Paroles storiches dl assessour Luigi Chiocchetti dantenier sun l jouf dl Sela
scrit ai 23 July 2007 da les 18:05:00 da noeles |
|
Luigi Chiocchetti:sostegnon a duc i liviei l referendum da souramont!
DISCURS STORICH DL ASSESSOUR REGIONAL AI 21 DE MESSEL SUN L JOUF DL SELA A RECORDANZA DLA ENCONTEDA DL 1946
Truep se à mudé da la pruma outa che i Ladins dles cinch valedes ladines se à troé sun chest jouf dl 1946 per revendiché l reconesciment ofizial dla mendranza ladina y de sies rejons: da enlaouta él vegnù fat de gran varesc inant do chest troi nia semper saurì, y truep él vegnù arjont dal pont de veduda legislatif y normatif per l stravardament di Ladins. Ma i son chilò encuei a dì che, ence sce dut chest é dassen emportant, ne él nia ciamò assé. La storia dl popul ladin é steda na storia de despartizions: despartizion dla comunanza ladina con l’assegnazion a Belun de Cortina, Fodom y de Col y a Trent dla Val de Fascia.
-
La scontreda dl 1946 é steda n moment de protesta de contra a chela despartizion. Chela de encuei vuel ester na scontreda che dij adaut la ingiustizia storica porteda dant te chi egn a dann di ladins ma che sen, plu de 60 agn dedò, dij autertant adaut la vueia de unité dla jent che viv entourn al Sela. Aldidancuei nes troonse te n moment storich emportant per i Ladins, olàche i on segnai stersc percie che al ti vegne dé la dreta conscidrazion a nost popul y a cie che al se damana. Segnai desche:
- - l’istituzion dla Lia di Comuns Ladins che confermeia la volonté de garantì n percurs condividù che passe tres logiches de unité y che ti dà forza a la raprejentanza di ombolc ladins;
- - la reforma istituzionala dla Provinzia Autonoma de Trent che metarà a jì l Comun General de Fascia, na forma dret particolara de autogovern y autoaministrazion;
- - la reforma dla scola che preveid na disciplina speziala per la scola ladina de Fascia;
- - i prums varesc positifs envers l referendum che podessa conduje con Bulsan i comuns ladins storics dla provinzia de Belun.
Dut chest nes ensegna che olàche al é na volonté sterscia y canche an crei tles idees y ti oms che les porta dant, pò dut vegnì porté a compliment. L apel che ie creie de interpreté a inom de duc, de duc nos ladins che i son chilò, é chel, ciamò na outa, de fé ceje (=tomé) i confins che despartesc nostes valedes, confins che plu che geografics y fisics é tl cef, ti cruzes y tles poures che ne à nia na veira rejon, de chi che ne vuel nia l'unité dl popul ladin. “A la jent ladina ti diji che l popul ladin se salva dut adum o al ne se salvarà daldut ne nia” dijova Danilo Dezulian del Garber. Donca meton adum les forzes envers chest obietif.
Cie che i son do a se jié encuei é l renforzament dla unité anter i ladins de Trent, de Bulsan y de Belun y n vare emportant, desche i é bele dit, é l’istituzion dla Lia di Comuns Ladins: che ala deide de chest vers, tl contest de sies competenzes, laoran do, desche al dij sie statut, a “mantegnì y renforzé l spirit de partegnuda a na soula entité sozio-culturala y i liams che é anter les comunités che partegn al raion ladin dl Sela”. Fosc él sté na fruzia de confujion anter les funzions dla Lia di Comuns ladins y cheles de n comité che ti dae interpretazion y svilup, en atuazion dl spirit dla lege 482, a les chestions liedes a l’identité, a la cultura y al lingaz ladin. Per chest l’Union Generela, deberieda a nosc istituc culturai, à da ester n interlocutor fondamental de chest organism y de en fé pert. Al vuel ester che les istituzions reconesce zacan la pert storica dla Generela desche organism sozio-cultural che raprejenteia duc i Ladins dles Dolomites: i cent agn de ativité zelebrés da puech desmostra l empegn metù a jì da la Generela per tegnì adum les valedes ladines: n empegn y n laour che i ne podon nia nes empermete de destrabonì ence ciuldiche al é l frut dl gran y prezious laour de duc i comembres dles unions de val, che à metù a la leta sia gaissa y sie entusiasm per l ben dl davegnì di ladins.
I messon sostegnì a duc i liviei la volonté de reunificazion di ladins de Cortina, de Fodom y de Col che ne vuel nia s'en jì dal Venet ma che vuel arciasé olàche ai fova dant. “Vi sono delle popolazioni fuori della nostra Regione che desiderano rientrare; sono Cortina d’Ampezzo, Pieve di Livinallongo, Colle Santa Lucia (…). Queste popolazioni hanno espresso in numerosissime riunioni il desiderio di far parte della nostra Regione”. Enscì lìejen tl verbal di entervenc dla pruma senteda dl Consei dla Region Autonoma Trentin-Sudtirol tegnuda ai 13 de dezember dl 1948. Y l president dl’assemblea sclujova ju chela pruma storica senteda dijan che “è nel pensiero di tutti che appena si presenti l’occasione si possa dare forma e sostanza a questo desiderio, appoggiando moralmente le pratiche che saranno fatte in proposito…”. Y la ocajion, creii, é ruveda! Desche al é vegnù dit, ne déssen nia perde temp a troé soluzions de lege a na moda che al vegne vieté l passaje di comuns ladins dl Venet con Bulsan. Depierpul méssen capì, sostegnì y spartì les aspirazions de n popul che, per sia volonté, vuel endò ester un per les raijes storiches, sozio-culturales y linguistiches fones che per agn à tegnù adum chestes comunités.
Chest monument che raprejenteia les cinch valedes ladines vuel ester na spenta y n aiut per laoré duc adum y ruvé a l’unificazion: i ladins adum ne à da sperde degugn! L’unité di ladins dles Dolomites à da se fé tres plu sterscia: l popul ladin podarà souravive sce al se embastarà l am de tegnì adum per programé y manejé sie davegnì politich, economich y sozio-culturèl a na moda unitara. Na unité che passa ence tres n lingaz ladin scrit unitar, segn de distinzion y paruda che ne vuel ti tó net nia ai idioms de val. L moment per se reunifiché é dassen storich: la politica, a duc i liviei, da la provinzia a la region, da les trei provinzies a les does regions, empare dai fai che é vegnus fac tl passé y ne vae nia de contra a la storia. L empegn donca é chel de mete en ester les condizions, troé i temps y les modalités a na moda che les comunités ladines dl Sela posse endò se troé dutes adum sot al valif cuert. Per chest me plajéssel che nos ladins fossanse bogn de viventé tres deplù chela gran spenta, l fort entusiasm y l spirit de partegnuda che dl 1946 ti à daurì la streda ai mudamenc che nes permet de vedei encuei plu davejin l’unité de duc i ladins. Mie develpaie de cuer ti ruve a duc chi che laora, a duc i liviei, per ruvé a chest obietif. Con chisc sentimenc saludi duc i Ladins che é chilò y i me aode che la volonté de jì inant adum seghite a cresce, duc adum, deberieda, stersc de nostes raijes y daverc con i autri. Chesta é la clef che nes daurirà i ujes per n davegnì segur y rich de bogn fruc per la mendranza ladina. Develpai, dilan a duc canc.
L assessour regional Luigi Chiocchetti.
|