benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Les ultimes da la stampa
scrit ai 23 August 2007 da les 20:48:05 da noeles

Cultura

Les "trifes" de Erich Demetz

LA AUTRA DRAJEDA VEGN DA LA USC, NA ENJONTA DE 8 PLATES SPONSORISEDA DAL ASSESSORAT LADIN Y DEDA PRO DA LA REDAZION DLA USC 

Erich Demetz, zitadin onorar dl comun de Selva/Gherdeina, stern fora te chestes ultimes edemes de vigni sort de rams de rejia sun dutes les zaites. Sie fin é cler: descredité y se prejenté enstes sciche puera "ana inozenta" contra i pseudo-filosofs, i "malei" y semené confujion. La ultima ficeda é vegnuda publicheda dantenier sot a letres tl Alto Adige. Erich Demetz sostegn che la definizion "ladin" é vegnuda adoreda la pruma outa dal linguist furlan Graziadio Isaia Ascoli l ann 1873. Na autra "trifa" desche sies "ipoteses" sun la storia! Erich Demetz,  conesciù sciche co-organisadour dla Copa dl Mond de Gherdeina, ova metù su dl 1992, adum con Edmund Dellago, la Regola de Gherdeina, na scomenciadiva per defene la Muttersprache gherdeina contra la "Kunstsprache" ladin dolomitan.
 



Letra de E.Demetz, Alto Adige 22.08.07

Ma sapete che vuol dire
il termine "ladino"?

  In merito al referendum sull'annessione all'Alto Adige / Südtirol  (non al Trentino) nei comuni di Ampezzo, Colle e Livinallongo infuria una  polemica
mediatica sulla storia del Tirolo, con distorsioni strumentali e  offese personali da parte di qualche pseudofilosofo in braghe di cuoio che  si batte per la "Ladinia Unida", ma invita nello stesso tempo i sudtirolesi  che aspirano ad un Tirolo unito ad emigrare. Tanto per aggiungere un po' di  carne al fuoco voglio ricordare che il termine "ladino" definiva fino alla fine  del 19º secolo un idioma ispano-ebraico e i meticci del Messico. "Ladino"  equivale nella lingua spagnola ancora oggi all'italiano "levantino". Come  definizione delle eterogenee popolazioni delle Alpi sudorientali (una koinè panladina  è stata inventata solo ultimamente) il termine ladino viene introdotto per  la prima volta nel 1873 dal linguista Graziadio Isaia Ascoli. A scanso di  ogni equivoco voglio però esprimere tutto il mio supporto per una futura "Ladinia  Unida"... in un Tirolo Unito. Da Kufstein ad Ala, come ai tempi della "Defonta".

Erich Demetz, LAION

La definizion "ladin/Ladinia" é - desche i documenc desmostra - cotant, cotant plu vedla (végnela pu da "latin"). L coronim "Ladinia" encònten p.ej. l ann 1607 te na publicazion de Giovanni Piloni. Aladò dl storich fascian F. Ghetta végnel dant te scric storics dal 1298 inant l inom de "Nova Ladina" o "Nova Latina" (Neva Ladina) per "Welschnofen" y l jouf de Ciareja (Karerpass-Passo Costalunga) anter Fascia y Neva Ladina vegn clamé te documenc storics tl Beluneis "Passo Ladinia". Nia demé chest, l preve che ti à dé l inom al istitut cultural ladin, Micurà de Rü, ti à dé dl 1833 a sia gramatica l titul "Versuch einer Deutsch-Ladinischen Sprachlehre", l prum tentatif de crié na koiné interladina. Dut cotant dant Graziadio Isaia Ascoli donca. Tamben nia veir é che "ladin" vegniva demé adoré per definì l idiom dla Val Badia mesana.
Perauter clama ence i engiadineisc sie idiom "ladin". Al ne é donca nia demé la definizion dl judeo-spagnoul "ladino". Les definizions "gherdeina", "mareo", "badiot","fodom", "fascian" y "ampezan" peia dutes via dal inom dl post/valeda, depierpul che "ladin" (che vegn da "latin") é la definizion vedla y atuala che embraceia duc chisc idioms neo-latins. Belavisa  sciche an rejona de "Vinschgerisch","Pustrerisch", "Eisacktalerisch", ma duc fej pert dl lingaz "todesch".
Ma al é ence trueps d'autri documenc linguistics y storics, p.ej. les chertes etno-geografiches tla pruma mesité dl 19eisem secul, vuel dì dant l 1850, olàche al vegn tres endò dant "Ladiner", dlongia "Räter, Rätoromanen". Anter l auter végnel tout chesta definizion enfinamai per i furlans (1849), una anter les truepes proes cleres che an conesciova bele enlaouta i liams linguistics anter les rejonedes ladines dal Friul ai Grijons. Graziadio Isaia Ascoli ne à nia inventé la defnizion "ladin", ma al la à touta da la tradizion che fova bele da vedlamenter dantman, sourantolan "ladin" ence sciche definizion tla linguistica per descrive certes carateristiches linguistiches "ladines" che an giata dai Grijons al Friul (p.ej. palatalisazion, plural sigmatich y auter). Dut chest pòn lieje do tl detai anter l auter te Ladinia I (dr. Lois Craffonara), Ladinia XI (prof. Hans Goebl, université de Salzburg) y te Ladinia XIII  (prof. Hans Goebl, université de Salzburg).

Graziadio Isaia Ascoli - 100 agn da sia mort - Tres i "Saggi Ladini" àl metù les fondamentes a la linguistica ladina, definian clermenter l status autonom dl ladin grijoneis, dolomitan y furlan
"I Saggi Ladini", 130 agn dedò  
I laours dl linguist furlan-gorizian Graziadio Isaia Ascoli mantegn dutaorela sia validité . Al fossa ora da remoné demez n iade cerc pregiudizes. Ladin, n lingaz vedl y arcaich? No
La "sventoleda" de Frida Piazza

   Na autra "drajeda", na "sventoleda", vegn da La Usc, na enjonta de 8 plates sponsoriseda dal assessour Florian Mussner, che porta dant consciderazions linguistiches y autres de anda Frida Piazza, scrites tla grafia personala dla autoura, nasciuda dl 1922 a Urtijei. Te chest scrit-testament remona su Anda Frida  passa 60 "aniscimi" de descuscions, stritaries y permei entourn la "rujneda gherdeina" y ala ti pieta a la jent siei conseis zenza pesimé: “Y sen ve l diji: ënghe sce l ve parerà dur, ades  da zoh: sce ne l dijesse ncuei, duman fossl massa tert”.  L "cahier de doléances" met man con na drameda sun chel "Badiot studià che minova de avei l monopol sun l ladin” y su de autri “cumandenc y arnuvadeurs stunés” che ruvina l gherdeina , y  criticheia dapò chela o chela autra parola che vegn adoreda encuei nia "a la vedla" o nia te "formes dretes". Dlongia les coionedes dl vers de chi che ne à nia "chèr" (oredla) per desferenzié anter l dret y l fauz, pòn lieje n grum de osservazions enteressantes ma ence n grum de contradizions dla autoura enstessa. Da una na pert vuelela defene l "nasciù ite" y l"vedl", da l'autra pert invéntela formes y paroles che sostituesc enfinamai "l vedl", crian, p.ej. n sufis -eivl (do l stamp grijoneis), che é tl "vedl" gherdeina "-ëul",  o ala fej n stuep per problems che ne esisteia nia, sciche p.ej. "unus" y "inde".
Frida Piazza sotrisseia ela enstessa plu iadesc che al ti mancia studesc; ala à abù la fortuna de podei “jì  a scola” dai maiours luminars dl ladin che ala cherda en aiut contra chi “pigmees” dla Ciasa di Ladins. Sce les laudes de chisc “gran calibri” ne basta nia da stopé ju sies loces metodologiches, àla a la leta sie "chèr" (oredla) y sie cuer, autorités y garanzies supremes dl "bon" gherdeina y dl "dret" ladin. A Mussner ti pléjela y al la lauda, ajache ala rejona dl "gherdeina" feter sciche de una dles set marevueies dl mond, a sostegn de sia politica dla "Talsprache" (idiom-folclor).
 


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Cultura
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Cultura:
Sotescrivede l Manifest LADINIA 2005!


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 5


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Les ultimes da la stampa (ponc: 1)
da travers ai 24 August 2007 da les 15:28:11
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Cie snait chisc doi berbesc gherdeines! Un à rodé ju dut l mond y sà dut dl dut, l'autra sà dut de chel pice gran mond che é la "rujneda" de Gherdeina. Desche i profec séntei l bujegn de jì sun pergol a perdiché la verité y a condané chi che ne la pensa nia sciche ei. Nos autri, malés y pseudofilosofs da la braia de coram, nos autri pigmees zenza oredla y cervel, on da scuté chiec y jì a confessé nostes eresies ladines pericolouses, sciche comana anda Frida, con l sostegn finanziar y moral de l assessour ladin de Sudtirol.



Re: Les ultimes da la stampa (ponc: 1)
da Claudio ai 27 August 2007 da les 08:38:09
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Les plates de Frida Piazza ne à net nia da fé con na analisa linguistica (no per cie che reverda les "formes vedles", no per cie che reverda i "neologisms", ma con senns (cués do bandafurnel do ester vegnuda metuda sun na pert per sies posizions dantaldut en cont grafia).
Cotant plu demarevueia se féjen di comentars de acompagnament dl assessour y de David Lardschneider. Vuei pa la auzé a "star", a "autorité linguistica"? Si comentars pèr aldò.



Re: Les ultimes da la stampa (ponc: 1)
da Claudio ai 27 August 2007 da les 23:50:31
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
A chestes dates podéssen ciamò nen enjonje n valgunes:
pro les cumpeides dla jent dl Imper Austro-Ungarich dl 1851 él vegnù cumpedé per l prum iade (y l soul iade) i ladins sciche nazionalité a pert sot a "Ladiner";
Tl liber "Gröden und der Grödner und seine Sprache" dl 1864 stal scrit: "Sie hat viel Ähnlichkeit mit der romanischen in Graubünden noch größern aber mit jener der Bewohner der angränzenden Thäler Enneberg, Buchenstein und Fassa. Alle diese nennen sich mit allem Recht Ladiner, und bilden in Oesterreich eine Nationalität" - nia demé "Ladiner", ma ence les somianzes con l ladin-grijon fova conesciudes amplamenter enlaouta.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.485 seconc