benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

N scizer de Gherdeina, Othmar Moroder
scrit ai 28 August 2007 da les 20:57:02 da noeles

Politica

N scizer de Gherdeina sclopeta contra i scizeri maroi, fodoms y ampezans

... CHE SOSTEGN L REFERENDUM DA SOURAMONT - LA REALTÉ, I DOCUMENC Y I FAC STORICS, ZENZA DAGNORA TEGNUS ALAUTA, NE CONTA TE N IADE PLU NIA PRO CERTA JENT  

Anter les oujes contrares al referendum da souramont se lascia audě encuei (28.08.07) Othmar Moroder, scizer-fondadour dla compagnia de Urtijei/Gherdeina, sot a la rubrica "Meine Meinung" tl foliet Dolomiten. Bonamenter él na minonga deslarieda te Gherdeina. Al miena de savei che i "Freunde Ladiniens" é per na region "Ladinia" y che sie travert sie "da vedlamenter" encŕ chel de destaché Gherdeina y Badia da Sudtirol per realisé na "region Ladinia". "Chest ne é nia nost some", dij l scizer.



    

   Cortina dess avei entourn a 6.000 abitanc, de chisc é 2.500 vedli aciasés y 3.500 dess ester talians!  (zenza dě da olŕ che al tol chisc numeri). Sce chisc vegn metus te na medema ola, métei - tres aldň de sia minonga - la proporzionala completamenter sotissoura a ben di talians y a "nost" dann (di ladins o di todesc?!).

Dolomiten, 28-08-2007
Am 28. Oktober stimmen die Bürger von Anpezo/Cortina, Fodom/Buchenstein und Col/Colle St. Lucia in einem Referendum darüber ab, ob ihre Gemeinden von der
Region Veneto zur Region Trentino-Südtirol wechseln sollen. Das Referendum hat große Diskussionen ausgelöst. Im folgenden Beitrag beschäftigt sich Othmar Moroder aus Urtijëi/St. Ulrich mit dem Thema.
Region Ladinien nicht unser Traum!
"Wie man so hört, wissen es alle besser, was für Vorteile die Ladiner Südtirols durch den Anschluss von Cortina und den anderen Gemeinden bekämen.
Es soll nun eine Meinung auch aus Gröden kommen.
Die "Freunde Ladiniens" sind natürlich dafür, denn ihr Ziel und Zweck war es seit jeher, Gröden und Gardertal von Südtirol zu trennen, um ihren seit jeher geträumten Traum, eine "Region Ladinien", zu verwirklichen.
Mehrheitlich nicht unser Traum!
Was durch den Anschluss auf uns zukommt, ist zu untersuchen und zu sehen, ob er die mit so bunten Farben gepriesenen Vorteile bringt.

1. Cortina hat heute ca. 6000 Einwohner; davon 2500 Ansässige (davon sprechen nur noch wenige Ladinisch) und 3500 Italiener! Wenn diese mit uns in einen Topf
geworfen werden, ändert sich das Zahlenverhältnis zugunsten der Italiener so, dass der Proporz, zu unserem Nachteil, völlig umgekrempelt wird!
2. Durch den Zuzug so vieler Italiener würde es ihnen tatsächlich gelingen, uns von Südtirol zu trennen, in eine eigene, autonome Region! Bei der man erst sehen muss, wie sie zustande käme, wie sie funktionieren sollte und welche Kompetenzen man bekäme: alles utopische Projekte! Und dabei würde
3. uns eine erfundene Einheitssprache aufgezwungen. Absoluter Unfug! Selbst die Ampezzaner sind gegen diese Einheitssprache (das so genannte "dolomitan"): "Che
i Gardenesi parlino il gardenese, noi parliamo l'ampezzano!". Damit würde unser einheimisches Idiom ausgelöscht werden: dagegen wehren wir uns!
4. Nicht zu reden was mit der Schule passiert; ich glaube kaum, dass sie unser kollaudiertes System akzeptierten; für sie ist es absolut neu und müsste, wenigstens als Übergangslösung, nach ihrer Fasson umgestaltet werden.
5. Im Buch von Roland Verra "Ladini oggi" steht, sinngemäß, von einer "Italianitŕ" der Belluneser Ladiner und von unserer Tiroler Gesinnung! Mehrheitlich wehren wir uns gegen diese verkappte Italienisierung, wegen der
Gefahr einer schleichenden Veränderung der Sprache und den Verlust der eigenen Identität!"

Gherdeina
Hans Rifesser: "Kunstsprache und voellig verflachte Einheitssprache!"

Ma chest cont é tost fat: Sudtirol ŕ na populazion de entourn a 488.000 abitanc. Meton l caje che al sie veramenter  3.500 zitadins che se declarassa talians a Cortina, sciche bera Othmar Moroder rata, spo essa chest sun la proporzionala n efet minimal de nience 0,7%.   Ma con Ampez y Fodom ruvŕssel pro Sudtirol soura  4.000 ladins - y chest  fajessa jě su la proporzionala di ladins da 4,36% a 4,6%. Chest scě fossa n vantaje concret per duc i ladins te Sudtirol! Se ŕ bera Othmar Moroder ence tout dlaorela de calcolé la percentuala di talians che ŕ bele sen les ciases te Gherdeina (compredes da ladins!) y chela di extra-comunitars che vegn vigni ann - nia demé un n iade - adalerch? Chilň podonse l daidé: te Sudtirol él encuei ca. 30.000 zitadins folestiers, ma demé ca. 19.000 ladins! Ma sceché ti scecassa al scizer  redont i ladins da souramont.

    Sia  crousc, donca, é ben che i talians podessa davagné n zeche, y chest fossa n dann per per nos (todesc); i ladins ne conta nia per Moroder.
Othmar Moroder va inant con sia ciampana a martel: "Sce ai essa da vegně permez, spo podéssel veramenter ti garaté (a chi? a 2.000 fodoms y 6.000 ampezans envers a 19.000 badioc y gherdeines?) de nes destaché da Sudtirol per mete su na "region autonoma" per sie cont, che an messessa empermň vedei coche ala vegnissa a se l dé, ciunes che fossa les competenzes che ala giatessa. Projec utopics". Othmar Moroder met man definitivamenter de jolé con i pensiers y ne sta nia plu sun l fonz dla realté. Degugn de chi che ŕ envié via l referendum da souramont ne ŕ mai rejoné de na region autonoma. La domanda dl referendum é scempla: "Voleise che l teritore di comuns de Ampez, Col y Fodom vegne destaché da la region Venet y che al devente na pert integranta dla region Trentin-Sudtirol". Al ne é da lieje nia de region autonoma y nience de ladin dolomitan. 

    Sce Moroder liejessa la storia ladina messéssel savei che tla gran enconteda di ladins dl 1946 sun l jouf de Sela, olŕ che ampezans, fodoms y fascians fova raprejentés en massa, ňvei ghiré la anescion de siei comuns a Südtirol. L "seit jeher geträumter Traum, eine "Region Ladinien" zu Verwirklichen" ne é nia auter che na  "trota" o n bao dl scizer de Gherdeina. Ne se ŕl mo mai damané ciuldiche via en Ampez y ta Fodom ŕn metů su compagnies di scizeri y ciuna che é la storia viadedň. Per ejempl che la jent de chi comuns ne ŕ nia demé combatů tratant la pruma vera per defene i confins dl' Austria y de Tirol ma che ai é stés i soui paisc de Sudtirol che ŕ abů la front te ciasa; duc sŕ coche Fodom cialova for a do la vera. Empň o magari propi per chest seghětei a damané de fé endň pert de Südtirol.  Silvester Ellecosta, comandant di scizeri da La Pli: "Nos son per la reunificazion dla Ladinia, recordan l "Standschützen-Batallion Enneberg" metů adum souradut da omi de Mareo, dla Val Badia, da Fodom y Ampez, che n´á nia bazilé da defene sia patria".


    Othmar Moroder tira fora ence endň l ladin dolomitan: "En plu nes vegněssel sforzé su n lingaz scrit unitar y nost idiom vegnissa sfrié demez". Sfrié demez y anulé é endere la Muttersprache "gherdeina" samben demé sun la plata di scizeri de Gherdeina. Te duc i scric sun l ladin dolomitan végnel sotrissé che i idioms, ence l gherdeina,  dessa vegně zidlés inant sciche basa y linfa vitala dl ladin standard, che é demé pensé sciche lingaz de scritura. Ma Moroder ne liej nia i documenc per ne messei nia vedei i fac! Sce zachei met en pericul la Muttersprache, spo belavisa de tei che tol feter demé l todesch, desche p.ej. i scizeri te Gherdeina.
     Nience da pensé spo, cie che al suzedessa con la scola, Moroder: "I ne creie nia che ai azetassa nost sistem colaudé. Per ei él valch daldut de nuef y al messessa vegně chirě soluzions de passaje". Che trueps da Fodom vegn propi per la scola paritetica tla Val Badia a scola, ne pň bera Moroder nia savei, poester ne él mai sté tla Val Badia o ta Fodom. Zenza savéssel fosc ence cie emportanza che l Col de Lana ŕ abů per i ladins y che ence via en Ampez y ta Fodom él compagnies de scizeri! Cie fej pa l monument de Catarina Lanz a La Plié de Fodom? Scluje  scluj Othmar Moroder con na zitazion dl intendent Roland Verra touta dal liber "Ladini oggi", olŕche al rejona de "italianité" di beluneisc y de n nost "sentiment tiroleis". Roland Verra ne miena endere nia i ladins de Ampez, Fodom y Col, ma se referesc al fenomen di neo-ladins tla provinzia de Belun, viadelŕ dal vedl confin tiroleis, che ne ŕ nia da en fé con i ladins dl Sela.

    Et dulcis in fundo, Othmar Moroder: "I nes paron contra chesta talianisazion, per gauja dl pericul che nost lingaz y nosta identité vae de gre en gre a perde". Ma denant fóssel danz da cialé che l savei storich a Urtijei cresce n puech! Sce al essa n pue de conescenzes storiches messéssel l scizer de Gherdeina ester l prum che dŕ ju sia adejion al referendum!
    Via do la tema de perde sia Muttersprache y identité gherdeina (no ladina!) ne él nia auter che la poura y enfinamai l sgric per l talian. Che chesta medema Muttersprache gherdeina sie manaceda dal todesch, p.ej. families gherdeines che rejona  todesch con i mutons, ne é degun problem per Moroder. L ladin ne fej nia pert dl'identité, dl "nos" de Moroder y compagns, "Freunde Ladiniens" vegn prejentés sciche jent  che laora contra i enteresc di ladins de Südtirol. Tirol é l credo; i fac, la realté, i documenc, la storia ladina ne conta nia, ne ŕ nia lerch sun la bandiera di scizeri de Gherdeina.

 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Politica
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Politica:
Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 4


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: N scizer de Gherdeina, Othmar Moroder (ponc: 1)
da travers ai 28 August 2007 da les 16:33:22
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Bele avisa enscě, berba Moroder. Sce i scizeri de Ampez, Badia-Mareo y Fodom ne se essa nia paré fňsseles les trupes talianes ruvedes bele i prums dis de vera te Gherdeina. I ampezans y fodoms se ŕ giaté le bombes sun ciasa, i gherdeines ŕ giaté na bela ferata (fata dai rusci).
I scizeri gherdeines defen encuei i confins anter les valedes ladines metus su dai fascisc'. Nia da dě, snait ŕi chisc tiroleisc de Gherdeina!



Re: N scizer de Gherdeina, Othmar Moroder (ponc: 1)
da travers ai 29 August 2007 da les 22:20:34
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
L scizer gherdeina sclopeta inant contra i ampezans, per l moment da les plates dles "Dolomiten", doman poester da les Tofanes. N patriot ne pň samben no azeté che chi talians da Belun mude l proporz a ben di ladins de Südtirol.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.380 seconc