche de te mec foresc' (o nemisc?) che laora contra i enteresc de Badia y Gherdeina.
Sce al se tratassa demé de n cruze de n scizer podéssen ence fé finta de nia ma la tema dla talianisazion à raijes plu sotes y slariedes fora te Gherdeina. Una dles critiches che i gherdeines, anter chisc ence l diretour dl istitut Micurà de Rü, tira fora contra contra l ladin standard é che al é "massa talian".
Poura de perde sia identité o antipatia o magari razism antitalian? Na resposta a chesta domanda pòn jì a chirì, poester, tles "Jventules" de Frida Piazza publichedes dant da puech te La Usc di Ladins. Ti don la parola a anda Frida: "Ntant [do la vera] se ova sparpanià la rujneda de ulei meter su scola ladina: no puce se n ova mpermel de chesc: "Ne savron danz no gherdeina"! (…) De autri fova la minonga: " Cie ulonsa mo cun chsc gherdeina (puce "o deguni" ne l ova gen (…) Tler fova ntleuta da ntender che i plu essa ulù l dejgorjer, ei fova per dassen tla creta che l bon mument da pudei passé al tudesch fova tlo(…) Massa giut inca vivovi bele te chela creta che chl meludù ladin (massa latin, y perchël cunlià al talian) sfantessa pu mpo n bel iede". Les testimonianzes de anda Piazza, publichedes perauter con l sostegn ofizial y con n atestat de stima dl assessour Mussner, é de segur n puech sfauzedes da sia vueia de "jueté mi sach", ma cie che ala nes conta chilò ne é nia valch de nuef, n grum de autres timonianzes nes mostra l'antipatia di gherdeines dl vers dl talian y la vueia de fé l saut, de se convertì al todesch.
Chesta fova la situazion do la vera; y encuei? Sce i cialon n puech entourn vedonse che passa cincant'agn de politica de sconanza dl ladin ne à nia mudé truep en cont de coscienza y identité ladina. L fat che trueps rejona a ciasa todesch con i mutons desmostra che l prestije dl ladin ne é nia cis sterch te Gherdeina. La tema de perde sia identité fossa plu credibla sce chisc amisc dla Muttersprache se cruziassa ence dl pericul che vegn da l'autra pert. An ne à mai audì che ai se baudie che l gherdeina sie "massa todesch" o che ai sclopete contra chi che dà su dl dut l lingaz ladin. Ma i scizeri miena poester valch d'auter con "nosta identité" .



Re: Les letres da Gherdeina (ponc: 1)
da alfadolomiti ai 31 August 2007 da les 14:54:06
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
I Gardenes se tem mat öna na cossa:

che i fodoms, ampezagn y.i.i tegnes spo pa chi dla Val Badia,
ensciö pordess Gardena forza (assessur).

alfadolomiti
amich ladin


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.384 seconc