Confins: tla Talia nàscel damprovia comuns y provinzies nueves
Y AL É DALDUT VALCH DE NORMAL AJACHE L TERITORE "VIV" - L REFERENDUM DA SOURAMONT SE GHIRA DEMÉ "SCEMPLA" MUDAZION DE CONFINS AMINISTRATIFS
Entourn a la chestion dl referendum végnel trat su n stuep fora de mesura. Sun i media ròdel da n valgugn meisc scrais y paroles pesoces: "sezescion", "vera di privilegs" contra les provinzies autonomes, enfinamai svais de "arobaria teritoriala", de "leresc", de "empizadours". En verité se tràtel endere tl cheder de n stat de na scempla adatazion de confins aministratifs per de vigni sort de gaujes: de sauridanza, per rejons storiches, per gauja dl svilup de popolazion y e.i. De chestes adatazions en él vegnù fat y en végnel fat dutaorela di milesc encantourn tla Talia dal 1945 inant, penson demé a la acorpazion de comuns o a la creazion de provinzies y de comuns nuefs. Ciuldí pa sen chisc scrais fora de uega?
Les provinzies nueves tla Sardegna: dant y do.
Al ne se trata de deguna mudazion de confins statai, ma de confins aministratifs al intern dl stat, chest méssel vegní sotligné. Perchel é la parola "sezescion" ence na definizion fora de schedra. La mudazion de confins vel bele dadie pro les provinzies al intern dles regions y degugn ne se scandaliseia: da 95 provinzies che al en fova tla Talia dl 1945 ésen passés a 110 dl 2004, 15 en plu.
L medem messessa sen valei per l passaje da na region a la autra, desche prevedù da la reforma costituzionala dl 2001 y l iter scemplifiché.
Da la fin dla seconda vera encà él vegnù fat tla Talia n grum de variazions de confins aminitratifs per cie che reverda i confins aministratifs dles provinzies y dantaldut di confins comunai. Dl 1968 él vegnù istituì la provinzia de Pordenone, dl 1970 chela de Isernia y dl 1974 chela de Oristano. Dl 1992 él vegnù fat na autra gran mudazion con la creazion de ben 8 provinzies nueves: Verbano-Cusio-Ossola, Biella, Lecco, Lodi, Rimini, Prato, Crotone, Vibo Valentia, depierpul che Forlì à mudé ju inom te Forlì-Cesena.
Dl 2001 à la region autonoma Sardegna dé pro la istituzion de 4 provinzies nueves: Olbia-Tempio, Ogliastra, Medio Campidano y Carbonia-Iglesias. Dl 2004 à spo l parlament talian dé pro la istituzion de autres 3 provinzies nueves de Monza y Brianza, de Ferma y de Barletta-Andria-Trani che deventarà operatives dl 2009. Empede 95 provinzies en él sen 110, 15 deplù dal 1945.