I spaventadli per tegnì ju l referendum
N VALGUGN SPAVENTADLI ÉL ENCE TLA PROVINZIA DE BULSAN
I ultims svilups revardenc la storia dl referendum, che dess vegnì tegnù ai 28 de otober, desmostra che i trei comuns da Souramont é sen de gran emportanza per la Region Venet y per la Provinzia de Belun. Al basta ence cosses feter da nia per fé scraié i presidenc de cheles istituzions publiches. An ne pò nience envié la jent dl post a damané material informatif sun la situazion dla Provinzia de Bulsan. Material che é a disposizion dles persones che se l damana, unfat sce chestes persones viv tla provinzia de Bulsan o sce ales stà foradecà.
Ala se trata de n valgugn sfueis che prejenteia i programs, les ativités economiches y sozioculturales dl govern provinzial, depliants de spligazion y de informazion de cie che la Provinzia enten realisé ti desvalifs setours. Material che an pò ciafé feter pro vigni govern provinzial o regional. Valch material é ence vegnù envié dal comité per l referendum per slarié fora l’informazion y permete enscila de conesce plu avisa la situazion dla provinzia de Bulsan. Sun chesta él vegnù damané da olache an à tout les miscions dles persones.
Na lignola de archirides da pert di carabiniers manés da la Pretura de Belun. En curt: na incuisizion a la maniera di temps passés. Dut chest sotissoura per na cossa daldut normala. A cie moda ne mànen pa nia i carabiniers a damané do da olache i politics tol les miscions per ti mané letres a si litadours potenziai? Conseguenzes? N bon servisc per l referendum, ajache la jent da souramont vedarà ite tant dalonc y dancialà ch’ala é la politica da amisc de Belun. Segn cler che Belun é tres sté dalonc y prepotent ti confronc di ladins storics de sia provinzia. Desche an aud, ne fej i comuns da souramont nia gran stuep y pude per chisc fac. Bonamenter conéscei ben sies autorités te si temperamenc y te sies vijions.
Desche an aud pèr i ladins da souramont plu preocupés per certes ciampanes che sona demeztroi contra l referendum y sie resultat da pert de n valgugn esponenc dla provinzia da Bulsan. Valch un, bastian contrar, ne fej nia auter che mete dant dificoltés che vegnirà dedò, sce l referendum essa da passé: i talians de Cortina messarà pa emparé l todesch y al sarà pa na cossa dassen ria, tegnan souraldut cont che la gran pert de chisc ne ne vuel nia l emparé. I ampezans, ladins, fajarà plu saurì. Chesta vertola ne tegn nia cont dla situazion concreta dla zité de Bulsan. Talians che sà l todesch, do da plu de 50 agn de statut de autonomia, n’él dassen puec.
Sce i cortineisc à bona volonté rejonarài dessegur bele miec l todesch do da puec agn. Vigni lingaz empàren sce al é n enteres viadedò. L turism, l’ativité sportiva, i vejins de Toblach, dut chest daidarà pro a crié l enteres per l todesch. Al vegn spo dit ch’al vuel ester plu colaborazion anter duc i ladins y chesta pòn realisé ence mantegnan i confins d’encuei. Mo al ence veir l contrar: la colaborazion é dessegur plu saurida zenza i confins, souraldut sce an é bogn de tó demez les desvalivanzes normatives dles regions y dles provinzies. N auter spaventadl che met man de vegnì conscidré tres deplú da n valgugn foliec é chel dla Gran Ladinia che podessa n doman ghiré sia autonomia plena y pretene de deventé provinzia autonoma. Pretene chest fossa dantaldut n fal economich, ajache na provinzia autonoma costassa demassa y i ladins é massa puec per sostegnì n peis economich tant aut. I soui che podessa ester enteressés a valch de tel fossa demé i fascians de Trent. Ma ei sà da valuté i finanziamenc, i cosc' che vegnissa docà y perchel ne fajéssei pa nience la proposta, proposta che perauter vegnissa dessegur refudeda dai autri ladins.
Duc chisc spaventadli é i fruc de chi che ne vuel nia ester ladins. Te chest moment la soula cossa nezesciara é chela de ne tegnì nia cont de chisc spaventadli y de daidé dassen l comité per l referendum "Amisc dla Ladinia unida". (ji)
Glossar
demeztroi = tresfora